Abu-Zayyan II
Biografia | |
---|---|
Mort | 1402 |
Causa de mort | homicidi, assassinat de figura pública |
Soldà Regne de Tlemcen | |
3 febrer 1394 – 1399 ← Abu-l-Hajjaj I – Abu-Muhàmmad I → | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | militar, governant, polític |
Família | |
Família | Abdalwadites |
Pare | Abu Hammu II |
Germans | Abu-Muhàmmad I Abu Thabid II Abu-l-Hajjaj I Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad Abu Taixufín II Abu-Abd-Al·lah I Saïd I ibn Abi-Taixufín Abu-Màlik I Abu-Abbàs Àhmad I |
Abu-Zayyan (II) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Zayyan II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
El 1389, a la mort del seu pare, era governador d'Alger, i va intentar assolir el poder però va fracassar i va fugir a la cort marínida d'Abu l-Abbas Ahmad
El 1393 el soldà marínida va organitzar una expedició que el va proclamar emir en el lloc d'Abu-l-Hajjadj I (novembre/desembre de 1393). Va romandre fidel vassall dels marínides. Va protegir a poetes, savis i artistes.
El 1398 a conseqüència del saqueig de Torreblanca[1] i altres atacs corsaris, Martí l'Humà atacà Tedelis,[2] aconseguint recuperar una custòdia amb l'Hòstia Consagrada. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona (Bône).[1] El 1399 fou enderrocat per son germà Abu-Muhàmmad I, i va fugir cap a l'est; va buscar suport entre tribus àrabs i amazigues i durant quatre anys va anar errant d'un lloc a l'altra fins que fou traïdorament assassinat per Muhammad ibn Masud al-Wazany que l'havia donat hospitalitat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003.
- ↑ Insa Montava, Josep. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129.
Enllaços externs
[modifica]
Precedit per: Abu-l-Hajjaj I |
emir abdalwadita 1393-1399 |
Succeït per: Abu-Muhàmmad I |