Abu-l-Faraj al-Isbahaní
  | |
| Nom original | (ar) علي بن الحُسين بن مُحمَّد بن أحمد بن الهيثم المرواني الأُموي |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 897 Isfahan (Iran) |
| Mort | 20 novembre 967 (Gregorià) (69/70 anys) Bagdad (Iraq) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, músic, literat, historiador, escriptor |
| Alumnes | Ad-Daraqutní, Abu-Ishaq at-Tabarí i Abu-'l-Fatḥ Ibn-Fāris Ibn-Abi-'l-Fawāris (en)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní[1]), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia. La seva obra principal, en la qual ell mateix diu que va treballar 50 anys, és la Kitab al-Aghan (el llibre dels cants), en la qual va recopilar els antics poemes i cançons àrabs.
Era descendent dels quraixites de la Meca de confessió xiïta. Va estudiar a Bagdad on va viure quasi tota la vida protegit pels Buwàyhides, especialment el ministre Al-Muhal·labí; també va viure un temps a Alep, a la cort de l'hamdànida Sayf al-Dawla.
Notes
[modifica]- ↑ La ciutat persa d'Isfahan, que dona origen a la nisba d'Abu-l-Faraj, és anomenada en àrab Isbahan, d'aquí que aquest personatge sigui conegut com al-Isbahaní, segons el nom àrab, o al-Isfahaní, segons el persa. Atès que es tracta d'un àrab, nascut en una ciutat persa, sembla que el més correcte és anomenar-lo preferentment per la seva nisba àrab.
Bibliografia
[modifica]- K. Abū Deeb, “Abu'l-Faraj Esfahani,” Encyclopædia Iranica, I/3, 3, pp. 282-283; una versió actualitzada està disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/abul-faraj-esfahani-ali-b