Acadèmia Etrusca de Cortona
Dades | |
---|---|
Tipus | acadèmia arxiu |
Història | |
Creació | 29 desembre 1726 |
Fundador | Ridolfino Venuti |
Activitat | |
Membres | 140 |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Altres | |
Número de telèfon | +39 057563724 |
Lloc web | accademia-etrusca.org |
L'Acadèmia Etrusca, té la seu a Cortona, al Palazzo Casali.
Història
[modifica]L'Acadèmia Etrusca neix de l'anterior associació dels "Occulti", fundada a Cortona el 29 de desembre de 1726, formada per Ridolfino Venuti, Bartolomeo Buoni, Niccolò Marcello Venuti, Cristoforo Capulli, Francesco Cattani, Piero Antonio Laparelli, Giorgio Baldelli i Niccolò Vagnucci.[1]
L'any següent, la institució va créixer de mida gràcies a la venda de la biblioteca personal i d'un interessant museu per part d'un erudit cortonès que feia temps que vivia a Roma, Onofrio Baldelli. En aquesta ocasió, els "Ocults" van canviar el seu nom pel d'Acadèmia de Ciències i Erudicions, per posteriorment transformar-se de nou en l'Acadèmia Etrusca d'Antiguitats i Inscripcions.[2]
Potser va ser un nom lamentable, atès que els membres van sentir la necessitat d'especificar que no es dedicaven només a l'etruscologia.[3] De fet, l'activitat anava dirigida a la recerca erudita, concretament a la Toscana.
Elements clau de la primera fase de la vida de l'Acadèmia van ser els germans Ridolfino, Filippo i Marcello Venuti.[4]
En la seva desaparició, l'activitat de la institució va patir una forta desacceleració. La recuperació es va produir a finals del segle XIX, amb l'assumpció del càrrec de bibliotecari, primer, i de Lucumone (el més alt càrrec de l'Acadèmia) i després de Girolamo Mancini.[5]
Al segle XX, importants acadèmics van ser el crític i historiador literari Pietro Pancrazi i l'historiador Ugo Procacci.[6]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- F. Adorno (a cura da), Accademie e istituzioni culturali in Toscana, Leo S. Olschki, Florència 1988.
- J. Irmscher, Die Accademia Etrusca di Cortona, a: Huberta Heres, Max Kunze (ed.), El món dels etruscs. Col·loqui Internacional 24-26 Octubre de 1988 a Berlin Akademie-Verlag, Berlín 1990, pàgs. 347–349