Vés al contingut

Acadèmia Etrusca de Cortona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAcadèmia Etrusca de Cortona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia
arxiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 desembre 1726
FundadorRidolfino Venuti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres140 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Número de telèfon+39 057563724 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaccademia-etrusca.org Modifica el valor a Wikidata

X: articles Modifica el valor a Wikidata

L'Acadèmia Etrusca, té la seu a Cortona, al Palazzo Casali.

Història

[modifica]

L'Acadèmia Etrusca neix de l'anterior associació dels "Occulti", fundada a Cortona el 29 de desembre de 1726, formada per Ridolfino Venuti, Bartolomeo Buoni, Niccolò Marcello Venuti, Cristoforo Capulli, Francesco Cattani, Piero Antonio Laparelli, Giorgio Baldelli i Niccolò Vagnucci.[1]

L'any següent, la institució va créixer de mida gràcies a la venda de la biblioteca personal i d'un interessant museu per part d'un erudit cortonès que feia temps que vivia a Roma, Onofrio Baldelli. En aquesta ocasió, els "Ocults" van canviar el seu nom pel d'Acadèmia de Ciències i Erudicions, per posteriorment transformar-se de nou en l'Acadèmia Etrusca d'Antiguitats i Inscripcions.[2]

Potser va ser un nom lamentable, atès que els membres van sentir la necessitat d'especificar que no es dedicaven només a l'etruscologia.[3] De fet, l'activitat anava dirigida a la recerca erudita, concretament a la Toscana.

Elements clau de la primera fase de la vida de l'Acadèmia van ser els germans Ridolfino, Filippo i Marcello Venuti.[4]

En la seva desaparició, l'activitat de la institució va patir una forta desacceleració. La recuperació es va produir a finals del segle XIX, amb l'assumpció del càrrec de bibliotecari, primer, i de Lucumone (el més alt càrrec de l'Acadèmia) i després de Girolamo Mancini.[5]

Al segle XX, importants acadèmics van ser el crític i historiador literari Pietro Pancrazi i l'historiador Ugo Procacci.[6]

Referències

[modifica]
  1. M. Marcucci, Accademia Etrusca, in F. Adorno (a cura di), Accademie e istituzioni culturali in Toscana, Leo S. Olschki, Firenze 1988, p. 39.
  2. Ivi, p. 40.
  3. Ivi, p. 41.
  4. Ivi, p. 42.
  5. Ivi, pp. 43-44.
  6. Ibidem

Bibliografia

[modifica]
  • F. Adorno (a cura da), Accademie e istituzioni culturali in Toscana, Leo S. Olschki, Florència 1988.
  • J. Irmscher, Die Accademia Etrusca di Cortona, a: Huberta Heres, Max Kunze (ed.), El món dels etruscs. Col·loqui Internacional 24-26 Octubre de 1988 a Berlin Akademie-Verlag, Berlín 1990, pàgs. 347–349