Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ACVC  |
| Tipus | acadèmia |
| Camp de treball | veterinària |
| Història | |
| Creació | 1991 |
| Activitat | |
| Àmbit | Catalunya |
| Governança corporativa | |
| Part de | Consell Interacadèmic de Catalunya |
L'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (ACVC) és una acadèmia catalana que té com a finalitat de l'estudi i la investigació de les ciències veterinàries, estimulant el foment i desenvolupament a Catalunya i assessorant la Generalitat de Catalunya i altres organismes públics i privats en matèries pròpies dels seus respectius objectius. També s'encarrega de promoure l'establiment i desenvolupament de relacions científiques i culturals amb altres organismes afins, tant nacionals com estrangers. L'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya està vinculada al Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya com a alt organisme professional.[1] I forma part del Consell Interacadèmic de Catalunya.[2]
Història i antecedents
[modifica]Entre els antecedents de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya cal esmentar l'“Acadèmia Medico Veterinària Barcelonesa” creada a Barcelona el 1855. Posteriorment, el 1960, després de nombroses reunions es fusionaren el Seminari i el Col·legi de Veterinaris de Barcelona, i es forma l'“Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona”, amb Salvador Riera i Planagumà com a president, a qui seguiren Francesc Puchal i Mas (1971), Pere Costa Batllori (1974), Agustí Carol i Foix (1978), Josep Séculi Brillas (1980) i Miquel Luera Carbó (1986). Durant la Presidència del Dr. Luera, s'aprovà, finalment, el projecte de l'Acadèmia de Catalunya finalment materialitzant-se l'any 1990, amb la publicació del Decret 221/1990 de 3 de setembre, pel qual es creava l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Més endavant, amb la Resolució del 31 de juliol de 1991 es van inscriure en el Registre d'Acadèmies de la Generalitat de Catalunya els Estatuts de la nova entitat, segons els quals l'ACVC consta de 50 acadèmics: 42 veterinaris. 2 metges. 1 farmacèutic, 1 biòleg, 1 advocat, 1 enginyer agrònom i 2 opcionals. Els seus primers presidents foren Josep López Ros (1993) i Josep Llupià Mas (1996). Des de l'any 1996 I'ACVC ha continuat organitzant actes científics i conferències.[3][4] L'ACVC té un conveni de col·laboració amb la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España (RACVE).[5] I ha celebrat conferències amb la resta d'Acadèmies de Ciències Veterinàries de l'Estat espanyol.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya». Acadèmies amb seu social a Catalunya. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Roca Torras, Jaume «Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-1990)». VII Jornadas Nacionales y 11 Congreso Iberoamericano de Historia de la Veterinaria, pàgs. 239-242 [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Roca Torras, Jaume «L'Acadèmia de Ciències Veterinàriesː una institució amb més de quatre dècades d'història que treballa per millorar el nivell tècnic i científic de la professió». Revista veterinaris: revista del col·legi oficial de veterinaris de Barcelona. COVB, 12-2002, pàgs. 16-17 [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Breu història de la ACVC». Revista de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya - 50 aniversari (1960-2010), 2010, p̟ags. 190-195 [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Academias Autonómicas de Ciencias Veterinarias asociadas a la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España». Real Academia de Ciencias Veterinarias de España (RACVE). [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Primera Conferencia de Academias de Ciencias Veterinarias de España. En adelante tendrá caracter anyal». RACVE, 10-06-2016. Arxivat de l'original el 14 de juny 2016. [Consulta: 18 febrer 2021].
Bibliografia
[modifica]- Roca i Torras, Jaume «Historia de la Veterinaria catalana. El veterinari avui». Dovella. Revista Cultural de la Catalunya Central [Dossier], Núm. 61, 1998, pàgs. 29-35 [Consulta: 18 febrer 2021].