Academia Mayor de la Lengua Quechua
(qu) Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | AMLQ |
| Tipus | societat científica |
| Història | |
| Creació | 1953 1990 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Entitat matriu | Ministeri de Cultura del Perú |
| Lloc web | amlq.org.pe… |
| |
L'Academia Mayor de la Lengua Quechua (quítxua: Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur [5V], Qhichwa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur [3V], català: Acadèmia Major de la Llengua Quítxua) és una corporació dedicada a la recerca, foment, difusió i reivindicació del idioma quítxua, l'idioma andí més parlat. En la pràctica els seus treballs s'orienten en relació al qheswa o quítxua de Cusco.[1] La seva seu principal es troba a la ciutat del Cusco (el Perú).
Antecedent: Academia Peruana de la Lengua Quechua
[modifica]El 1954 Faustino Espinoza Navarro, fill d'un amo d'una finca petita prop del Cusco i també fundador de l'Inti Raymi del Cusco el 1947 on va interpretar el paper del sapa inca els primers 14 anys (fins a 1957), juntament amb altres artistes quítxuaparlants bilingües va fundar l'Academia de la Lengua Quechua, els estatuts de la qual van ser aprovats al gener de 1954. A l'acadèmia, coneixedors del quítxua cusqueño sense formació formal tenien l'oportunitat d'obtenir reconeixement com a intel·lectuals. Segons l'acadèmia, al contrari al Runa Simi, el quítxua de la gent, el Qhapaq Simi o "quítxua imperial", també anomenat "Quítxua Inka"[2] va ser el quítxua més pur que hauria de ser ensenyat a escoles especials (Yachay Wasi) i els guardians actuals de les quals serien els membres de l'Acadèmia de la Llengua Quítxua del Cusco.[3] El 10 de desembre de 1958 sota el govern de Manuel Prado Ugarteche l'Acadèmia va ser reconeguda oficialment per Llei 13059 com a Academia Peruana de la Lengua Quechua amb seu a la ciutat del Cusco.[4][1][5]
El 27 de maig de 1975, el govern de Juan Velasco Alvarado va oficialitzar el quítxua amb la Llei 21156 i va prescriure l'escriptura amb cinc vocals. El 1983, experts professionals quítxues i aimares de tot el Perú van decidir implementar un alfabet quítxua i aimara amb tres vocals a, i, o. El 10 d'octubre de 1985, el Govern del Perú va autoritzar l'alfabet quítxua i aimara amb només tres vocals per Resolució Ministerial 1218-85.[5] L'Acadèmia es va oposar a això i el 1987 amb suport de representants de SIL International va decidir usar el sistema amb cinc vocals.[6]
Segons el lingüista Juan Carlos Godenzzi, la AMLQ ha estat un obstacle per a la normalització oficial de l'ortografia i sintaxi del quítxua per l'estat peruà.[7]
Academia Mayor
[modifica]L'Academia Mayor es crea per Llei No 25260 del 6 de juny de 1990 que estableix una acadèmia d'idioma quítxua a Cusco, sense referir-se exclusivament a la AMLQ. D'altra banda, la comissió per a establir els estatuts no es va crear fins a 2009,[8] es crea per Llei No 25260 del 6 de juny de 1990 que estableix una acadèmia d'idioma quítxua a Cusco, sense referir-se exclusivament a l'AMLQ. D'altra banda, la comissió per a establir els estatuts no es va crear fins a 2009.[9]
La missió de la institució, és vetllar per la puresa de la llengua quítxua, estimular el desenvolupament de la literatura en aquesta llengua i la recerca lingüística.[10]
L'Academia Mayor de la Lengua Quechua continua utilitzant la versió de l'alfabet quítxua oficial peruà de 1976 amb cinc vocals. Per això, escriu Qosqo i no Qusqu per a "Cusco". Segons la AMLQ, per Resolució Presidencial No 001 del 12 d'octubre de 1990 es "ratifica l'Alfabet Bàsic del Quítxua Imperial de 1975 compost de 31 grafemes: cinc vocals i 26 consonants per a Qosqo-Puno"[10]
David Samanez Flórez de l'AMLQ fins ara intenta a demostrar l'origen cusqueny de la llengua quítxua,[11]encara que, segons les recerques de Parker (1963) i Torero (1964), el quítxua es van originar a la serralada central del Perú.[12][13]
Ordenances Regionals
[modifica]El Consell Regional del Cusco, mitjançant la Llei orgànica de Governs Regionals N° 27867 i la seva modificatòria Llei N° 27902[14] i el Reglament Intern d'Organització i Funcions del Consell Regional del Cusco va debatre i va aprovar l'Ordenança Regional N° 011-2003-CRC/GRC,[15]vigent des del 4 de novembre de 2003, en la qual es declara "Dia de l'Idioma Quítxua o Runasimi Inca" el 8 de novembre de cada any, en l'àmbit del departament del Cusco, com a reconeixement al 50° aniversari de la fundació de l'Acadèmia Major de la Llengua Quítxua, realitzada el 8 de novembre de 1953.
També declara "l'obligatorietat de l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua" a tots els nivells d'educació infantil, primària, secundària i educació superior no universitària, especialment a les zones amb predominança quítxua-parlant del departament del Cusco, i encarregar "la reglamentació de l'Ordenança Regional"[16]a l'Academia Mayor de la Lengua Quechua.
Congressos Mundials de Quítxua
[modifica]El Tercer Congrés Mundial de Quítxua, Yuyayyaku Wawakuna, va ser realitzat a Salta a l'octubre de 2004. Entre les seves principals conclusions, es troben les labors de l'Acadèmia i de les seves filials, com difondre la fonètica i fonologia originals, dels fitònims, zoònims, antropònims i topònims quítxues, coordinant-se amb les autoritats polítiques i turístiques; recomanar als seus afiliats que difonguin les publicacions relacionades a l'idioma, perquè la institució arxivi totes les obres com a part del seu patrimoni i recomanar a l'Acadèmia una organització característica de la cultura andina; no utilitzar els models d'acadèmies foranes, i crear un model organitzatiu propi.[17]
Al novembre de 2010 es va realitzar el VI Congrés Mundial de Quítxua, denominat "Pachakutip K’anchaynin" ("Nous temps de prosperitat i de canvi ens estan il·luminant"). Es va desenvolupar en Cochabamba, Bolívia.[18]
Crítiques i problemes
[modifica]- L'AMLQ és de l'opinió que només hi ha un idioma quítxua únic, i que el quítxua actual de la ciutat del Cusco (i no alguna forma intermèdia com el quítxua meridional) amb totes les seves peculiaritats regionals hauria de ser l'estàndard oficial per a tots els dialectes quítxues. Usa el terme "Quítxua Inka" (o Inka Qheswa) per a descriure'l. A més, promouen insistentment l'antic alfabet quítxua establert pel govern peruà l'any 1975, el qual correspon en la seva majoria a l'alfabet actual, corregit el 1985, a excepció que conté les cinc vocals del castellà: a, i, i, o, o. La majoria de lingüistes que treballen en Quítxua han criticat aquest enfocament, sent hostilitzats com a reacció per l'AMLQ.[19]
- Amb una densa història de pretenciones hegemòniques, discursos metafísics i una política lingüística que pretén elevar a “norma” el seu propi sociolecte (denominat Inka Simi), enfront d'uns altres sociolectos de tota la família quítxua (Godenzzi, 1992; Albarracín i Alderetes, 2005). L'AMLQ ha debatut intensament amb el cercle internacional de la lingüística andina, sense trobar mai legitimació en les seves produccions (cf. Godenzzi, 1992). La llista d'ensopegades de l'AMLQ és extensa, i com a mostra l'analista del discurs Tim Marr, va definir la posició de l'AMLQ com feixisme andí (2002)[20]
- En 2010 com a senyal de protesta davant la falta de pressupost i de reglamentació dels seus estatuts (que també afirmaven estaven desactualizados), 4 membres de l'Acadèmia van començar una vaga de fam [21] que va durar dues setmanes i que va concloure amb l'assignació de pressupost per part del Ministeri d'Educació. No obstant això, fins a juny de l'any 2011, l'acadèmia no podia executar el pressupost de dos milions set-cents mil nous sols (aproximadament nou-cents mil dòlars estatunidencs) a causa de les seves disputes i falta d'autogovern adequat i corrupció sent aquestes les raons per la qual el Ministeri d'Educació no va lliurar la suma de diners sol·licitada.[22]
- Diversos estudiosos del quítxua han destacat les múltiples inconsistències i errors dins del diccionari quítxua suposadament oficial d'AMLQ. S'han observat inconsistències ortogràfiques i metodològiques, així com errors etimològics. No obstant això, els principals problemes es refereixen a la seva pretensió de valor pan-quétxua, mentre que la informació sobre varietats quítxua no cusco és escassa i auxiliar; i a l'exclusió sistemàtica de les paraules quítxua habituals d'origen espanyol com a conseqüència del purisme lingüístic [23][24]..
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Julio Rosas Huaranga, 23 de noviembre de 2011. [Enllaç no actiu]
- ↑ Lovon, Armando Valenzuela (2002): Las maravillas del Quechua Inka. Academia Mayor de la Lengua Quechua, Cusco.
- ↑ Marisol de la Cadena (2000): Indigenous Mestizos: The Politics of Race and Culture in Cuzco, Peru, 1919-1991. Duke University Press, 2000. p. 174.
- ↑ Guido Carrasco Quispe (2013): El trivocalismo quechua y los falsos temores de los pentavocalistas Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine.. Categoría: Artículos de Interés, Perú, 17 de mayo de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Cosmovisión andina: historia del quechua
- ↑ Coronel-Molina, Serafin M. (1996): Corpus Planning for the Southern Peruvian Quechua Language. Working Papers in Educational Linguistics 12 (2), pp. 1-27.
- ↑ Godenzzi, Juan Carlos (1992): El recurso lingüístico del poder: coartadas ideológicas del castellano y el quechua. En: Godenzzi, Juan Carlos (ed) (1992): El quechua en debate: ideología, normalización y enseñanza. Cusco: CERA Bartolomé de las Casas. pp. 51-77.
- ↑ Designan comisión de implantación de la Academia Mayor de la Lengua Quechua. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. - Los Andes. 04 de octubre de 2009. Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ Reconocen a la Academia de Lengua Quechua como organismo descentralizado. El Comercio. 6 de diciembre de 2007. Consultat el 29 de gener de 2011.
- ↑ 10,0 10,1 El Qheswa, Runa Simi o lengua de gentes. Los Andes. 07 de noviembre de 2010. Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ David I. Samanez Flórez (1994): Origen cusqueño de la lengua Quechua: como homenaje al Qosqo, con ocasión del reconocimiento constitucional de su capitalidad histórica. Academia Mayor de la Lengua Quechua de Qosqo, Municipalidad del Qosqo, 1994.
- ↑ Parker, Gary J. (1963): La clasificación genética de los dialectos quechuas. Revista del Museo Nacional 32:241-52. Lima.
- ↑ Torero Fernández de Córdova, Alfredo A. (1964): Los dialectos quechuas. Anales Científicos de la Universidad Agraria 2(4):446-78. La Molina (Lima).
- ↑ Ley Orgánica de Gobiernos Regionales N° 27867 y su modificatoria Ley N° 27902
- ↑ Ordenanza Regional N° 011-2003-CRC/GRC. Arxivat 2021-05-17 a Wayback Machine. El Peruano, página 254742. 9 de noviembre de 2003. Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ Ordenanza Regional a la Dirección Regional del Cusco
- ↑ Katia Gibaja. Síntesis del V Congreso Mundial de la lengua quechua 2008. 21 de abril de 2010. Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ VI Congreso Mundial de Quechua - OPS
- ↑ [1] Coronel-Molina Serafín, Grabner-Coronel Linda. Lenguas e Identidades en los Andes. Perspectivas ideológicas y culturales. Ediciones ABYA-YALA. Quito, Ecuador. 2005
- ↑ Andreani, Héctor «La desesperación imperial de la burguesía provinciana. Apuntes sobre chovinismo historiográfico, lengua nativa y clase en Santiago del Estero (Argentina)». Corpus, Vol 6, No 1, 30-06-2016. DOI: 10.4000/corpusarchivos.1540. ISSN: 1853-8037 [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Cusco: miembros de la Academia Mayor de la Lengua Quechua cumplen quinto día en huelga de hambre. Integrantes de esta institución, que será parte del flamante Ministerio de la Cultura, reclaman a la PCM que apruebe su reglamento. El comercio.pe, 23 de julio de 2010. Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ [Enllaç no actiu] Consultado el 29 de enero de 2011.
- ↑ Cerrón-Palomino, R. (1997). El Diccionario quechua de los académicos: cuestiones lexicográficas, normativas y etimológicas. Revista Andina, 1997(1): 151-205.
- ↑ Itier, C. (2009). Una percepción folclorizada y arcaizante del quechua: el Diccionario quechua-español-quechua de la Academia Mayor de la Lengua Quechua. In Robin Acevedo, V., & Salazar-Soler, C. (Eds.), El regreso de lo indígena : Retos, problemas y perspectivas (p. 265-285). Instituto Francés de Estudios Andinos (IFEA)/ Centro de Estudios Regionales Andinos Bartolomé de las Casas (CBC)/ Mondes Américains Sociétés/ Circulations/ Pouvoirs XVe-XXIe siècles - MASCIPO UMR 8168/ Centre d'Antropologie Social. ISBN 978-9972-623-63-9
Bibliografia
[modifica]- AMLQ (Academia Mayor de la Lengua Quechua) i Municipalidad del Qosqo (1995): Diccionario Quechua-Español-Quechua/Qheswa-Español-Qheswa Simi Taqe. Cusco. Versión en línea (pdf 7,68 MB).