Acetat d'isoamil

Acetat d'isoamil
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	130,099 Da
Trobat en el tàxon	Zingiber mioga, Coffea arabica, Annona reticulata, litxi, Vitis rotundifolia, Guaiaber, Nicotiana bonariensis, Amorphophallus annulifer, Amorphophallus haematospadix, Curio articulatus, Sideritis hispida, Spondias mombin, Thymbra spicata, llúpol, escheríchia coli, Papaier, magraner i tomàquet
Estructura química
Fórmula química	C₇H₁₄O₂
SMILES canònic	Model 2D; CC(C)CCOC(=O)C
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	0,87 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat	0,3 g/100 g (aigua, 20 °C)
Punt de fusió	−78 °C ; −78 °C ; −78,5 °C
Punt d'ebullició	142 °C (a 760 Torr); 142,55 °C (a 101,325 kPa)
Pressió de vapor	4 mmHg (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	1 vol%
Límit superior d'explosivitat	7,5 vol%
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	525 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat	77 °F
IDLH	5.330 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	banana, amargor i líquid inflamable de classe IC

L'acetat d'isoamil o acetat d'isopentil és l'èster acètic de l'alcohol isoamílic. És un líquid incolor, lleugerament soluble en aigua, però molt soluble en la majoria de solvents orgànics i amb una forta olor molt similar a la dels sucs de fruita, de banana o de pera.^[1]

Producció

Es prepara per a la reacció d'esterificació de Fischer normalment catalitzada per l'àcid sulfúric.

Aplicacions

L'acetat d'isoamil es fa servir per donar gust artificial de banana alguns aliments, tot i que es troba de manera natural a les bananes.^[2] També es produeix de forma sintèntica.^[3] S'allibera de manera natural en el fibló de les abelles com a substància d'alarma.^[4]

També es fa servir com a solvent en alguns vernissos i lacants de nitrocel·lulosa i com a feromona per atreure les abelles cap a una petita zona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acetat d'isoamil

↑ Fahlbusch, Karl-Georg; Hammerschmidt, Franz-Josef; Panten, Johannes; Pickenhagen, Wilhelm; Schatkowski, Dietmar [et al.].. Flavors and Fragrances. Weinheim: Wiley-VCH, 2002. DOI 10.1002/14356007.a11_141.
↑ McGee, Harold. On Food and Cooking. 2003, Scribner, New York.
↑ Isoamyl Acetate Arxivat 2010-05-28 a Wayback Machine., Occupational Safety and Health Administration
↑ Boch, R; Shearer, DA; Stone, BC «Identification of isoamyl acetate as an active component in the sting pheromone of the honey bee» (en anglès). Nature, 195, 4845, 08-09-1962, pàg. 1018–1020. DOI: 10.1038/1951018b0. PMID: 13870346.

[1] Fahlbusch, Karl-Georg; Hammerschmidt, Franz-Josef; Panten, Johannes; Pickenhagen, Wilhelm; Schatkowski, Dietmar [et al.].. Flavors and Fragrances. Weinheim: Wiley-VCH, 2002. DOI 10.1002/14356007.a11_141.

[2] McGee, Harold. On Food and Cooking. 2003, Scribner, New York.

[3] Isoamyl Acetate Arxivat 2010-05-28 a Wayback Machine., Occupational Safety and Health Administration

[4] Boch, R; Shearer, DA; Stone, BC «Identification of isoamyl acetate as an active component in the sting pheromone of the honey bee» (en anglès). Nature, 195, 4845, 08-09-1962, pàg. 1018–1020. DOI: 10.1038/1951018b0. PMID: 13870346.

[1]

[2]

[3]

[4]