Acharagma
 A. roseanum | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Acharagma  (N.P.Taylor) Glass |
| Tipus taxonòmic | Echinocactus roseanus |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Escobaria sect. Acharagma |
.svg){kind=icon}
Acharagma és un gènere amb dues espècies de cactus petits, natius del nord de Mèxic.
Descripció
[modifica]Aquests cactus són usualment solitaris però algunes vegades es troben en petits grups. Són globosos, de 3 a 7 cm de diàmetre. Les costelles tenen tubercles, amb arèoles sense solc. Les flors apareixen a la punta del tija, i són de color crema a groc.
Taxonomia
[modifica]El gènere és relativament de recent creació. Les seves espècies estaven incloses a Escobaria; no obstant això, va ser reconegut com una secció apart per Nigel Taylor el 1983, i ascendit a gènere per Charles Glass el 1998. Va ser publicat a Guía para la Identificación de Cactáceas Amenazadas de México 1: [1]AC/AG, a l'any 1997.[1]
Acharagma: nom genèric que deriva de les paraules gregues: a = "sense" i charagma "solc",[2] on assenyala la manca de ranura a les berrugues. Aquesta és una característica on difereix del gènere estretament relacionat Escobaria.
A partir del desembre de 2021, Plants of the World Online accepta dues espècies.[3] Una tercera espècie possible, A. huasteca, descrita l'any 2011, es considera un sinònim d'Acharagma roseanum subsp. galeanense.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Acharagma » (en anglès). Tropicos. [Consulta: 11 maig 2024].
- ↑ «Acharagma» (en anglès). CactiGuide.com. [Consulta: 11 maig 2024].
- ↑ «Acharagma (N.P.Taylor) Zimmerman ex Glass» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew | Plants of the World Online. [Consulta: 11 maig 2024].
- ↑ «Acharagma huasteca Elhart» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew | Plants of the World Online. [Consulta: 11 maig 2024].
Bibliografia
[modifica]- Anderson, Edward F.; Brown, Roger. The Cactus Family (en anglès). Timber Press, 13 de març de 2001, p. 108-109.
