Achillea chrysocoma
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Anthemideae |
Gènere | Achillea |
Espècie | Achillea chrysocoma Heimerl |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
Endèmic de |
Achillea chrysocoma és una espècie de planta de la família de les Compostes o Asteraceae. És un endemisme de les muntanyes d'Albània, nord de Grècia, Bulgària i els Balcans. Majoritàriament, es troba exposada al sol i és indiferent al tipus de sòl (calcàri o silici). Floreix a la primavera i té un port tapissant que arriba als 20 cms d'alçada.[3]
Descripció
[modifica]És una planta estolonífera, és a dir, fa estolons laterals llargs i prims que neixen a la base de les tiges i creixen horitzontalment, ajagudes i arrelant en els nusos donant lloc a plantes filles idèntiques.[4]
Al final de cada branca hi ha una roseta de fulles compostes amb els raquis progressivament més estrets cap a la part apical; els folíols són molt petits i estan recoberts de pèls llargs i molt espessos, de manera que la fulla agafa una tonalitat glauc-blanquinós que li dona un aspecte lanuginós (de llana o vellut) molt ornamental. Les tiges també són molt piloses. Les fulles són petites, de color daurat, agrupades en corimbes d'uns 5 cm de diàmetre. El seu cultiu és de fàcil implantació però de creixement relativament lent. La densitat que pot assolir és d'unes 6 a 8 plantes/m². En general aguanta bé la sequera però agraeix algun reg ocasional. No requereix cap mena de sega i és poc sensible a plagues o malalties.
Referències
[modifica]- ↑ «Achillea sibirica subsp. camtschatica a EOL» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ «Achillea sibirica subsp. camtschatica a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ «Achillea chrysocoma - Plantes méditerranéennes pour jardins secs à VIVERS CAREX», 25-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-25. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Compostes». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: PorticNatura, 1993, p. 1214. ISBN 8473064003.