Acme (geologia)

Acme, epíbole o zona d'apogeu,^[1] són els termes que s'utilitzen en geologia i, més concretament en paleontologia i bioestratigrafia, per a referir-se al desenvolupament màxim, correntment en abundància o freqüència, d'una espècie, d'un gènere o d'un altre tàxon en un nivell estratigràfic.^[2]^[3] Un exemple és la zona acme de Tritylodon de la Formació Elliot (Juràssic inferior) de Sud-àfrica, on els fòssils d'aquest tàxon es troben abundantment.^[4]

Referències

↑ Vocabulari de geologia : català-castellà-anglès. [Barcelona]: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, DL 2001. ISBN 8493100196.
↑ «GEOL 331 Lectures 6-7: Biostratigraphy», 20-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-20. [Consulta: 18 juny 2019].
↑ «Acme». Diccionari de Geologia - IEC.
↑ Smith, R.; Kitching, J. «Sedimentology and vertebrate taphonomy of the Tritylodon Acme Zone: a reworked palaeosol in the Lower Jurassic Elliot Formation, Karoo Supergroup, South Africa». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 131, 1, 01-06-1997, pàg. 29–50. DOI: 10.1016/S0031-0182(96)00143-5. ISSN: 0031-0182.

[1] Vocabulari de geologia : català-castellà-anglès. [Barcelona]: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, DL 2001. ISBN 8493100196.

[2] «GEOL 331 Lectures 6-7: Biostratigraphy», 20-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-20. [Consulta: 18 juny 2019].

[3] «Acme». Diccionari de Geologia - IEC.

[4] Smith, R.; Kitching, J. «Sedimentology and vertebrate taphonomy of the Tritylodon Acme Zone: a reworked palaeosol in the Lower Jurassic Elliot Formation, Karoo Supergroup, South Africa». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 131, 1, 01-06-1997, pàg. 29–50. DOI: 10.1016/S0031-0182(96)00143-5. ISSN: 0031-0182.

[1]

[2]

[3]

[4]