Acompáñame (pel·lícula)
|
Per a altres significats, vegeu «Acompáñame». |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Luis César Amadori  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Eduardo Torre de la Fuente |
| Producció | Luis Sanz (en)  |
| Guió | Jesus Maria Arozamena Berastegi, Luis César Amadori i Rafael J. Salvia |
| Música | José Torregrosa Alcaraz |
| Fotografia | Alejandro Ulloa |
| Muntatge | Antonio Ramírez de Loaysa |
| Productora | Cámara Producciones Cinematográficas S.A. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 5 agost 1966 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | illes Canàries |
   
| |
Acompáñame és una pel·lícula musical espanyola de 5 d'agost de 1966 protagonitzada per Rocío Dúrcal, Enrique Guzmán i Amàlia de Isaura i dirigida per Luis César Amadori.[1]
Argument
[modifica]Eduvigis (Amalia de Isaura) és una anciana senyora que viu a Madrid i atreu la mala sort sobretot aquell a qui mira amb unes ulleres que li va regalar el seu difunt marit fetes amb cristalls d'una tomba egípcia. Per a arreglar la venda d'una casa obtinguda d'una herència, ha de traslladar-se fins a les Illes Canàries, i per a això posa un anunci en un periòdic sol·licitant una assistent que l'acompanyi i un xofer que condueixi el seu cotxe.
A l'anunci contesten Mercedes (Rocío Dúrcal), una noia que viu i treballa en un museu de Madrid, i Tony (Enrique Guzmán), un estudiant mexicà en un col·legi major a Madrid que acaba d'iniciar les vacances d'estiu. L'un i l'altre no aconsegueixen congeniar en absolut, però tots dos són contractats per a realitzar el viatge amb Eduvigis. En arribar a Tenerife, Mercedes i Tony descobreixen que la casa val molt més del que aparenta i del que li volen pagar a Eduvigis.
Repartiment
[modifica]- Rocío Dúrcal ... Mercedes
- Enrique Guzmán ... Tony
- Amàlia de Isaura ... Eduvigis
- Jesús Tordesillas ... Pantaleón
- Paquito Cano ... Genaro
- Laly Soldevila ... Criada
- José María Caffarel… Profesor
Temes musicals
[modifica]- El diplodocus, per Rocío Dúrcal.
- Una chica formal, per Enrique Guzmán.
- Todo es mío, per Rocío Dúrcal.
- Teren, ten, ten, per Los Beatles de Cádiz, Rocío Dúrcal i Amalia de Isaura.
- Tan cerca, per Enrique Guzmán.
- Canción canaria, per Rocío Dúrcal i Enrique Guzmán.
- Saeta, per Rocío Dúrcal.
- Corazón de trampolín, per Rocío Dúrcal.
- charleston, per Amalia de Isaura.
- Jotas, per Rocío Dúrcal.
- Acompáñame, por Rocío Dúrcal i Enrique Guzmán.
En la versió discogràfica, en els temes Canción Canaria i Acompáñame, Enrique Guzmán va ser substituït per Jaime Morey. El tema Una chica formal va ser gravat per Rocío Dúrcal com Un muchacho formal.
Premis
[modifica]Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1966 Amàlia de Isaura va rebre el premi a la millor actriu principal.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Acompáñame (1966) de Luis César Amadori a alohacriticon.com
- ↑ Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166
Bibliografia
[modifica]- Aguilar, Carlos. Guía del Video - Cine. Ediciones Cátedra, 1986. ISBN 84-376-0615-2.
- Pedro Sangro Colón, in "El cine de barrio tardofranquista. Reflejo de una sociedad" (sous la direction de Miguel Angel Huerta Floriano et Ernesto Pérez Morán), Editorial Biblioteca Nueva, Madrid, 2012, 398 pages, pages 41–44, ISBN 978-84-9940-560-5