Vés al contingut

Acord de Lliure Comerç del Continent Africà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAcord de Lliure Comerç del Continent Africà
AfCFTA i ZLECA Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Estat el dia 7 de juliol de 2019
  Parts ratificades
  Signat el marc de 2018, no ratificat
  Signat el juliol de 2018 o posterior, no ratificat
Map
 1° 57′ S, 30° 04′ E / 1.95°S,30.06°E / -1.95; 30.06
Tipustractat multilateral
acord comercial Modifica el valor a Wikidata
Data21 març 2018 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor30 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKigali (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants27 Modifica el valor a Wikidata
Signatari
54 (2019)
DipositariAfrican Union Commission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès, francès, castellà, àrab i portuguès Modifica el valor a Wikidata
CondicióRatificat per 22 estats

L'Acord de Lliure Comerç del Continent Africà (amb el seu nom curt en anglès AFCFTA) és un acord comercial vigent entre els 27 estats membres de la Unió Africana.[1][2][3][4] Va ser signat a Kigali a l'estat de Ruanda, el 21 de març de 2018. El juliol del 2019, 54 estats ja han signat l'acord.[5] Es va requerir la ratificació d'un mínim de 22 països perquè l'acord AFCFTA entrés en vigor i l'àrea de comerç lliure africana fos efectiva. L'acord funcionarà com a paraigua per afegir-hi protocols i annexos.

Les negociacions van continuar el 2018 amb la fase II, incloent la política de competència, la inversió i els drets de propietat intel·lectual. Es presentarà un esborrany a l'assemblea de la Unió Africana de gener de 2020.[6]

Kenya i Ghana van ser els primers països en dipositar els instruments de ratificació el 10 de maig de 2018, després que els parlaments el van ratificar.[7] Amb la ratificació de Sierra Leone i la República sahrauí el 29 d'abril de 2019, es va aconseguir el llindar de 22 estats que s'afegeixen a la zona de lliure comerç. Com a resultat, l'AfCFTA va entrar en vigor el 30 de maig del 2019. Els temes pendents, com ara els acords de concessió comercial i les normes d'origen, continuen sent negociats. El 7 de juliol de 2019, a una cimera al Níger, l'AfCFTA va entrar en la seva fase operativa.[8][9]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

El 1963, l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) va ser fundada pels estats independents d'Àfrica. La OUA pretenia promoure la cooperació entre els estats africans. L'organització va adoptar el Pla d'acció de Lagos de 1980. El pla va suggerir que Àfrica hauria de minimitzar la dependència d'Occident en promoure el comerç intra-africà. Això va començar com la creació d'una sèrie d'organitzacions de cooperació regional a les diferents regions d'Àfrica, com la Conferència de Coordinació del Desenvolupament de l'Àfrica Meridional. Finalment, això va conduir al Tractat d'Abuja el 1991, que va crear la Comunitat Econòmica Africana, una organització que va promoure el desenvolupament d'àrees de lliure comerç, unions duaneres, un banc central africà i una unió de divises comunes africanes.[10][11]

El 2002, la Unió Africana (UA) va succeir a la OUA, que tenia com a objectiu accelerar la «integració econòmica del continent».[12] Un segon objectiu era «coordinar i harmonitzar les polítiques entre les comunitats econòmiques regionals existents i futures per assolir progressivament els objectius de la Unió».[12] En la cimera de la Unió Africana de 2012 a Addis Abeba, els líders van acordar crear una nova àrea de lliure comerç continental el 2017. A la cimera de la UA de Johannesburg de 2015, es va decidir iniciar les negociacions. Això va iniciar una sèrie de deu sessions de negociació que van tenir lloc durant els tres anys següents.[10][13]

Cimera de Kigali de 2018.

[modifica]

El 2018, a la 10ª sessió extraordinària de la Unió Africana sobre l'AfCFTA, es van signar tres acords separats: l'Acord de comerç lliure africà, la Declaració de Kigali[14] i el Protocol sobre la lliure circulació de persones.[15] Aquest darrere protocol busca establir una zona sense visats als països de l'AfCFTA i donar suport a la creació d'un passaport comú als països membres de la Unió Africana.[16] A la cimera de Kigali el 21 de març de 2018, 44 països van signar l'AfCFTA, 47 van signar la Declaració de Kigali i 30 van signar el Protocol sobre la lliure circulació de persones. Tot i que va tenir èxit, hi va haver dos retencions notables: Nigèria i Sud-àfrica, les dues economies més grans d'Àfrica.[17][18][19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Summary of the key decisions and declarations of the 31st African Union Summit», 06-06-2018.
  2. ↑ «African states agree massive trade bloc» (en anglès). BBC News, 21-03-2018.
  3. ↑ «Africa Set to Agree $3 Trillion Trade Bloc, Without Key Economy» (en anglès). Bloomberg.com, 21-03-2018.
  4. ↑ AfricaNews «Forty-four countries sign historic African Union free trade agreement | Africanews» (en anglès). Africanews.
  5. ↑ [enllaç sense format] https://www.dw.com/en/african-leaders-launch-landmark-55-nation-trade-zone/a-4950339[Enllaç no actiu] [Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Decision on the draft agreement establishing the African Continental Free Trade Area (AfCFTA)». au.int. African Union, 21-03-2018.
  7. ↑ «Kenya and Ghana to ratify instruments of African Continental Free Trade Area | African Union». au.int. Arxivat de l'original el 11 maig 2018. [Consulta: 11 maig 2018].
  8. ↑ «AfCFTA Agreement secures minimum threshold of 22 ratification as Sierra Leone and the Saharawi Republic deposit instruments.». African Union, 29-04-2019. [Consulta: 7 juliol 2019].
  9. ↑ Meldrum, Andrew. «African leaders to launch continent-wide free trade zone». AP News. Associated Press. [Consulta: 7 juliol 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 «African Continental Free Trade Area: Policy and Negotiation Options for Trade in Goods». unctad.org. United Nations Conference on Trade and Development, 2016. [Consulta: 8 juliol 2019].
  11. ↑ «African Union will launch operational phase of the AfCFTA at Summit in Niger». African Union. African Union, 04-07-2019. [Consulta: 8 juliol 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 «CONSTITUTIVE ACT OF THE AFRICAN UNION». au.int. African Union. [Consulta: 8 juliol 2019].
  13. ↑ Signé, Landry. «Keys to success for the AfCFTA negotiations». Brookings. Brookings, 01-05-2019. [Consulta: 8 juliol 2019].
  14. ↑ «Kigali Declaration for the Launch of the African Continental Free Trade Area» (en anglès). Unió Africana, 21-03-2018.
  15. ↑ «Protocol to the Treaty Establishin the African Economic Community Relating to Free Movement of Persons, Right of Residence and Richt of Establishment» (en anglès). Unió Africana, 29-01-2018.
  16. ↑ Gwatiwa, Tshepo T. «How the free movement of people could benefit Africa». The Conversation. [Consulta: 7 juliol 2019].
  17. ↑ Shaban, Abdur Rahman Alfa. «Forty-four countries sign historic African Union free trade agreement». AfricaNews. [Consulta: 7 juliol 2019].
  18. ↑ «African Continental Free Trade Area (AfCFTA) Legal Texts and Policy Documents». Tralac. Tralac Trade Law Centre. [Consulta: 7 juliol 2019].
  19. ↑ «African Union Legal Resources and Policy Documents». Tralac. Tralac. [Consulta: 8 juliol 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acord_de_Lliure_Comerç_del_Continent_Africà&oldid=34091845»