Acrilonitril

Acrilonitril
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	53,027 Da
Rol	cancerigen i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₃H₃N
SMILES canònic	Model 2D; C=CC#N
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	0,81 g/cm³ (a 20 ℃)
Solubilitat	7 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Moment dipolar elèctric	3,87 D
Punt de fusió	−82 ℃ ; −84 ℃ ; −83,5 ℃
Punt d'ebullició	77 ℃ (a 760 Torr); 77,35 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	3,87 D
Pressió de vapor	83 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	3 % (V/V)
Límit superior d'explosivitat	17 % (V/V)
Dosi letal mínima	260 ppm (conill, inhalació, 4 h); 575 ppm (conill porquí, inhalació, 4 h); 636 ppm (rata de laboratori); 452 ppm (ésser humà); 600 ppm (gat, inhalació, 4 h); 110 ppm (gos, inhalació, 4 h); 16 ppm (ésser humà, inhalació, 20 min); 1 g/m³ (ésser humà, inhalació, 1 h); 90 ppm (mico, inhalació, 4 h); 200 mg/kg (gos, injecció intravenosa); 112 mg/kg (rata de laboratori, injecció subcutània); 2.015 mg/kg (ésser humà, absorció cutània); 200 mg/kg (rata de laboratori)
Dosi letal mediana	500 ppm (rata de laboratori); 313 ppm (ratolí de laboratori); 425 ppm (rata de laboratori, inhalació, 4 h); 333 ppm (rata de laboratori, inhalació, 4 h); 946 ppm (rata de laboratori, inhalació, 4 h); 46 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal); 65 mg/kg (rata de laboratori, injecció intraperitoneal); 69 mg/kg (conill, injecció intravenosa); 50 mg/kg (conill porquí, via oral); 27 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral); 78 mg/kg (rata de laboratori, via oral); 130 mg/kg (conill porquí, injecció subcutània); 25 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció subcutània); 36 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció subcutània); 75 mg/kg (rata de laboratori, injecció subcutània); 202 mg/kg (conill porquí, absorció cutània); 148 mg/kg (rata de laboratori, absorció cutània); 63 mg/kg (conill, absorció cutània)
Temperatura d'autoignició	481 ℃
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	4,34 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica, Hongria); 2,17 mg/m³ (10 h, cap valor); 2 ppm (, Egipte, Austràlia, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Índia, Japó, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Suïssa, Regne Unit); 7 mg/m³ (, Austràlia); 20 ppm (, Filipines, Turquia); 2 mg/m³ (, Polònia); 0,5 mg/m³ (, Rússia)
Límit d'exposició a curt termini	4 ppm (Finlàndia); 10 mg/m³ (Polònia); 1,5 mg/m³ (Rússia); 6 ppm (Suècia)
Límit d'exposició sostre	21,7 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat	30 °F
IDLH	184,45 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	líquid inflamable de la classe IB

L'acrilonitril és un líquid sintètic, incolor, d'olor penetrant semblant al de la ceba o l'all. Pot dissoldre en aigua i s'evapora ràpidament. Altres noms usats són:^[1] acriló, cianoetilè, fumigrà, propilenonitril, BCN, Bentox, cianur de vinil, AN). És un monòmer que s'utilitza en la fabricació de plàstics, com el poliacrilonitril (PAN), o com a dienòfil en una reacció de Diels-Alder. Una barreja d'acrilonitril i tetraclorur de carboni va ser usada com a pesticida en el passat; però, tots els usos com a pesticida han cessat.

Actualment s'utilitza per a la fabricació de fibres tèxtils resistents als agents atmosfèrics ia la llum solar.

Recentment s'ha descobert que hi ha concentracions relativament grans d'aquest compost a l'atmosfera i en la superfície de la lluna Tità. Un equip d'investigadors fins i tot ha suggerit que aquesta molècula podria ser la base per a la formació de membranes cel·lulars d'una vida basada en el metà líquid que tant abunda en aquest satèl·lit.^[2]

Problemàtica mediambiental

A nivell mediambiental, la producció d'acrilonitril requereix un catalitzador amb metalls Bi i Mo com a residu sòlid que es recupera posteriorment en una planta de recuperació de metalls, ja que el reciclatge és convenient donada la perillositat d'aquests metalls sobre el medi ambient. Pel que fa a la producció de residus líquids, es produeix acetonitril en aigües residuals que són emmagatzemades en una piscina dins de la mateixa planta. D'allí passaran a contactors biològics disposats en sèrie. També es produeix HCN que té un tractament químic, de neutralització. Posteriorment, tots aquests efluents passaran a una depuradora d'aigües industrials. Els efluents gasosos que s'han de tenir en compte són els que cremin al cremador: hidrocarburs, sobretot propilè, que produeixen emissions de CO i CO₂.

Seguretat i higiene

En la producció d'acrilonitril s'hauran de tenir en compte una sèrie de factors referits a seguretat i higiene, com són les proteccions contra incendis dins de la planta de producció, límits exteriors de les instal·lacions, seguretat en canonades, ventilació dels tancs, seguretat en els tancs d'emmagatzematge i en les zones de càrrega i descàrrega, sobretot en la protecció de riscos professionals enfront dels productes a tractar (acrilonitril, acetonitril, HCN i àcid sulfúric).

Referències

↑ Revista Seguridad Industrial Año 1, Número 6, Página 7
↑ «Una vida «diferente» es posible en Titán» (en castellà). , 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acrilonitril

ATSDR en Espanyol - ToxFAQs ™: acrilonitril : Departament de Salut i Serveis Humans d'EE. UU. (domini públic)

[1] Revista Seguridad Industrial Año 1, Número 6, Página 7

[2] «Una vida «diferente» es posible en Titán» (en castellà). , 31-07-2017 [Consulta: 1r agost 2017].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)