Actinobacteris

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Actinobacteris
Actinobacteria
	; Actinomyces israelii
Dades
Tinció de Gram	Grampositiu
Taxonomia
Fílum	Actinobacteria ; Erko Stackebrandt, 1997
Ordres
	Subclasse Acidimicrobidae Acidimicrobiales; ; Subclasse Actinobacteridae Actinomycetales; Bifidobacteriales; ; Subclasse Coriobacteridae Coriobacteriales; ; Subclasse Rubrobacteridae Rubrobacterales; ; Subclasse Sphaerobacteridae; Sphaerobacterales;

Els actinobacteris (Actinobacteria) són un grup de bacteris grampositius que constitueixen un dels més grans fílums bacterians.^[1] La majoria es troben en el sòl i inclouen algunes de les més típiques formes de vida terrestre, i tenen un paper destacat en la descomposició de matèria orgànica com la cel·lulosa i la quitina. Aquests bacteris renoven les reserves de nutrients del sòl i són fonamentals en la formació de l'humus. Altres actinobacteris habiten en les plantes i els animals; la majoria són inofensius, però comprèn també alguns patògens, de plantes o d'animals, com ara Streptomyces scabies, causant de la sarna de la patata o Mycobacterium tuberculosis, causant de la tuberculosi.^[2]^[3]

Molts actinobacteris formen filaments ramificats semblants als micelis dels fongs, amb els quals no estan relacionats, tot i que un grup d'actinobacteris (els actinomicets) havien estat considerats fongs. La majoria són aerobis, però alguns, tals com l'Actinomyces israelii, poden créixer en condicions anòxiques. Al contrari que els firmicuts, l'altre grup principal de bacteris grampositius, tenen un contingut alt de citosina i guanina (G+C) i les espècies d'alguns actinomicets produeixen espores externes.

Els actinobacteris comprenen bacteris que destaquen per la seva capacitat de produir compostos que tenen característiques útils en farmacologia, especialment antibiòtics.

Taxonomia

Segons les hipòtesis de Cavalier-Smith, els actinobacteris serien un tàxon parafilètic que inclouria els neomurs, o sigui els arqueus i els eucariotes, els quals haurien patit una sèrie de grans canvis genètics impulsats per l'adaptació hipertermòfila.

Representants d'aquest grup:

El següent gràfic mostra la versió de Cavalier-Smith de l'arbre de la vida, mostrant la posició dels actinobacteris.

UACU

Eurybacteria

Actinobacteria

Neomura

	Archaea

	Eukarya

Gracilicutes

	Proteobacteria

	Planctobacteria

Sphingobacteria

Spirochaetes

Actinobacteris com a font de productes naturals

Produeixen gairebé les dues tercers parts de tots els antibiòtics obtinguts naturalment (no per síntesi) d'ús clínic; també produeixen compostos amb propietats anticanceroses, antihelmíntiques i antifúngiques.^[1] El 1940 Selman Abraham Waksman va descobrir en el sòl bacteris que produïen actinomicina, i el 1943, l'equip que dirigia va descobrir l'estreptomicina, que va ser el primer antibiòtic eficaç per combatre la tuberculosi. Aquest descobriment va valer a Waksman el premi Nobel de Fisiologia o Medicina, malgrat que el mèrit de la descoberta fos d'Albert Schatz, un estudiant seu de doctorat.^[4] Des de llavors s'han descobert centenars d'antibiòtics naturals en aquests microorganismes terrestres, especialment en el gènere Streptomyces., amb espècies que produeixen un sol antibiòtics i d'altres que en produeixen diversos.^[1]

L'anàlisi del genoma d'espècies d'actinobacteris suggereix que gairebé un 90 per cent del potencial químic d'aquests mircroorganismes és encara per descobrir. Mitjançant models de química computacional s'ha calculat que només el gènere Streptomyces podria produir de l'ordre de 100.000 metabòlits amb possibilitat de tenir propietats antibiòtiques.^[1] El declivi en la descoberta de nous antibiòtics podria atribuir-se a la disminució de la recerca d'aquests compostos més que no pas al fet que no en quedin per descobrir.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Barka, Essaid Ait; Vatsa, Parul; Sanchez, Lisa; Gaveau-Vaillant, Nathalie; Jacquard, Cedric «Taxonomy, Physiology, and Natural Products of Actinobacteria» (en anglès). Microbiology and Molecular Biology Reviews, 80, 1, 01-03-2016, pàg. 1–43. DOI: 10.1128/MMBR.00019-15. ISSN: 1092-2172. PMID: 26609051 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ «những điều cần biết về xạ khuẩn đại cương, đặc điểm hình thái» (en vietnamita). Thuốc Biệt Dược, 04-09-2017.
↑ «Arna de la patata». IEC - Terminologia de Ciències i Tecnologia. [Consulta: 1r juny 2020].
↑ Rawlins, Michael «The disputed discovery of streptomycin» (en anglès). The Lancet, 380, 9838, 21-07-2012, pàg. 207. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61202-1. ISSN: 0140-6736 [Consulta: 1r juny 2020].
↑ Watve, Milind G.; Tickoo, Rashmi; Jog, Maithili M.; Bhole, Bhalachandra D. «How many antibiotics are produced by the genus Streptomyces?» (en anglès). Archives of Microbiology, 176, 5, 01-11-2001, pàg. 386–390. DOI: 10.1007/s002030100345. ISSN: 1432-072X [Consulta: 1r juny 2020].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Barka, Essaid Ait; Vatsa, Parul; Sanchez, Lisa; Gaveau-Vaillant, Nathalie; Jacquard, Cedric «Taxonomy, Physiology, and Natural Products of Actinobacteria» (en anglès). Microbiology and Molecular Biology Reviews, 80, 1, 01-03-2016, pàg. 1–43. DOI: 10.1128/MMBR.00019-15. ISSN: 1092-2172. PMID: 26609051 [Consulta: 1r juny 2020].

[2] «những điều cần biết về xạ khuẩn đại cương, đặc điểm hình thái» (en vietnamita). Thuốc Biệt Dược, 04-09-2017.

[3] «Arna de la patata». IEC - Terminologia de Ciències i Tecnologia. [Consulta: 1r juny 2020].

[4] Rawlins, Michael «The disputed discovery of streptomycin» (en anglès). The Lancet, 380, 9838, 21-07-2012, pàg. 207. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61202-1. ISSN: 0140-6736 [Consulta: 1r juny 2020].

[5] Watve, Milind G.; Tickoo, Rashmi; Jog, Maithili M.; Bhole, Bhalachandra D. «How many antibiotics are produced by the genus Streptomyces?» (en anglès). Archives of Microbiology, 176, 5, 01-11-2001, pàg. 386–390. DOI: 10.1007/s002030100345. ISSN: 1432-072X [Consulta: 1r juny 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]