Acumulació tafonòmica
Es denomina acumulació tafonòmica el procés mitjançant el qual les restes susceptibles de convertir-se en fòssils s'incorporen a la litosfera.[1][2] Si la resta incorporada al substrat no pateix cap desplaçament posterior es denomina fòssil acumulat; és un dels tres estats mecànics, junt amb el de resedimentat i el de reelaborat, en què es pot trobar un fòssil.[3][4]
L'acumulació pot ser simultània o posterior (necrocinesi) a la producció de la resta o senyal biològic per mort o realització. És un procés normal de l'etapa bioestratinòmica, excepte quan la resta o senyal es produeixen ja soterrats, com ara en els organismes endobionts, les restes dels quals o les petjades de la seua activitat es poden acumular en el substrat on viuen o s'alimenten.[5]
La paraula acumulació no implica amuntegament i no té per què haver-hi aportació de matèria; pot consistir només en transmissió d'informació a la litosfera, com en el cas de les petjades de locomoció animal marcades sobre un sediment tou (icnita).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. «Acumulación tafonómica» (en (castellà)). Vocabulario Científico y Técnico. [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ Bennàsar Serra, Maria «TAFONOMIA DEMICROMAMÍFEROS.Metodología y CriteriosTafonómicos para las Interpretaciones Paleoecológicas.». Estudis Culturals Mediterrànis. Universitat Rovira i Virgili [Pàg. 17], 2005, pàg. 1-133. Arxivat de l'original el 2020-10-01 [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Fósiles de intervalos sin registro estratigráfico: una paradoja geológica». A: Aguirre, Emiliano; Soria, Dolores y Morales, Jorge. Registros fósiles e historia de la tierra. Editorial Complutense, 1997, p. 436. ISBN 9788489365926.
- ↑ 4,0 4,1 Fernández López, S. R. «Temas de Tafonomía» p. 167. Departamento de Paleontología, Universidad Complutense de Madrid, 2000. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Nieves López Martínez i Jaime Truyols Santonja. Paleontología. Conceptos y métodos. 19. Editorial Síntesis, 1994. ISBN 84-7738-249-2.