Adán Aliaga

Adán Aliaga
	(2020)
Biografia
Naixement	(es) Adán Aliaga Pastor ; 1969 (54/55 anys); Sant Vicent del Raspeig (l'Alacantí)
Nacionalitat	Valencià
Activitat
Ocupació	director de cinema, muntador, director de fotografia, guionista, director de càsting
Trajectòria
	Equip

Adán Aliaga (Sant Vicent del Raspeig, 1969), és un realitzador alacantí.

Biografia

Amb 20 anys, va penjar les botes de futbol en el club Español de San Vicente, per dedicar-se de ple al món del cinema.^[1]

Adán Aliaga va fer estudis audiovisuals en el Taller d'imatge de la Universitat d'Alacant. Al començament dels anys 1990 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar direcció cinematogràfica en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Al seu torn, es va llicenciar en Historia i Estètica de la Cinematografia en la Universitat de Valladolid.

Una de les seves produccions més destacades fou La casa de mi abuela, de 2005, que ha rebut premis en festivals internacionals, com el premi al millor documental - Joris Ivens al Festival d'Amsterdam, premi especial del Jurat al HotDoc de Toronto, premi al millor documental a Documenta Madris, 1er premia al Festival internacional de Taiwan i nominació al millor documental per l'Acadèmia Europea de Cinema.^[2]

El 1995 va realitzar els seus primers curtmetratges en 35 mm on destaquen dos títols, No me jodas que tú no lo haces i Diana. A la fi de la dècada dels 1990, torna a Alacant, on treballa com a director de cinema de publicitat i documentals para diferents empreses i administracions. Entre aquests treballs destaca la realització del vídeo corporatiu dels estudis cinematogràfics de Ciutat de la llum.

L'any 2000 va ser director de càsting en el llargmetratge Tiempos d'azúcar, dirigida per Juan Luis Iborra. El 2006 estrena la seva primera pel·lícula com a director, La casa de mi abuela, amb la qual obté nombrosos premis internacionals com l'International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) al millor documental. La casa de mi abuela és un film especialment apreciat en Sant Vicent del Raspeig, perquè transcorre íntegrament en aquesta ciutat i hi apareixen carrers, cases, barris i veïns.^[3]

El 2009 va rodar el documental Esquivar i pegar, i el llargmetratge Estigmes, una adaptació del còmic de Lorenzo Mattotti i Claudio Piersanti.

El 2013, va ser reconegut en el seu municipi natal amb el guardó de "Sanvicentero Universal" que atorga l'associació Almorçarets Sanvicenteros.^[3] Aliaga, que ha estat quatre vegades candidat a finalista en els premis Goya,^[4] va aconseguir en la XXXII edició dels Premis Goya la nominació amb The Fourth Kingdom al millor curtmetratge documental. The Fourth Kingdom narra la història d'un centre de reciclatge per a immigrants i persones necessitades a Nova York, on el somni americà encara és possible.^[5]^[6] El curtmetratge es va estrenar el 12 de gener de 2018 a les sales comercials, poc habitual en aquest tipus de produccions.^[7]^[8]

Actualment, resideix a cavall entre Nova York i Sant Vicent del Raspeig, la seva ciutat natal.^[1] Igualment, té una productora pròpia a Nova York i una altra a Sant Vicent del Raspeig.^[1]

Filmografia

Curtmetratges

1991: P-23 (Direcció)
1991: El Tren Azul (Guió i Direcció)
1993: Marta (Guió i Direcció)
1993: La Calle (Guió i Direcció)
1994: Chica Gitana (Videoclip)
1995: No me jodas que tú no lo haces
1996: Las mentiras de la noche (Guió i Direcció)
1997: Diana (Guió i Direcció)
2015: The Walker
2016: The Pinch
2017: The Fourth Kingdom, documental

Llargmetratges

1998: Jaibo
2005: La casa de mi abuela
2010: Estigmes
2010: Esquivar y pegar (documental)^[9]
2011: La mujer del eternauta, documental
2012: Kanimambo
2014: El Arca de Noé
2018: Fishbone
2019: El cuarto reino. El reino de los plásticos

Premis

Per La casa de mi abuela:

2005 - Joris Ivens (Millor Documental), International Documentary Film Festival Amsterdam^[2]
2005 - Silver Images Generations, Chicago Film Festival
2006 - Gran Premio, Taipei Festival Internacional Documental
2006 - Mejor Documental, Documenta Madrid
2006 - Special Jury Mention, Miami International Film Festival
2006 - Special Jury Mention, Toronto Hot Docs^[2]
2006 - Best Documentary, Brooklyn Underground Film Festival
2006 - Best Documentary, Belgrade International Film Festival
2006 - Menció Especial del Jurat, Punto De Vista
2006 - Nominació - Millor Documental Acadèmia de Cinema Europeu
2007 - Best Documentary, Bosnia Mediterranean Film Festival

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Adán Aliaga, director: «El cinema és un treball d'equip, però avui es pot fer en solitud»» (en espanyol). Las Províncias, 05-11-2017 [Consulta: 28 gener 2018].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «La casa de mi abuela» (en castellà). Notas de cine. Arxivat de l'original el 25 de maig 2011. [Consulta: 25 abril 2011]. ««La casa de mi abuela», trabajo que viene precedido de muchos e importantes premios, dígase, por no mencionar todos, el premio Joris Ivens en el Festival Internacional de Documentales de Amsterdam o el premio especial del Jurado en Hot docs en Canadá.»
↑ ^3,0 ^3,1 «Almorçarets Sanvicenteros proclama a Adán Aliaga 'Sanvicentero Universal'» (en espanyol). El Raspeig, 12-09-2013 [Consulta: 28 gener 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 20 agost 2018].
↑ «Adán Aliaga va tornar dels Estats Units després de treballar en nous projectes» (en espanyol). El Raspeig, 30-05-2013 [Consulta: 28 gener 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 20 agost 2018].
↑ «Adán Aliaga: “Una cosa com Sure We Can seria difícil de trobar, però hi hacosa semblant a qualsevol gran ciutat”» (en espanyol). València Plaza, 10-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].
↑ «El corto documental "El cuarto reino" lleva hasta los Goya basura con poesía» (en espanyol). La Vanguardia, 10-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].
↑ «El curt d'Adán Aliaga s'estrena en cinemes el dia 12» (en espanyol). Diario Información, 04-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].
↑ «El curt d'Adán Aliaga «The Fourth Kingdom» guanya el Festival de Brooklyn» (en espanyol). Diario Información, 14-06-2017 [Consulta: 28 gener 2018].
↑ Fitxa a CatalanFilms

Enllaços externs

Jaibo (castellà)
La casa de mi abuela Arxivat 2020-01-17 a Wayback Machine. (castellà)

[goya2018-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Adán Aliaga, director: «El cinema és un treball d'equip, però avui es pot fer en solitud»» (en espanyol). Las Províncias, 05-11-2017 [Consulta: 28 gener 2018].

[notasdecine-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «La casa de mi abuela» (en castellà). Notas de cine. Arxivat de l'original el 25 de maig 2011. [Consulta: 25 abril 2011]. ««La casa de mi abuela», trabajo que viene precedido de muchos e importantes premios, dígase, por no mencionar todos, el premio Joris Ivens en el Festival Internacional de Documentales de Amsterdam o el premio especial del Jurado en Hot docs en Canadá.»

[sanvicenterouniversal-3] 3,0 ^3,1 «Almorçarets Sanvicenteros proclama a Adán Aliaga 'Sanvicentero Universal'» (en espanyol). El Raspeig, 12-09-2013 [Consulta: 28 gener 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 20 agost 2018].

[4] «Adán Aliaga va tornar dels Estats Units després de treballar en nous projectes» (en espanyol). El Raspeig, 30-05-2013 [Consulta: 28 gener 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 20 agost 2018].

[5] «Adán Aliaga: “Una cosa com Sure We Can seria difícil de trobar, però hi hacosa semblant a qualsevol gran ciutat”» (en espanyol). València Plaza, 10-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].

[6] «El corto documental "El cuarto reino" lleva hasta los Goya basura con poesía» (en espanyol). La Vanguardia, 10-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].

[7] «El curt d'Adán Aliaga s'estrena en cinemes el dia 12» (en espanyol). Diario Información, 04-01-2018 [Consulta: 28 gener 2018].

[8] «El curt d'Adán Aliaga «The Fourth Kingdom» guanya el Festival de Brooklyn» (en espanyol). Diario Información, 14-06-2017 [Consulta: 28 gener 2018].

[9] Fitxa a CatalanFilms

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]