Vés al contingut

Adèle Clément

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdèle Clément
Biografia
Naixementfebrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Gengoux-le-National (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1958 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvioloncel·lista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5dedc28e-b557-4c56-96d2-2ed7e62425f4 Modifica el valor a Wikidata

Adèle Clément, (Saint-Gengoux-le-Nationa, Saona i Loira, 2 de febrer de 1884 - París, 28 d'agost de 1958 a París) va ser una violoncel·lista francesa.

La seva memòria es perpetua a la ciutat de Puy-Saint-Martin (Drôme), on hi ha el parc Adèle Clément.

Biografia

[modifica]

El 2 de febrer de 1884 va néixer Adèle Jeanne Alphonsine Clément a Saint-Gengoux-le-National, a Saône-et-Loire. Filla de Jean-Baptiste Clément, provenia d'una família de constructors de ferrocarrils. Va aprendre a tocar el violoncel amb Gustave Girod, de la Société des Concerts du Conservatoire, el seu primer mestre. Aleshores va ser alumna de Jules Delsart i Cros-Saint-Ange i es va presentar amb èxit al Conservatori de París.[1] El 1901 va guanyar un segon premi i va guanyar el primer premi de violoncel per unanimitat l'any següent.[2][3] Durant aquesta difícil competició, va interpretar brillantment el final del Concert de Saint-Saëns.[cal citació] Segons Stephen Sensbach, era una de les violoncel·listes més populars de la seva generació.[cal citació]

El 1900 va fundar un quartet que assajava a casa seva abans d'actuar davant del públic. S'anomenava Quatuor Laval-Clément, i estava format per Juliette Laval, Henriette Gaston, Paul Jacquet i Adèle Clément.[4] Va gaudir d'una fama creixent gràcies a les seves actuacions que foren recollides a la premsa de l'època.[3] Va viatjar molt, fent moltes gires per Anglaterra, Espanya i Portugal.[5] També va fer concerts a Algèria i el Marroc el 1923 i el 1925.[6][7][8]

Va fer camí cap a l'Extrem Orient entre 1930-1931 per actuar en concerts a la Xina i el Japó.[9][10] Alguns records dels seus viatges es conserven al Museu de Die.[11]

Diversos instruments musicals anomenats «de viatge» porten el seu nom. En particular, va inventar un violoncel mut completament desmuntable que va cridar l'atenció a la revista de Nova York Popular Science Monthly el novembre de 1922.[12] Un violí «de viatge» Adèle Clément va ser patentat el 1924.[13] El seu violoncel mut va rebre la patent Adèle Clément núm. 97.[14]

Va morir a París el 28 d'agost de 1958. Abans de morir, va vendre l'any 1955 la seva casa, l'actual ajuntament de Puy-Saint-Martin, com a renda vitalícia. En aquesta ciutat hi ha un parc dedicat al seu nom, així com una habitació, anomenada Grenier d'Adèle, situada sobre l'ajuntament.[15] És en aquest àtic on realitzava regularment concerts i teatre de titelles, deixant un record durador en la població. Les seves activitats culturals es van estendre fins a l'església, on oferia un concert als vilatans cada 15 d'agost.[11]

El 26 de setembre de 2015, la ciutat de Puy-Saint-Martin va inscriure el seu nom al patrimoni local inaugurant un recorregut a peu pel poble titulat «Sur les pas d'Adèle». Aquest circuit inclou catorze punts de visita indicats per tants panells que descriuen la història del poble.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stephen Sensbach. French cello sonatas, 1871-1939 (en anglais). Lilliput Press, 2001, p. 289. 
  2. ↑ Le Courrier musical & théâtral, 11 Annee, no. 13-24, Juillet-décembre 1908, p. 562
  3. ↑ 3,0 3,1 Annuaire des artistes et de l'enseignement dramatique et musical. Facture instrumentale, 1903, 2e édition (en français). E. Risacher, 1903, p. 492. 
  4. ↑ «Musique» (en français). L'Aurore, 3389, janvier 1907, pàg. 3.
  5. ↑ Alfred Delilia «Spectacles & Concerts» (en français). Le Figaro, 70, mars 1908, pàg. 5.
  6. ↑ Lucienne Darrouy «Concert Adèle Clément» (en français). L'Echo d'Alger, 5191, A12, décembre 1923.
  7. ↑ Lucienne Jean-Darrouy «Concert Adèle Clément» (en français). L'Echo d'Alger, 5659, A14, avril 1925.
  8. ↑ [signé : Reporter] «Le concert de dimanche» (en français). L'Oued-Sahel, 228, A39, avril 1925.
  9. ↑ Pauline Pax «Pauline Pax nous parle des matinées artistiques du Théâtre de l'Œuvre» (en français). Paris Soir, A18, N61, ED6, août 1940, pàg. 2.
  10. ↑ «La valise d'Adèle – Petite contribution à l'histoire d'Adèle Clément, violoncelliste (1884-1958)» (en français). Mémoires d'Indochine, 04-06-2015. [Consulta: 4 juny 2015].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Brochure intitulée, "Sur les pas d'Adèle...", éditée par le Syndicat d'initiative de Puy-Saint-Martin en collaboration avec l'association Archives et Patrimoine.
  12. ↑ «Silent Practice 's Cello is Collapsible» (en anglais). Popular Science Monthly, Vol. 101, No. 5, novembre 1922, pàg. 62.
  13. ↑ «Mobilier objets d'art [vente aux enchères]» (en français). Baron Ribeyre et Associés, décembre 2012. [Consulta: 29 maig 2015].
  14. ↑ «Violoncelle muet» (en français). Appollium. [Consulta: 29 maig 2015].
  15. ↑ «Adèle Clément» (en français). Puy-Saint-Martin. [Consulta: 29 maig 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Stephen Sensbach, French Cello Sonatas, 1871-1939, Dublin, Lilliput Press, 2001.
  • Lyse Vézina, Le violoncelle. Ses origines, son histoire, ses interprètes, Montréal, Varia, 2006, 3e édition revue et augmentée.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adèle_Clément&oldid=33217067»