Adachiïta
Adachiïta | |
---|---|
Fórmula química | CaFe₃Al₆(Si₅AlO18)(BO₃)₃(OH)₃(OH) |
Epònim | Tomio Adachi (en) |
Localitat tipus | Saiki |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics hexagonals, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 15.9290(2) Å, c = 7.1830(1) Å |
Grup espacial | grup espacial 160 |
Color | marró-porpra a blau-porpra, negre quan forma agregats massius |
Duresa (Mohs) | 7 |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 3,1 a 3,3 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Pleocroisme | fort |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2012-101 |
Símbol | Adc |
Referències | [1][2] |
L'adachiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Va rebre el nom del professor nonagenari Tomio Adachi (1923-), qui va investigar en profunditat la mina Kiura (Saiki, Japó), on va ser descoberta aquesta espècie.
Propietats
[modifica]L'adachiïta és un silicat amb fórmula CaFe₃Al₆(Si₅AlO18)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls prismàtics hexagonals de fins a 2 cm. El seu color és marró-porpra o blau-porpra, tot i que també es troba de color negre formant agregats massius. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. Encara no està classificat en cap grup dins de la classificació de Nickel-Strunz o dins de la classificació de Dana.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons hidrotermals que tallen dipòsits metamòrfic laterítics d'esmeril. Només se n'ha trobat adachaiïta al lloc on va ser descoberta, a la mina Kiura, Saiki, Prefectura d'Oita, Kyushu, Japó, una mina que va començar a explotar-se en el segle XVI o xvii.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com margarita, clorita, diàspora i schorl.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Imatge d'una adachiïta (anglès)