Adagi
Un adagi (del llatí adagium), altrament dit màxima, és una sentència moral, un refrany o una norma, manifestada en llenguatge concís i ponderat, que conté una regla de comportament moral o profitós.
Un adagi, per tant, és una expressió curta, fàcil de memoritzar que conté algun element de coneixement o experiència important, considerat cert per molta gent, i / o que ha guanyat certa credibilitat a través del seu ús continuat.
Els adagis poden ser observacions interessants, guies ètiques pràctiques, o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes. Alguns adagis són producte de la saviesa popular, que intenta resumir alguna veritat bàsica; aquest tipus es coneix generalment com a proverbi o refrany.
Per la seva banda, una expressió no necessàriament molt bonica o graciosa, però que gaudeix d'una especial profunditat o un bon estil, es coneix com a aforisme, mentre que una amb humor o ironia rep el nom de epigrama. A través de l'ús excessiu, un adagi pot esdevenir un clixé.
Al llarg de la història
[modifica]
Els adagis que van ser recopilats i utilitzats per antics escriptors van inspirar a l'humanista holandès Erasmus Roterodamus a publicar la seva pròpia col·lecció. Va revisar el seu volum de 800 entrades diverses vegades fins que l'edició final d'Adagia, publicada el 1536, incloïa més de 4.000 adagis.[1] Des de llavors hi ha hagut moltes col·leccions, normalment en llengües vernacles.
En l'actualitat
[modifica]Els adagis emprats poden rebre noms propis i ser anomenats "lleis", en una imitació humorística de les lleis físiques, o principis. Alguns adagis, com la Llei de Murphy, són formulats de manera informal i després reben un nom, mentre que altres, com el Principi de Peter, tenen noms ja des de la seva mateixa formulació; es pot argumentar que el segon tipus no constitueix un adagi "veritable", però ambdós tipus solen ser difícils de distingir.
Usos
[modifica]Els adagis formulats en obres de ficció populars solen derivar cap a la cultura popular, especialment quan hi ha una subcultura devota del gènere que correspongui, com és el cas de les novel·les de ciència-ficció. Moltes professions i subcultures creen els seus propis adagis, que poden llavors ser considerats com una mena d'argot; aquest tipus d'adagis poden arribar a ser emprats pel públic en general, a vegades sent alterats en el procés. Les comunitats virtuals com les que es desenvolupen en fòrums o Grups de notícies d'Internet, també solen crear els seus propis adagis.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Speroni, Charles. Wit and wisdom of the Italian Renaissance. Berkeley, CA: University of California Press, 1964.
- ↑ Merriam-Webster's Dictionary of English Usage, 1994. ISBN 0-87779-132-5.
Vegeu també
[modifica]- Apotegma: Ensenyament breu i graciosa, de vegades anecdòtica.
- Aforisme: Expressió d'un principi de manera concisa i coherent que generalment és resultat de l'experiència.
- Parèmia: Qualsevol enunciat breu, sentenciós i enginyós que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i / o moral. Pot tractar-se d'un refrany, una màxima, un proverbi, 1 apotegma, etc.
- Proverbi: Sentència d'origen popular que expressa un pensament moral, consell, ensenyament o crítica de manera culta.
- Refrany: Dit de sapiència popular i tradicional escrit en un sol vers i amb rima.
