Adalberó I de Metz
| |||
| Nom original | (fr) Adalbéron I (de) Adalbero I  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 910 valor desconegut | ||
| Mort | 26 abril 962 (Gregorià) (51/52 anys) Sint-Truiden (Bèlgica) | ||
| Bisbe de Metz | |||
| 929 – 962 ← Bennon – Dietrich I de Metz → | |||
| Abat | |||
| Bisbe | |||
| Diòcesi: bisbat de Metz | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Família | |||
| Família | Casa de les Ardenes | ||
| Pares | Wigeric de Bidgau i Cunegunda de França | ||
| Germans | Sigifred de Luxemburg Frederic I de Lorena Gozlin Giselbert Liutgarda de Bidgau | ||
Adalberó I de Metz (? -26 d'abril de 962), fou un membre del clergat de l'alta edat mitjana que va ser bisbe de Metz de 929 a 954, i abat de Sint-Truiden a partir de 944, per poder restaurar-ne els edificis degradats per la negligència dels seus predecessors.
Fill de Wigéric, comte del Bidgau i comte palatí de Lotaríngia i de Cunegunda de França, de la família lotaríngia dita casa de les Ardenes o Wigerícides; era germà del comte de Bar conegut com a Frederic I de Lorena.[1] La Vita Johannis Gorziensis, escrita el 980, indica que Adalberó de Metz era de sang reial tant del costat patern com del costat matern, el text precisava aquest origen pujant a diverses generacions.
Fou escollit el 929 per succeir a Bennó de Metz que havia renunciat a l'episcopat de Metz.
El 934 va intentar la reforma de l'abadia de Gorze, que va confiar sobretot a Jean de Vandière. Va retornar al bisbe Brunó de Colònia la relíquia de la "fèrula petrínia" que havia estat portada a la catedral de Metz en el moment de la invasió dels huns.
Va prendre partit per Lluís IV de França en el seu conflicte amb Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic per al control de la Lotaríngia. El 939 va haver de cedir el control de Metz a Otó I.[1]
El 941 va fer fora els canonges de l'abadia de Saint-Arnould i hi va instaurar l'orde de Sant Benet sota la direcció de l'abat Heribert de Gorze.[2]
El 944 va esdevenir abat de Sint-Truiden que va fer reconstruir. En va consagrar l'església el 947.[1]
El 950 va intervenir com a mediador en el conflicte que oposava al rei Lluís IV de França i al comte de París Hug el Gran.[1]
Va morir el 26 d'abril del 962 segons les cròniques del bisbat de Metz, o el 23 de febrer segons les de Saint-Truiden.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Les Monedes dels évèques de Metz a Memoires de l'Academie Nationale de Metz, Volum 14[Enllaç no actiu], pàg. 5, Félicien de Saulcy, 1833
- ↑ Guillaume de Volpiano. Un Reformateur En Son Temps (962 - 1031) pàg. 105, Véronique Gazeau, Monique Goullet 2008]
Bibliografia
[modifica]* Biographie nationale de Belgique, Tom 1, Adalberó I
- Henri Tribout de Morembert, Adelbéron Ier, Evêque de Metz (929-962), Biographie nationale du pays de Luxembourg vol 6, pàg 247, 1954 a «Luxemburgensia online». [Consulta: 7 setembre 2012].
- Adalbéron Ier de Metz a Saarländische BiografienArxivat 2012-03-27 a Wayback Machine.