Vés al contingut

Adelaida Ramírez y Maroto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdelaida Ramírez y Maroto
Biografia
Naixement4 febrer 1842 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosé Miró Anoria Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Adelaida Ramírez y Maroto (Madrid, 4 de febrer de 1842 - Madrid, 7 de desembre de 1916) va ser una pianista espanyola.

Va néixer el 4 de febrer de 1842 a Madrid. Va ser batejada a la parròquia de San Marcos.[1] Era filla de Blas Ramírez, natural de Talavera de la Reina, i de María Maroto, natural de Leganés.[2] La seva germana Francisca era consort del marquès de Valdeiglesias, Ignacio Escobar.[3][4]

Va començar la seva educació amb el solfeig i uns primers rudiments de piano amb el seu pare, que era clarinet de la Guàrdia de Corps, i després ho va continuar amb la seva germana Manuela. Alhora va cursar l'educació primària i lliçons de piano de Cramer. El 1855, un any després de la mort del seu pare, va matricular-se com a alumna al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, a la classe de José Miró Anoria. Al cap d'un any es va presentar als concursos de piano del conservatori i va aconseguir un accèssit, el 1857 el segon premi i el 1858 el primer premi. Va ser elegida diverses vegades per tocar el piano durant les visites dels reis Isabel II i Francesc d'Assís al conservatori.[1] D'altra banda, mentre era alumna del conservatori va ser nomenada repetidora amb sou, assumint la responsabilitat de diverses alumnes, a més d'exercir a la pràctica i tenir la consideració de professora, malgrat no ser numerària.[5] Segons Saldoni, va haver-hi de renunciar perquè tenia moltes lliçons particulars que l'ocupaven tot el dia.[1]

En l'àmbit personal, va casar-se el 4 d'octubre de 1875 amb Manuel Samaniego y Moreno, un constructor de pianos natural de Vitòria.[2][Nota 1] Ja vídua passats els anys, va morir a Madrid el 7 de desembre de 1916.[4][6]

Notes

[modifica]
  1. A la referència és anomenada Andrea erròniament, però es refereix a Adelaida atès que l'edat és coincident amb la data de naixement. També coincideix el cognom del marit quan anomenen de qui era vídua en el moment de la seva mort.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: A. Pérez Dubrull, 1868, p. 220-221. 
  2. 2,0 2,1 Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo (en castellà). Madrid: Caparrós, 1995, p. 345. 
  3. Atienza y Navajas, Julio de «Grandezas y títulos del reino concedidos por S. M. el rey don Alfonso XII». Hidalguía, núm. 66, 1964, pàg. 745.
  4. 4,0 4,1 «Necrología». Revista de historia y genealogía española, 15-12-1916, pàg. 42.
  5. Hernández Romero, Nieves «Educación musical y proyección laboral de las mujeres en el siglo XIX: el Conservatorio de Música de Madrid». Trans. Revista Transcultural de Música, núm. 15, 2011, pàg. 18.
  6. «Noticias de sociedad». El Globo, 09-11-1916.