Adeu, estimats haters
Prawy chlopak | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Hanka Nobis |
Producció | Esther van Messel i Hanka Nobis |
Guió | Esther van Messel i Hanka Nobis |
Fotografia | Miłosz Kasiura |
Productora | HBO Europe, Arte i Mitteldeutscher Rundfunk |
Dades i xifres | |
País d'origen | Polònia i Suïssa |
Estrena | 9 novembre 2022 |
Durada | 83 min |
Idioma original | estonià seto võro polonès |
Subtitulat en català | Sí |
Rodatge | Breslau |
Descripció | |
Gènere | documental |
Tema | ultradreta, homofòbia i catolicisme |
Lloc de la narració | Breslau |
Adeu, estimats haters (polonès: Prawy chlopak, títol internacional en anglès: Polish Prayers) és una pel·lícula documental suïssopolonesa del 2022, la primera dirigida per Hanka Nobis. Ha estat subtitulada al català.[1]
Sinopsi
[modifica]L'Antek, un jove polonès que ha interioritzat els valors de la religió catòlica i l'extrema dreta com el celibat, el nacionalisme i l'homofòbia, canvia la manera de veure el món quan s'enamora d'una noia i mira més enllà del que coneixia fins aleshores.[1]
Producció
[modifica]El rodatge va tenir lloc a Breslau i va durar cinc anys, durant els quals la directora va seguir el protagonista per a recopilar-ne enregistraments.[2] Les empreses productores a càrrec del film són First Hand Films GmbH, Offhand Films, HBO Max, ARTE i Mitteldeutscher Rundfunk.[3]
Distribució
[modifica]Es va estrenar el novembre del 2022 al Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, en la secció Luminous.[3] El 15 de setembre del 2023, va entrar al catàleg polonès d'HBO Max.[4] Més endavant, es va projectar a Barcelona com a part de la programació del festival Docs Barcelona.[5]
Crítica
[modifica]L'articulista Muriel del Don de Cineuropa va elogiar la directora per la «valentia» i l'«elegància» que havia demostrat, i va qualificar Adeu, estimats haters d'una «obra potent, accidentada, relliscosa i intransigent».[3] Segons Jędrzej Słodkowski de Gazeta Wyborcza, «Nobis va mirar el seu heroi amb ulls més que pacients».[2] D'altra banda, Kamil Dachnij de Wirtualna Polska va reconèixer que la pel·lícula mostrava la guerra cultural vigent al país, però va retreure-li el ritme lent.[4] En canvi, per a Sevara Pan de Modern Times Review, «la càmera segueix constantment l'Antek fins al punt que no pots evitar sentir-te atret pel curs dels esdeveniments. Malgrat la complexitat que presenta la seva trajectòria, la pel·lícula està determinada a detallar-la i mostrar-la a un públic ampli».[6] Finalment, Agus Izquierdo de Núvol va escriure: «Polish Prayers representa un viatge carregat d’adrenalina però també de reflexió i, sobretot, esperança. [...] És la història d’un descobriment (el món extern) i d’un autodescobriment (subjectiu); la filmació d’un acte lúcid de consciència, de trencament de valors tòxics imposats en la criança».[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Adeu, estimats haters». Docs Barcelona. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Słodkowski, Jędrzej. «Jak młode Polki i młodzi Polacy mają zakładać rodziny? Z wrogiem przecież się nie rozmawia» (en polonès). Gazeta Wyborcza, 15-09-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 del Don, Muriel. «Crítica: Polish Prayers» (en castellà). Cineuropa, 17-11-2022. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Dachnij, Kamil. «"Prawy chłopak". Z katolika i narodowca w lewaka. Katalizatorem była kobieta» (en polonès). Wirtualna Polska, 15-09-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ «Maria del Mar Bonet i un nou concurs de talents, aquesta tardor al Mundial». L'aguait, 22-09-2023. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ Pan, Sevara. «Filming the right-wing with ‘an open heart’» (en anglès). Modern Times Review, 19-05-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Izquierdo, Agus. «Un dia ets homòfob i el següent defenses els drets queer». Núvol, 24-05-2023. [Consulta: 31 octubre 2023].