Vés al contingut

Adherència (medicina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les adherències són bandes o membranes fibroses que es formen entre teixits i òrgans. És una resposta del organisme a agressions que causen una reacció inflamatòria,[1] com les lesions que poden produir-se durant una intervenció quirúrgica. Es poden considerar un tipus de teixit cicatricial intern que connecta teixits que habitualment no estan connectats i pot tenir una funció beneficiosa, com ara mantenir estructures anatòmiques.[1]

Patofisiologia

[modifica]

Les adherències es formen de manera natural durant el procés de curació del cos després d'una cirurgia, de manera similar a com es forma una cicatriu.[2] El terme 'adherència' s'utilitza quan la cicatriu s'estén d'un teixit a un altre, normalment a través d'un espai virtual com ara la cavitat peritoneal.[3] La formació d'una adherència postquirúrgica acostuma a passar quan dues superfícies ferides estan a prop l'una de l'altra. Sovint això causa inflamació i produeix dipòsits de fibrina als teixits danyats. Aleshores la fibrina connecta les dues estructures adjacents allà on va tenir lloc el dany tissular.[4] La fibrina actua com un adhesiu que segella la lesió i construeix l'adherència incipient, que en aquest punt s'anomena adherència fibrinosa. En cavitats corporals com ara el peritoneu, l'espai pericardíac i les ocupades per la sinòvia, hi pot actuar una família d'enzims fibrinolítics per limitar l'extensió de l'adherència fibrinosa inicial, i fins i tot pot dissoldre-la.[5] En molts casos, la producció o l'activitat d'aquests enzims es veu compromesa a causa de lesions i això afavoreix la persistència de l'adherència fibrinosa.

Si es permet que això succeeixi, les cèl·lules encarregades de la reparació de teixits, com els macròfags, fibroblasts i les cèl·lules mesotelials dels vasos sanguinis,[6] penetren en l'adherència fibrinosa i hi dipositen col·lagen i altres substàncies de la matriu extracel·lular, les quals formen una adherència fibrosa permanent. L'any 2002, el grup d'investigació de Giuseppe Martucciello va demostrar el rol potencialment contaminant que cossos estranys microscòpics (CE) podien exercir inadvertidament al camp quirúrgic durant la cirurgia. Aquestes dades suggerien que fan falta dos estímuls diferents per a la formació d'adherències: una lesió directa de les capes mesotelials i un cos estrany de substrat sòlid (CE).

Si bé algunes adherències no causen problemes, n'hi ha d'altres que poden impedir que el múscul i altres teixits i òrgans es moguin lliurement, causant de vegades que els òrgans es torcin o es moguin de les seves posicions normals.[7]

Regions afectades

[modifica]

Capsulitis adhesiva

[modifica]

En el cas de la capsulitis adhesiva de l'espatlla (també coneguda com a espatlla congelada),[8] les adherències creixen entre les superfícies articulars de l'espatlla i en restringeixen el moviment.[9] La capsulitis adhesiva del turmell és una entitat clínica poc comuna, generalment d'origen postraumàtic, que causa una pèrdua gradual i dolorosa de la mobilitat activa i pasiva d'aquesta articulació. Si no es tracta amb injeccions de corticoesteroides i exercicis físics regulars pot originar una greu retracció de la càpsula articular.[10]

Adherències abdominals

[modifica]

Les adherències abdominals són causades principalment per procediments quirúrgics intraabdominals, sovint ginecològics o d'emergència,[11] radioteràpia de l'abdomen o diverses malalties inflamatòries.[12] Les adherències comencen a formar-se hores després de la cirurgia i poden provocar que els òrgans interns s'uneixin a la zona quirúrgica o bé a altres òrgans de la cavitat abdominal. La torsió del budell[13] i l'estirament d'òrgans interns a causa de l'adherència poden ser causa de diverses complicacions, com ara obstrucció intestinal infantil,[14] dolor abdominal, ili, dispèpsia, vòmits, meteorisme o disparèunia.[15] Les hèrnies adhesives de l'epipló major són una causa infreqüent d'abdomen agut i el seu diagnòstic preoperatori és difícil, ja que solen cursar amb una simptomatologia inespecífica.[16]

L'obstrucció de l'intestí prim (OIP) és una conseqüència significativa de les adherències postquirúrgiques.[17] Es pot presentar una OIP quan una adherència estira o retorça l'intestí prim i evita que el flux del quil circuli a través del tracte digestiu.[18] L'obstrucció pot aparèixer més de 20 anys després del procediment quirúrgic inicial, sempre que s'hagi donat el cas que una adherència benigna prèvia hagi permès que l'intestí prim es torci espontàniament al voltant de si mateix i s'obstrueixi. Sense atenció mèdica immediata, l'OIP és una condició molt greu i a vegades fatal.[19]

Segons les estadístiques facilitades per l'Enquesta Nacional d'Altes Hospitalàries dels Estats Units (NHDS en anglès), cada any moren als EUA 2.000 persones a causa de l'obstrucció derivada de les adherències. En funció de la gravetat de l'obstrucció, una obstrucció parcial pot alleujar-se amb una intervenció mèdica conservadora. Molts casos d'obstrucció requereixen cirurgia, ja sigui per intentar reduir o dissoldre l'adherència o bé per extirpar la zona afectada de l'intestí prim.[20]

Adherències pelvianes

[modifica]

Les adherències pelvianes són una forma d'adherències abdominals a la cavitat pelviana. En les dones normalment afecta els òrgans reproductius i, per tant, són motiu de preocupació en termes fertilitat, però també com a causa del dolor crònic pelvià.[21] A banda de la cirurgia, l'endometriosi, la malaltia inflamatòria pelviana i la salpingitis en són causes típiques.[22]

La cirurgia dins de la cavitat uterina (p. ex. dilatació i curetatge, miomectomia, l'ablació endometrial) pot donar lloc a la síndrome d'Asherman (també coneguda com a adherències intrauterines o sinèquies intrauterines), la qual provoca infertilitat.[23]

El deteriorament del rendiment reproductiu a causa d'adherències pot manifestar-se a través de molts mecanismes, i tots acostumen a derivar de la deformació de la relació tuboovàrica normal. Aquesta deformació pot arribar a impedir que un òvul viatgi a l'extrem fimbriat de la trompa de Fal·lopi. El 2012 una metaanàlisi va concloure que hi ha poca evidència que el posar en pràctica el principi quirúrgic d'utilitzar tècniques menys invasives, introduint menys cossos estranys o causant menys isquèmia es pugui reduir l'abast i la gravetat de les adherències provocades per una cirurgia pelviana.

Adherències pericardíaques

[modifica]

Les adherències que es formen entre el cor i l'estèrnum després d'una cirurgia cardíaca com a resultat de l'angiogènesi i la inflamació local[24] suposen un risc de patir un dany catastròfic al cor si hi ha un reingrés per una operació posterior.

Adherències peridurals

[modifica]

Les adherències i cicatrius, com ara la fibrosi epidural, poden aparèixer després d'una cirurgia espinal.[25] Restringeixen el moviment de les arrels nervioses, cosa que n'afavoreix la immobilització i l'aparició de dolor.

Adherències peritendinoses

[modifica]

Les adherències i cicatrius que es produeixen al voltant dels tendons després d'una cirurgia a la mà limiten el lliscament dels tendons en les seves beines i comprometen la mobilitat digital, sobretot si el pacient no segueix una fisioteràpia adequada.[26] Les adherències intrarticulars postartroscòpia del cap llarg del tendó del bíceps braquial de l'espatlla són poc comunes i, en molts casos, necessiten reparació quirúrgica.[27]

Relació amb els procediments quirúrgics

[modifica]

Aplicar barreres d'adherència durant la cirurgia pot ajudar a prevenir la formació d'adherències. Hi ha dos mètodes aprovats per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) per a la prevenció d'adherències: Intercede i Seprafilm.[28] Un estudi va descobrir que l'ús de Seprafilm és més segur i eficaç a l'hora de prevenir les obstruccions intestinals recurrents derivades d'adherències intrabdominals si es compara amb l'aplicació única de la tècnica quirúrgica.[29] La humidificació de l'àrea a intervenir també pot minimitzar la incidència de les adherències postoperatòries.[30] Per regla general, la cirurgia laparoscòpica té un risc reduït de crear adherències.[31] Durant la cirurgia es poden prendre mesures per ajudar a prevenir adherències, com ara manipular els teixits i òrgans amb cura, utilitzar guants sense midó i sense làtex, evitant que els teixits s'assequin i abreujant el temps de la intervenció quirúrgica o administrar emulsions lipídiques intraabdominals.[32] La trista realitat, però, és que les adherències són inevitables en la cirurgia i el principal tractament és més cirurgia.[33] A més de les obstruccions intestinals causades per les adherències que són visibles a través de raigs X, no hi ha proves disponibles per diagnosticar amb precisió una adherència.

Cirurgia abdominal

[modifica]

Un estudi va demostrar que més del 90 per cent de les persones desenvolupen adherències després d'una cirurgia abdominal oberta, i que entre el 55 per cent i el 100 per cent de les dones també en desenvolupen després d'una cirurgia pelviana, causant dolor local i alteracions de la freqúència miccional en algunes pacients.[34] Les adherències d'una cirurgia abdominal o pelviana anterior poden complicar la visibilitat i l'accés en una cirurgia abdominal o pelviana subsegüent. En un estudi molt gran (29.790 participants) publicat a la revista mèdica britànica The Lancet, el 35 per cent dels pacients que s'havien sotmès a cirurgia abdominal o pelviana oberta van ser readmesos a l'hospital una mitjana de dues vegades després de la seva cirurgia, a causa de complicacions relacionades amb l'adherència o per possibles problemes amb les mateixes adherències. Més del 22 per cent de totes les readmissions es van produir el primer any després de la cirurgia inicial.[35] La complexitat derivada de l'adherència en cas de reoperació afegeix un risc significatiu als procediments quirúrgics posteriors. Hi ha òrgans i estructures del cos d'alguns individus que són més propensos a la formació d'adherència que d'altres.[36] L'oment és particularment susceptible a la formació d'adherència. Un estudi va trobar que un percentatge significatiu de les adherències postoperatòries amb posterior obstrucció intestinal recurrent tenien lloc després d'intervenir aquesta part de l'abdomen.[37] Sembla que l'oment és la principal estructura intraabdominal responsable de la formació d'adherències espontànies (és a dir, sense antecedents de cirurgia prèvia o d'infecció peritoneal) i de les complicacions que originen, especialment en persones d'edat avançada.[38] En un altre estudi, l'abdomen agut infantil per infart de l'oment i adherències de la paret abdominal anterior es va associar amb menys del 0,6 per cent dels casos intervinguts quirúrgicament.[39] Un mètode per reduir la formació d'adherències després de la cirurgia abdominal és la hidroflotació, gràcies a la qual els òrgans estan separats els uns dels altres perquè estan suspesos en una solució química.[40]

Operació del túnel carpià

[modifica]

Fer un ús prolongat d'una fèrula de canell durant la recuperació de la cirurgia del túnel carpià pot afavorir la formació d'adherència. Per aquesta raó, s'aconsella que les fèrules de canell només es facin servir per a la protecció de la zona a curt termini en entorns laborals. Si no es fa així, les fèrules no aconsegueixen millorar la força d'agafada manual, la força lateral de pessic o el dit de ressort. A més de l'adherència, les fèrules també poden causar problemes de rigidesa o flexibilitat.[41]

Tipus

[modifica]

Hi ha tres tipus generals d'adherències: membranoses, vasculars i cohesives, tot i que totes tenen una patofisiologia similar. Les adherències membranoses normalment no comporten problemes. Les adherències vasculars són problemàtiques.[42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Adherència». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) | TERMCAT. [Consulta: 28 agost 2022].
  2. ↑ Herrick, SE; Wilm, B «Post-Surgical Peritoneal Scarring and Key Molecular Mechanisms» (en anglès). Biomolecules, 2021 Maig 5; 11 (5), pp: 692. PMID: 34063089. DOI: 10.3390/biom11050692. PMC: 8147932 [Consulta: 7 gener 2025].
  3. ↑ Buţureanu, SA; Buţureanu, TAS «Pathophysiology of adhesions» (en anglès). Chirurgia (Bucur), 2014 Maig-Jun; 109 (3), pp: 293-298. ISSN 1221-9118 . PMID: 24956331 [Consulta: 30 desembre 2024].
  4. ↑ Suzuki, T; Kono, T; Bochimoto, H; Hira, Y; et al «An injured tissue affects the opposite intact peritoneum during postoperative adhesion formation» (en anglès). Sci Rep, 2015 Gen 8; 5, pp: 7668. PMID: 25566876. DOI: 10.1038/srep07668. PMC: 4286739 [Consulta: 7 gener 2025].
  5. ↑ Longstaff, C; Kolev, K «Basic mechanisms and regulation of fibrinolysis» (en anglès). J Thromb Haemost, 2015 Jun; 13 (Supl 1), pp: S98-S105. ISSN 1538-7836. DOI: 10.1111/jth.12935. PMID: 26149056 [Consulta: 23 gener 2025].
  6. ↑ Wang, R; Guo, T; Li, J «Mechanisms of Peritoneal Mesothelial Cells in Peritoneal Adhesion» (en anglès). Biomolecules, 2022 Oct 17; 12 (10), pp: 1498. PMID: 36291710. DOI: 10.3390/biom12101498. PMC: 9599397 [Consulta: 7 gener 2025].
  7. ↑ Lauder, CIW; Garcea, G; Strickland, A; Maddern, GJ «Abdominal Adhesion Prevention: Still a Sticky Subject?» (en anglès). Dig Surg, 2010; 27 (5), pp: 347-358. ISSN 0253-4886. DOI: 10.1159/000314805. PMID: 20847564 [Consulta: 30 desembre 2024].
  8. ↑ Millar, NL; Meakins, A; Struyf, F; Willmore, E; Campbell, AL; Kirwan, PD; Akbar, M; Moore, L; Ronquillo, JC; et al «Frozen shoulder» (en anglès). Nat Rev Dis Primers, 2022 Set 8; 8 (1), pp: 59. ISSN 2056-676X. DOI: 10.1038/s41572-022-00386-2. PMID: 36075904 [Consulta: 30 desembre 2024].
  9. ↑ Le, HV; Lee, SJ; Nazarian, A; Rodriguez, EK «Adhesive capsulitis of the shoulder: review of pathophysiology and current clinical treatments» (en anglès). Shoulder Elbow, 2017 Abr; 9 (2), pp: 75-84. PMID: 28405218. DOI: 10.1177/1758573216676786. PMC: 5384535 [Consulta: 30 desembre 2024].
  10. ↑ Aguilar-Núñez, D; Hamed-Hamed, D; Aguilar-García, M; Cuevas-Cervera, M; Pérez-Montilla, JJ; González-Muñoz, A; et al «Adhesive Capsulitis of the Ankle (Frozen Ankle): An Infrequent Syndrome» (en anglès). Biomedicines, 2023 Set 5; 11 (9), pp: 2461. PMID: 37760901. DOI: 10.3390/biomedicines11092461. PMC: 10650681 [Consulta: 30 desembre 2024].
  11. ↑ Moris, D; Chakedis, J; Rahnemai-Azar, AA; Wilson, A; Hennessy, MM; Athanasiou, A; Beal, EW; Argyrou, C; et al «Postoperative Abdominal Adhesions: Clinical Significance and Advances in Prevention and Management» (en anglès). J Gastrointest Surg, 2017 Oct; 21 (10), pp: 1713-1722. ISSN 1873-4626. DOI: 10.1007/s11605-017-3488-9. PMID: 28685387 [Consulta: 3 gener 2025].
  12. ↑ Tabibian, N; Swehli, E; Boyd, A; Umbreen, A; Tabibian, JH «Abdominal adhesions: A practical review of an often overlooked entity» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2017 Gen 31; 15, pp: 9-13. PMID: 28203370. DOI: 10.1016/j.amsu.2017.01.021. PMC: 5295619 [Consulta: 30 desembre 2024].
  13. ↑ Le, CK; Nahirniak, P; Anand, S; Cooper, W «Volvulus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Set 12; NBK441836 (rev), pàgs:. PMID: 28722866 [Consulta: 7 gener 2025].
  14. ↑ Galván-Montaño, A; Trejo-Ávila, M; García-Moreno, S; Pérez González, A «Banda congénita anómala una patología rara de obstrucción intestinal en niños. Caso clínico» (en castellà). Cir Cir, 2017 Mar-Abr; 85 (2), pp: 164-167. ISSN 2444-054X. DOI: 10.1016/j.circir.2015.10.011. PMID: 26769532 [Consulta: 30 desembre 2024].
  15. ↑ Brüggmann, D; Tchartchian, G; Wallwiener, M; Münstedt, K; et al «Intra-abdominal adhesions: definition, origin, significance in surgical practice, and treatment options» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2010 Nov; 107 (44), pp: 769-775. PMID: 21116396. DOI: 10.3238/arztebl.2010.0769. PMC: 2992017 [Consulta: 31 desembre 2024].
  16. ↑ Fukami, T; Tsujioka, H; Goto, M; Matsuoka, R; Nakamura, S; Miyagawa, M; et al «Adhesional omental hernia: A case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2014 Oct 8; 3 (4), pp: 134-136. PMID: 25568801. DOI: 10.1016/j.amsu.2014.07.004. PMC: 4284447 [Consulta: 15 gener 2025].
  17. ↑ Catena, F; Di Saverio, S; Coccolini, F;Luca Ansaloni, L; De Simone, B; et al «Adhesive small bowel adhesions obstruction: Evolutions in diagnosis, management and prevention» (en anglès). World J Gastrointest Surg, 2016 Mar 27; 8 (3), pp: 222-231. PMID: 27022449. DOI: 10.4240/wjgs.v8.i3.222. PMC: 4807323 [Consulta: 31 desembre 2024].
  18. ↑ Aka, AA; Wright, JP; DeBeche-Adams, T «Small Bowel Obstruction» (en anglès). Clin Colon Rectal Surg, 2021 Jul; 34 (4), pp: 219-226. PMID: 34305470. DOI: 10.1055/s-0041-1725204. PMC: 8292006 [Consulta: 29 gener 2025].
  19. ↑ Tong, JWV; Lingam, P; Shelat, PG «Adhesive small bowel obstruction - an update» (en anglès). Acute Med Surg, 2020 Nov 4; 7 (1), pp: e587. PMID: 33173587. DOI: 10.1002/ams2.587. PMC: 7642618 [Consulta: 30 desembre 2024].
  20. ↑ Maienza, E; Godiris-Petit, G; Noullet, S; Menegaux, F; Chereau, N «Management of adhesive small bowel obstruction: the results of a large retrospective study» (en anglès). Int J Colorectal Dis, 2023 Set 5; 38 (1), pp: 224. PMID: 37668744. DOI: 10.1007/s00384-023-04512-8. PMC: 10480247 [Consulta: 7 gener 2025].
  21. ↑ Hammoud, A; Gago, LA; Diamond, MP «Adhesions in patients with chronic pelvic pain: a role for adhesiolysis?» (en anglès). Fertil Steril, 2004 Des; 82 (6), pp: 1483-1491. ISSN 1556-5653. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2004.07.948. PMID: 15589847 [Consulta: 30 desembre 2024].
  22. ↑ Goldberg, JM; Falcone, T; Diamond, MP «Current controversies in tubal disease, endometriosis, and pelvic adhesion» (en anglès). Fertil Steril, 2019 Set; 112 (3), pp: 417-425. ISSN 1556-5653. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2019.06.021. PMID: 31446901 [Consulta: 30 desembre 2024].
  23. ↑ Dreisler, E; Kjer, JJ «Asherman's syndrome: current perspectives on diagnosis and management» (en anglès). Int J Womens Health, 2019 Mar 20; 11, pp: 191-198. PMID: 30936754. DOI: 10.2147/IJWH.S165474. PMC: 6430995 [Consulta: 30 desembre 2024].
  24. ↑ Cannata, A; Petrella, D; Russo, CF; Bruschi, G; Fratto, P; et al «Postsurgical intrapericardial adhesions: mechanisms of formation and prevention» (en anglès). Ann Thorac Surg, 2013 Maig; 95 (5), pp: 1818-1826. ISSN 1552-6259. DOI: 10.1016/j.athoracsur.2012.11.020. PMID: 23566646 [Consulta: 30 desembre 2024].
  25. ↑ Lewik, G; Lewik, G; Müller, LS; von Glinski, A; et al «Postoperative Epidural Fibrosis: Challenges and Opportunities - A Review» (en anglès). Spine Surg Relat Res, 2023 Set 4; 8 (2), pp: 133-142. PMID: 38618214. DOI: 10.22603/ssrr.2023-0106. PMC: 11007250 [Consulta: 30 desembre 2024].
  26. ↑ Jia, Q; Chen, D; Guo, J; Luo, X; Alimujiang, A; Zhang, J; Hu, N; et al «Risk factors associated with tendon adhesions after hand tendon repair» (en anglès). Front Surg, 2023 Abr 18; 10, pp: 1121892. PMID: 37143766. DOI: 10.3389/fsurg.2023.1121892. PMC: 10151704 [Consulta: 30 desembre 2024].
  27. ↑ Chiu, CH; Lin, YC; Chen, P; Chen, ACY; Chan, YS; et al «Adhesion of the Long Head of the Biceps Tendon: A Case Series» (en anglès). Arthrosc Sports Med Rehabil., 2020 Des 24; 3 (1), pp: e79-e87. PMID: 33615251. DOI: 10.1016/j.asmr.2020.09.001. PMC: 7879180 [Consulta: 7 gener 2025].
  28. ↑ Choy KT; Le, KDR; Kong, JCH «Seprafilm® and adhesive small bowel obstruction in colorectal/abdominal surgery: an updated systematic review» (en anglès). BMC Surg, 2024 Oct 5; 24 (1), pp: 291. PMID: 39369214. DOI: 10.1186/s12893-024-02581-2. PMC: 11452999 [Consulta: 7 gener 2025].
  29. ↑ Xiao, Y; Calixte, DA; Kenney, EM; Fry, E; Tiesenga, F (en anglès) Cureus, 2022 Set 7; 14 (9), pp: e28910. PMID: 36237788. DOI: 10.7759/cureus.28910. PMC: 9546787 [Consulta: 4 febrer 2025].
  30. ↑ Binda, MM «Humidification during laparoscopic surgery: overview of the clinical benefits of using humidified gas during laparoscopic surgery» (en anglès). Arch Gynecol Obstet, 2015 Nov; 292 (5), pp: 955-971. PMID: 25911545. DOI: 10.1007/s00404-015-3717-y. PMC: 4744605 [Consulta: 31 desembre 2024].
  31. ↑ Molinas, CR; Binda, MM; Manavella, GD; Koninckx, PR «Adhesion formation after laparoscopic surgery: what do we know about the role of the peritoneal environment?» (en anglès). Facts Views Vis Obgyn, 2010; 2 (3), pp: 149-160. ISSN 2032-0418. PMC: 4090584. PMID: 25013705 [Consulta: 11 gener 2025].
  32. ↑ Sirovy, M; Krupova, M; Hyspler, R; Ticha, A; Kolackova, M; Andrys, C; Radochova, V; Astapenko, D; Odlozilová, S; Kotek, J; et al «Lipid emulsions prevent postoperative abdominal adhesions» (en anglès). Asian J Surg, 2023 Gen; 46 (1), pp: 465-471. ISSN 1015-9584. DOI: 10.1016/j.asjsur.2022.05.119. PMID: 35688763 [Consulta: 7 gener 2025].
  33. ↑ Behman, R; Nathens, AB; Mason, S; Byrne, JP; Hong, NL; et al «Association of Surgical Intervention for Adhesive Small-Bowel Obstruction With the Risk of Recurrence» (en anglès). JAMA Surg, 2019 Maig 1; 154 (5), pp: 413-420. PMID: 30698610. DOI: 10.1001/jamasurg.2018.5248. PMC: 6537786 [Consulta: 29 gener 2025].
  34. ↑ Silva, PD; Suarez, SA «A Case of Disabling Urinary Frequency and Pelvic Pain Due to Postoperative Uterine Adhesions» (en anglès). WMJ, 2016 Feb; 115 (1), pp: 43-45. ISSN 2379-3961. PMID: 27057579 [Consulta: 4 febrer 2025].
  35. ↑ Ellis, H; Moran, BJ; Thompson, JN; Parker, MC; Wilson, MS; Menzies, D; McGuire, A; Lower, AM; Hawthorn, RJ; O'Brien, F; et al «Adhesion-related hospital readmissions after abdominal and pelvic surgery: A retrospective cohort study» (en anglès). Lancet, 1999 Maig 1; 353 (9163), pp: 1476-1480. ISSN 1474-547X. DOI: 10.1016/S0140-6736(98)09337-4. PMID: 10232313 [Consulta: 4 febrer 2025].
  36. ↑ Thakur, M; Rambhatla, A; Qadri, F; Chatzicharalampous, C; Awonuga, M; Saed, G; et al «Is There a Genetic Predisposition to Postoperative Adhesion Development?» (en anglès). Reprod Sci, 2021 Ag; 28 (8), pp: 2076-2086. PMID: 33090376. DOI: 10.1007/s43032-020-00356-7. PMC: 7579853 [Consulta: 5 febrer 2025].
  37. ↑ Ariake, K; Yokoyama, S; Doi, T; Takemura, S; et al «Effect of omentum removal on the risk for postoperative adhesive small bowel obstruction recurrence: a case-control study» (en anglès). Int J Surg, 2015 Gen; 13, pp: 27-32. DOI: 10.1016/j.ijsu.2014.11.031. ISSN: 1743-9159. PMID: 25475874 [Consulta: 4 febrer 2025].
  38. ↑ Wei, P; Abdul Karim, NK; Aziz, ME; Shong Sheng, T «Adhesional Omental Hernia With Small Bowel Obstruction in an Elderly Patient With a Virgin Abdomen: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2023 Ag 12; 15 (8), pp: e43365. PMID: 37700966. DOI: 10.7759/cureus.43365. PMC: 10494554 [Consulta: 19 gener 2025].
  39. ↑ Omran, K; Al Tamr, WJ «Omental infarction and anterior wall adhesion presenting as surgical abdomen in a pediatric patient» (en anglès). Clin Case Rep, 2022 Nov 19; 10 (11), pp: e6604. PMID: 36415712. DOI: 10.1002/ccr3.6604. PMC: 9675865 [Consulta: 4 febrer 2025].
  40. ↑ Fatehi Hassanabad, A; Zarzycki, AN; Jeon, K; Dundas, JA; Vasanthan, V; et al «Prevention of Post-Operative Adhesions: A Comprehensive Review of Present and Emerging Strategies» (en anglès). Biomolecules, 2021 Jul 14; 11 (7), pp: 1027. PMID: 34356652. DOI: 10.3390/biom11071027. PMC: 8301806 [Consulta: 19 gener 2025].
  41. ↑ Karjalainen, TV; Lusa, V; Page, MJ; O'Connor, D; et al «Splinting for carpal tunnel syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2023 Feb 27; 2 (2), pp: CD010003. PMID: 36848651. DOI: 10.1002/14651858.CD010003.pub2. PMC: 9969978 [Consulta: 4 febrer 2025].
  42. ↑ Hassanabad, AF; Zarzycki, AN; Jeon, K; Deniset, JF; Fedak, PWM «Post-Operative Adhesions: A Comprehensive Review of Mechanisms» (en anglès). Biomedicines, 2021 Jul 22; 9 (8), pp: 867. PMID: 34440071. DOI: 10.3390/biomedicines9080867. PMC: 8389678 [Consulta: 4 febrer 2025].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adherència_(medicina)&oldid=34567054»