Adigué
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
адыгэбзэ adygebze, adəgăbză | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 300.000 |
Parlants nadius | 575.900 (2010 ) |
Oficial a | Adiguèsia |
Autòcton de | Adiguèsia |
Estat | Rússia Turquia, Jordània, Síria, Israel, Macedònia del Nord, Iraq |
Coordenades | 44° 00′ N, 39° 20′ E / 44°N,39.33°E |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües caucàsiques llengües caucàsiques del nord llengües caucàsiques del nord-oest llengües circassianes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet adyghe i escriptura àrab |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | ady |
ISO 639-3 | ady |
SIL | ady |
Glottolog | adyg1241 |
Ethnologue | ady |
UNESCO | 1064 |
IETF | ady |
La llengua adigué (адыгэбзэ, adygebze, adəgăbză) és una de les dues llengües oficials de la república d'Adiguèsia en la Federació Russa, l'altra n'és el rus. És parlada per diverses tribus dels adigués: Abzekh, Adamey, Bzhedugh; Hatukuay, Kemirgoy, Makhosh; Natekuay, xapsug; Zhane, i Yegerikuay, cadascuna amb el seu propi dialecte. La llengua és anomenada pels seus parlants adygebze o adəgăbză, i d'aquí adigei. També és coneguda com a circassià.
Aparentment, hi ha uns 125.000 parlants de la llengua al seu territori nadiu de Rússia, gairebé tots ells com a llengua materna. Arreu del món, potser la parlen 300.000 individus. La comunitat parlant més gran és a Turquia, on marxaren la gran majoria després de la guerra del Caucas.
L'adigué pertany a la família de les llengües caucasianes del nord-oest. El kabardí és una llengua molt propera, considerada per alguns com un dialecte de l'adigué. L'ubikh, abkhaz, i abaza també hi són molt semblants.
La llengua fou estandarditzada després de la Revolució russa. Des de 1938, s'escriu amb alfabet ciríl·lic. Abans, s'havia escrit alguna cosa en alfabet llatí o alfabet àrab.
Literatura
[modifica]Entre els principals autors, en destacaren l'ashug (bard) Cuj Alievitx Teutxezh, autor de Niafoko urysbij (1939), Tambot Kerashev (1902) amb Xambul (1934), Akhmet Katkov (1901-1937), M. Parmuk (1912) amb Uraza (1929), A. Eutykh (1915) amb Aul psybe (1950), Kh. Andrukhzev (1921-1946), A. Udzhukhu (1912-1943), D. Tuguz (1918-1943), A. Gadagatl (1922), I. Mashbash (1930), Kh. Beretar' (1931), Iu. Tliusten (1913) i T. Tsei (1890-1936) amb Kochas (1925) i Femyi (1933). També en destacaren els txerkessos Umar Bersei, Kh. Abudov (1901-1937), M. Dyshekov (1902-1937), I. Amirikov (1909), i Kh. Gashokov (1913) amb Zaukhat (1959).
Ortografia
[modifica]А а [aː] |
Б б [b] |
В в [v] |
Г г [ɡ/ɣ] |
Гу гу [ɡʷ] |
Гъ гъ [ʁ] |
Гъу гъу [ʁʷ] |
Д д [d] |
Дж дж [d͡ʒ] |
Дз дз [d͡z] |
Дзу дзу [d͡zʷ] |
Е е [ja/aj/e] |
Ё ё [jo] |
Ж ж [ʒ] |
Жъ жъ [ʐ] |
Жъу жъу [ʒʷ] |
Жь жь [ʑ] |
З з [z] |
И и [jə/i] |
Й й [j] |
К к [k] |
Ку ку [kʷ] |
Къ къ [q] |
Къу къу [qʷ] |
КI кI [t͡ʃ'/k'] |
КIу кIу [kʷ'] |
Л л [l] |
Лъ лъ [ɬ] |
ЛI лI [ɬ'] |
М м [m] |
Н н [n] |
О о [o] |
П п [p] |
ПI пI [p'] |
ПIу пIу [pʷ'] |
Р р [r] |
С с [s] |
Т т [t] |
ТI тI [t'] |
ТIу тIу [tʷ'] |
У у [w/u] |
Ф ф [f] |
Х х [x] |
Ху ху [xʷ] |
Хъ хъ [χ] |
Хъу хъу [χʷ] |
Хь хь [ħ] |
Ц ц [t͡s] |
Цу цу [t͡sʷ] |
ЦI цI [t͡s'] |
Ч ч [t͡ʃ] |
ЧI чI [t͡ʃ'] |
Ш ш [ʃ] |
Шъ шъ [ʂ] |
Шъу шъу [ʃʷ] |
Щ щ [ɕ] |
Ъ ъ [ˠ] |
Ы ы [ə] |
Ь ь [ʲ] |
Э э [a] |
Ю ю [ju] |
Я я [jaː] |
I [ʔ] |
Iу [ʔʷ] |
Гь гь [ɡʲ] |
Кь кь [kʲ] |
Кхъ кхъ [qχ] |
Кхъу кхъу [qχʷ] |
СӀ сӀ [s'] |
ФӀ фӀ [f'] |
Чу чу [t͡ʃʷ] |
ЩӀ щӀ [ɕ'] |
Enllaços externs
[modifica]- Mostra d'adigué al Museu de la Llengua
- Informació sobre Adigué a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ady” (anglès)