Adil Shah Jalayir
Biografia |
---|
Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
El 1374 va ser un dels amirs que van dirigir l'avantguarda en l'exèrcit que va envair Mogolistan. Durant una festa en la qual Tamerlà es casar amb la princesa Dilshad Agha[1] Adil Shah Jalayir va fer un regal a Timur però per certs moviments aquest diu que va detectar que es preparava una tráició i va marxar a cavall cap a un altre campament. Efectivament Muhammad Bayan Selduz (o Muhammad Buyan Sulduz), Adil Shah Jalayir i Turkan Arlat (amir de Gurziwan o Garsiwan al Khurasan) planejaven apoderar-se de Timur durant les festes però el moviment de Timur ho va impedir. Ja s'entrava al hivern i els conjurats, que havien tornat als seus territoris, es van desplaçar a la cort. Timur ja s'havia informat del que planejaven però va fer veure que no en sabia res i va concedir diversos honors a Adil Shah.[2]
Tamerlà el va intentar portar de nou a l'obediència (i amb ell a tots els Jalayirs) i com a senyal va fer executar a rivals potencials d'Adil Shah Jalayir. Després d'eliminar a Turkan Arlat, Tamerlà va enviar al Mogolistan a Adil Shah Jalayir, Sar Bugha, Eltxi Bugha i Khetai Bahadur (i altres amirs) amb un exèrcit de 30.000 cavallers. Sar Bugha i Adil Shah Jalayir, comandants de l'exèrcit desplaçat al Mogolistan (ja que Timur estava amb la resta de l'exèrcit que anava a Coràsmia), no van trobar cap oposició. Portaven un pla preparat per revoltar-se en el qual participaven els altres amirs Khetai Bahadur i Eltxi Bugha, tots aliats al governador d'Andijan, Hamdi; van reunir les forces dels jalayirs i quiptxaqs i van atacar Samarcanda, que van assetjar; els habitants es van defensar amb fletxes tant fortament que els assetjants van creure convenient aixecar el setge. El governador de Samarcanda, Ak Bugha havia enviat un missatger a Timur informant del que passava i Timur, que ja estava una mica més enllà de Kath, nomes saber la notícia va tornar enrere; va enviar per davant al seu fill Jahangir ibn Timur mentre ell seguia al darrere amb el gruix de l'exèrcit; Jahangir va arribar a Bukharà i va disposar les seves forces per la batalla; va esperar als enemics en retirada a un lloc anomenat Kermin i quan van arribar els dos bàndols van entrar en combat; Jahangir els va derrotar. Els vençuts es van dispersar i molts es van refugiar a l'anomenat desert de Quiptxak, territori de l'Horda Oriental (Blava o Blanca segons les fonts), on governava el tuluïda[3] Urus Khan. Timur va nomenar al seu fill Umar Xaikh com a governador d'Andijan al lloc del traïdor Hamdi.[4]
Sar Bugha i Adil Shah van tenir aviat un conflicte amb Urus Khan i aprofitant una absència d'aquest, van matar el seu lloctinent Urchibi i van fugir del país per anar al Mogolistan. Adil Shah i Sar Bugha van arribar al campament del kan i van començar a incitar a Kamar al-Din contra Timur. El 1376 Kamar al-Din els va escoltar, va recollir un gran exèrcit i va marxar altre cop cap a Transoxiana, que fou derrotat a Shenghezigadge. No obstant Timur no va seguir la campanya i es va retirar a causa de l'agreujament de la malaltia del seu fill Jahangir, que va morir abans de la seva tornada.
Els amirs Sar Bugha Jalayir i Adil Shah Jalayir portaven ja quasi dos anys vagant per les muntanyes de Jerahuk i veient que no tenien sortida van enviar un missatger reconeixent la seva culpa i demanant perdó. Khwaja Kukultash i Alxy Bugha els van anar a buscar per portar-los a presència de Tamerlà però quan els enviats de Timur van arribar a Otrar, Adil Shah espantat va tornar a fugir i es va refugiar a Aksuma (un castell que vigilava les planes de Kiptxak o Horda Oriental, Horda Blanca en la tradició persa), però els turcs que habitaven en aquelles planes, van saquejar totes les seves propietats. Sar Bugha Jalayir, que havia estat enemic declarat i obert de Timur, va restar i es va dirigir a la cort amb l'espasa penjada al coll en signe de submissió (així es feia habitualment). Timur el va perdonar i li va donar el comandament de l'horda de Jalayir, considerant-lo com un fidel personal seu. Sar Bugha es va comprometre a ser el guia de les forces contra els Jats (mogols). Poc després Timur va saber que Adil Shah estava a les muntanyes del nord de l' ulus i va enviar tropes a buscar-lo que el van matar a un lloc prop del castell d'Aksuma.[5][6] Aquests fets devien passar avançat el 1376 o inicis del 1377.
Referències
[modifica]- ↑ De Tamerla el flagell de Déu a Timur pare de la Nació, per Matilde Betoret Gonzàlez, si bé en quant a la data es decanta pel 1375
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 14
- ↑ Descendent de Tului, fill de Genguis Kan
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 15
- ↑ The Rise and Rule of Tamerlane, B.F. Manz, pàg. 61-65
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 19