Adjectius en japonès
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els adjectius són mots que qualifiquen altres mots, normalment substantius. En japonès es poden agrupar en dues grans categories, cadascuna amb diferents subtipus:
- Adjectius propis o verbals, que es conjuguen (形容詞 keiyoushi) = adjectius い i
- Adjectius しい shii
- Adjectius nominals, no conjugables (形容動詞 keiyoudoushi) = adjectius な na
- Adjectius -やかな -yakana
- Adjectius -らかな -rakana
- Adjectius たる taru
- Adjectius なる naru
A més a més, alguns substantius també poden prendre la partícula de genitiu の no i tenir valor adjectival.
Els adjectius poden estar tant en posició atributiva (sempre anteposats al substantiu) com predicativa (tot i que alguns no poden).
Tipus d'adjectius
[modifica]Adjectius propis (形容詞 keiyoushi)
[modifica]Els adjectius keiyoushi o de tipus i són adjectius d'origen japonès (i no sinojaponès). Es poden considerar una mena de verbs, atès que es conjugen en temps i afirmació/negació i es poden emprar tant en posició atributiva com predicativa. De fet, un adjectiu い pot formar una frase completa:
- 暑いよ！ atsui yo 'Quina calor!'
Els adjectius i acaben en i: 赤い akai 'vermell', かわいい kawaii 'bufó', 寒い samui 'fred', 遠い tooi 'lluny', 悲しい kanashii 'trist', però no acaben mai en えい ei (きれい kirei 'maco' és un adjectiu na).
Tots els adjectius propis presenten un nucli semàntic amb un o més kanji (com 赤, 寒 o 遠), que es llegeix amb la 訓読み (kun'yomi), la lectura japonesa nadiua dels caràcters xinesos.
Adjectius しい shii
[modifica]Els adjectius しい shii són un subtipus d'adjectiu i, molts dels quals són paraules relacionades amb les emocions: 悲しい kanashii 'trist', 嬉しい ureshii 'content', 美しい utsukushii 'bonic', 楽しい tanoshii 'divertit', 美味しい oishii 'bo (gust)'.
Adjectius nominals (形容動詞 keiyoudoushi)
[modifica]Els adjectius keiyoudoushi o adjectius de tipus na són adjectius que no es conjuguen, no tenen cap terminació i s'hi afegeix alguna còpula. La majoria es poden emprar tant en posició atributiva com predicativa, però n'hi ha alguns tipus que només poden ser atributius (és a dir, que només es poden fer servir anteposats a un adjectiu, no a final de frase).
Els adjectius na compostos de 2 o més kanji són gairebé tots d'origen sinojaponès, és a dir, es van importar de la Xina i es llegeixen amb la 音読み on'yomi o lectura d'origen xinès. Hi ha algunes excepcions notables, com l'adjectiu 変 hen 'estrany', compost d'un sol kanji.
Molts substantius també són adjectius na, com ara 自由 jiyuu 'llibertat', que esdevé 自由な jiyuu-na 'lliure'. Alguns exemples de substantius-adjectius na: 危険 (kiken, 'perill' o 'perillós'), 健康 (kenkou, 'salut' o 'sa/saludable'), 不安 (fu'an, 'neguit' o 'neguitós'), 自然 (shizen, 'natura' o 'natural/espontani').
Adjectius -yaka na
[modifica]Un subtipus d'adjectiu na, la part -yaka no és conjugable, però s'escriu en hiragana, cosa que demostra que temps enrere devia ser alguna mena de sufix. Es fan servir atributivament i predicativament. Són adjectius nipons, i es llegeixen amb la kun'yomi.
Exemples: 鮮やか akayaka 'vívid', 穏やか odayaka 'tranquil', 爽やか sawayaka 'clar, fresc', 賑やか nigiyaka 'animat, amb bullici'.
Adjectius -raka na
[modifica]Un altre subtipus, la part -raka també s'escriu en hiragana, cosa que demostra que era alguna mena de sufix. Es fan servir atributivament i predicativament. Són adjectius nipons, i es llegeixen amb la kun'yomi.
Exemples: 明らか akiraka 'palès, clar', 柔らか yawaraka 'tou, amable'.
Adjectius taru
[modifica]Un tipus d'adjectiu na arcaic, només poden funcionar atributivament, és a dir, no poden ser a final de frase. No agafen la partícula na. N'hi ha pocs en japonès, un dels més comuns és 堂々たる doudoutaru 'magnificent'.
Adjectius naru
[modifica]Són també adjectius arcaics, com els taru, que només es poden fer servir atributivament. No agafen la partícula na.
Exemples: 単なる tannaru 'simple, senzill', 聖なる seinaru 'sagrat'. Alguns es troben en expressions fixes com 母なる自然/大地 hahanaru shizen/daichi 'la mare naturalesa/terra'.
Substantius amb partícula de genitiu の no
[modifica]Hi ha molts substantius que prenen la partícula de genitiu の no i per tant tenen funció adjectival. De fet, es poden interpretar com la nostra construcció amb la preposició de. Per exemple, 女性 josei (dona, femella):
- 女性の地位は低いのが現状だ。josei no chii wa hikui no ga genjou da 'Que l'estatus femení/de la dona [en el món laboral] és baix és una realitat.'
Conjugació
[modifica]Adjectius i
[modifica]Bases conjugables
[modifica]Els adjectius de tipus i presenten totes sis bases conjugables:
| Terminal
終止形 shuushikei |
Atributiva
連体形 rentaikei |
Hipotètica
仮定形 kateikei |
Imperativa
命令形 meirekei |
Irrealis
未然形 mizenkei |
Connectiva
連用形 ren'youkei |
|---|---|---|---|---|---|
| 寒い samu-i
寒し samu-shi (arcaic) |
寒い samu-i
寒き samu-ki (arcaic) |
寒けれ
samu-kere |
寒かれ
samu-kare |
寒かろ samu-karo
寒から samu-kara |
寒く samu-ku |
Notes
[modifica]- Terminal i atributiva: les formes arcaiques terminal i atributiva, し shi i き ki, avui dia es fan servir per efectes poètics. Les formes terminals de 良し yoshi 'molt bé!' i 無し nashi 'res', però, són d'ús molt freqüent. Les formes atributives s'empren amb efectes poètics o en obres de ficció històrica, com ara 新しき atarashiki 'nou, 古き furuki 'vell', よき yoki 'bo' i 悪き waruki 'dolent'.
- Imperativa: la forma imperativa és obsoleta en japonès modern, només es troba en frases fetes com 遅かれ早かれ osokarehayakare 'tard o d'hora'. La forma imperativa de 無い nai 'no', 無かれ nakare es fa servir en la llengua arcaica per prohibir alguna cosa.
- Irrealis: les dues possibles formes irrealis tenen usos diferents. かろ karo s'empra per a la forma volitiva (s'hi afegeix la う u auxiliar), en canvi, から kara es fa servir per al negatiu formal amb l'afegiment de ず zu: 寒からず samukarazu.
No marcat i passat
[modifica]La conjugació dels adjectius i pivota al voltant de la caiguda de la terminació i i l'afegiment dels morfemes adients.Els adjectius es conjuguen en temps (no marcat-passat) i en afirmatiu-negatiu. El no marcat es fa servir per al present i el futur:
| 寒い samui
'fred' |
No marcat | Passat | ||
|---|---|---|---|---|
| Afirmatiu | Negatiu | Afirmatiu | Negatiu | |
| Forma no cortesa | 寒い
samu-i |
寒くない
samu-ku-nai |
寒かった
samu-k-atta |
寒くなかった
samu-ku-nakatta |
| Forma cortesa | +です desu | |||
| Forma no cortesa de いい | いい・よい ii/yoi | よくない yo-ku-nai | よかった yo-k-atta | よくなかった yo-ku-nakatta |
Formació del no marcat i el passat
[modifica]El negatiu fa servir la base connectiva く ku + l'auxiliar ない nai
El passat fa servir la base connectiva く ku + l'auxiliar あった atta (la u i la a es van fusionar).
El negatiu passat conjugar ない nai, que actua com un adjectiu i, per tant, forma connectiva く ku + あった atta.
Usos de les formes corteses i no corteses
[modifica]La forma cortesa (la no cortesa amb です afegit) només apareix en posició predicativa.
Les formes no corteses poden aparèixer tant en posició predicativa (en registres informals) com atributiva. Tanmateix, en posició atributiva es fan servir sobretot les formes no marcades, les formes passat apareixen més sovint en posició predicativa.
- 本当に寒い冬だったね... hontouni samui fuyu datta ne 'Va ser un hivern realment fred, eh...' [no marcat]
- 去年の冬は本当に寒かったよ kyonen no fuyu wa hontou ni samukatta yo 'L'hivern de l'any passat va ser molt fred'. [passat]
- 昨日、面白くない映画を見た。 kinou omoshirokunai eiga wo mita 'Ahir vaig mirar una pel·lícula molt poc interessant. [no marcat neg.]
- 昨日見た映画は面白くなかった. kinou mita eiga wa omoshirokunakatta 'La pel·lícula que vaig mirar ahir no era gaire interessant' [passat neg.].
Condicional
[modifica]El condicional pot tenir tant valor de no marcat com de passat, però és la resta de la frase que ho condiciona. Es fa servir la mateixa forma per als dos temps.
Hi ha dos condicionals possibles per als adjectius i: -tara i -ba:
| Afirmatiu | Negatiu | ||
|---|---|---|---|
| 寒い samui
'fred' |
-tara | 寒かったら samu-k-atta-ra | 寒くなかったら samu-ku-nakatta-ra |
| -ba | 寒ければ samu-kere-ba | 寒くなければ samu-kere-ba | |
| いい/よい ii/yoi
'bo' |
-tara | よかったら yokattara | よくなかったら yo-ku-nakatta-ra |
| -ba | よければ yo-kere-ba | よくなければ yo-ku-nakere-ba | |
Per als usos de -tara i -ba vegeu: Condicionals en japonès.
Adverbialització i substantivació
[modifica]Per adverbialitzar només cal fer servir la forma connectiva. Per substantivar, s'elimina la terminació i i s'afegeix さ sa
| Adjectiu | Adverbi | Substantiu | |||
|---|---|---|---|---|---|
| 速い haya-i | ràpid | 速く haya-ku | ràpidament | 速さ haya-sa | rapidesa |
| よい yo-i
いい ii |
bo | よく yo-ku | bé | よさ yo-sa | bondat |
Coordinació d'adjectius
[modifica]Per a coordinar adjectius es fa servir la forma connectiva く ku i s'afegeix て te:
- 寒くて小さい。samu-ku-te chiisai 'Freda i petita'.
Adjectius na
[modifica]Bases conjugables
[modifica]Les sis bases conjugables dels adjectius na són:
| Ús | Terminal
終止形 shuushikei |
Atributiva
連体形 rentaikei |
Hipotètica
仮定形 kateikei |
Imperativa
命令形 meirekei |
Irrealis
未然形 mizenkei |
Connectiva
連用形 ren'youkei |
|---|---|---|---|---|---|---|
| normal | 変だ hen da | 変な hen na | 変なら hen nara | 変であれ
hen de are |
変だろ hen daro
変では hen dewa |
変で hen de
変に hen ni |
| arcaica | 変なり hen nari | 変なる hen naru | 変なれ hen nare | 変なれ hen nare | 変なら hen nara | 変なり hen nari |
Notes
[modifica]- Atributiva: la forma なる naru es fa servir o bé amb els adjectius naru com 単なる tannaru o 聖なる seinaru (que són sempre predicatius) o bé per afegir intensitat, profunditat, formalitat o un to arcaic al discurs, com ara 人類の偉大なる遺産 jinrui no idai naru isan 'el gran llegat de la humanitat' en comptes de 人類の偉大な遺産 jinrui no idai na isan.
- Irrealis: la forma だろ daro es fa servir amb la う u volitiva auxiliar. La forma では de wa tècnicament no és irrealis, la forma connectiva de + wa, però s'empra per a la forma negativa amb l'afegiment de ない nai. La forma なら nara es fa servir normalment per a formar el negatiu formal amb ず zu: 変ならず hen narazu.
- Imperativa: la forma imperativa no es fa servir en japonès modern.
- La resta de bases conjugables arcaiques no es fan servir, encara que es tracti d'un adjectiu naru, perquè són poc naturals.
No marcat i passat
[modifica]| 変 hen 'estrany' | No marcat | Passat | ||
|---|---|---|---|---|
| Afirmatiu | Passat | Afirmatiu | Passat | |
| Forma no cortesa | 変だ hen da
変な hen na 変である hen de aru (tècnic o formal.) |
変だった hen datta | 変じゃない hen de wa nai
変ではない hen ja nai |
変ではなかった hen de wa nakatta
変じゃなかった hen ja nakatta |
| Forma cortesa | 変です
hen desu |
変でした
hen deshita |
変ではありません
hen de wa arimasen 変じゃありません hen ja arimasen |
変ではありませんでした
hen de wa arimasen deshita 変じゃありませんでした hen ja arimasen deshita |
Notes
[modifica]- La forma contreta じゃ ja de les conjugacions negatives és pròpia del parlat, mentre que では de wa ho és de l'escrit.
- Les formes corteses i les formes だ da i である de aru apareixen en posició predicativa.
- En posició atributiva, quan es modifica algun substantiu, es fa servir la base rentaikei (atributiva) な na.
- En posició atributiva la resta de formes no es fan servir gaire, el substantiu modificat apareix en posició predicativa i l'adjectiu pren la forma na:
- 変なやつじゃなかったけど... hen na yatsu janakatta kedo... 'No era un paio estrany, però...'
- O bé es fa aparèixer l'adjectiu directament en posició predicativa, amb un significat una mica diferent, és clar:
- そのやつ変じゃなかったけど... sono yatsu wa hen janakatta kedo... 'Aquell paio no era estrany, però...'
Condicional
[modifica]El condicional pot tenir tant valor de no marcat com de passat, però és la resta de la frase que ho condiciona. Es fa servir la mateixa forma per als dos temps.
Per al condicional es conjuga la còpula a les dues formes possibles: -tara i -ba:
| Afirmatiu | Negatiu | ||
|---|---|---|---|
| 変 hen 'estrany' | -tara | 変だったら hen dattara | 変じゃなかったら hen ja nakattara
変ではなかったら hen dewa nakattara |
| -ba | 変ならば hen naraba
変であれば hen de areba |
変じゃなければ hen ja nakereba
変ではなければ hen dewa nakereba | |
La contracció じゃ ja en comptes de では de wa és pròpia del llenguatge oral.
Adverbialització i substantivació
[modifica]Per adverbialitzar només cal afegir la partícula に ni a l'adjectiu.
En el cas de la substantivació, molts adjectius na ja són substantius, com ara 自然 shizen 'natura' o 危険 kiken 'perill'. En el cas dels adjectius na que només són adjectius, com ara きれい kirei 'bonic, pulcre', s'hi afegeix el sufix さ sa, com amb els adjectius i.
| Adjectiu | Adverbi | Substantiu | |||
|---|---|---|---|---|---|
| きれいだ kirei da | bonic, pulcre | きれいに kirei ni | pulcrament | きれいさ kirei sa | bellesa, pulcritud |
Coordinació d'adjectius
[modifica]Per a coordinar adjectius n'hi ha prou d'afegir la partícula で de:
- 奇麗で優しい. kirei de yasashii 'Preciós i simpàtic.