Vés al contingut

Administració local d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'administració local d'Espanya és el sector de l'administració pública d'Espanya integrada per ens locals menors de caràcter territorial (províncies, municipis i altres[1]).[2]

Regulació constitucional

[modifica]

La Constitució Espanyola de 1978 [3] en el seu títol VIII, arreplega les normes bàsiques referides a les administracions públiques en general i altres normes referides en l'Administració local en particular.[3]

En aquest sentit, cal destacar l'article 140 que dona autonomia municipal que garanteix als municipis la personalitat jurídica plena i l'elecció dels seus representants via sufragi universal, lliure, directe i secret,[3] i l'article 141 que defineix la província com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l'estat sota la direcció del govern provincial, encara que permet realitzar altres agrupacions de municipis com els cabildos a Canàries o els consells insulars a les illes Balears.[3] De la mateixa manera l'article 142 assegura la suficiència de recursos econòmics per part de l'estat.[3]

La Constitució no estableix en quines matèries es concreta l'autonomia dels ens locals.[4]

Entitats que comprèn

[modifica]

Segons la Llei 7/1985 de 2 d'abril,[5] l'administració local està configurada per:

  • Entitats locals territorials
    • Municipi
    • Província
    • L'illa, en els arxipèlags balear i canari.

La diferència principal entre l'administració local i l'administració autonòmica és que les primeres disposen de potestat normativa de caràcter reglamentari, mentre que les autonòmiques disposen de potestat legislativa i poden, per tant, realitzar lleis.

Amb la llei 7/1985[6] desapareixen les anomenades mancomunitats de províncies.

L'administració pública local pot tindre administració perifèrica, com és el cas del districte.[1]

Capacitat jurídica

[modifica]

L'article 5 de la Llei 7/1985[5] en la seva nova redacció donada per la llei 11/1999 [7] estableix que d'acord amb la constitució[3] i les lleis, les entitats locals tindran plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, subscriure contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar recursos i exercitar les accions previstes per la llei.

Administració local del País Valencià

[modifica]

L'Administració local del País Valencià està específicament regulada per la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana.[8][9]

L'administració territorial del País Valencià s'organitza en tres nivells d'entitats locals: els municipis, les comarques i les províncies. A més, són també considerades entitats locals: les entitats locals menors, les àrees metropolitanes i les mancomunitats. Totes les entitats locals del País Valencià són inscrites al Registre d'Entitats Locals del País Valencià.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1. 
  • Rodríguez Arana Muñoz, Jaime «Administración única y pacto local». Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 271-272, 1996, pàg. 567-580. DOI: 10.24965/reala.vi271-272.8926.