Adolf Azoy i Castañé

Adolf Azoy i Castañé

Biografia
Naixement	9 desembre 1901 Barcelona
Mort	12 desembre 1988 (87 anys)
Catedràtic d'universitat
Activitat
Ocupació	metge, otorinolaringòleg
Membre de	Reial Acadèmia Europea de Doctors Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Premis
(1975)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1972)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1967)  Orde civil d'Alfons X el Savi

Adolf Azoy i Castañé (Barcelona, 1901 - Barcelona, 1988) va ser un otorrinolaringòleg català. Va ser catedràtic de la Universitat de Sevilla i de la Universitat de Barcelona, i fou director de l'Hospital Clínic. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina, i president de la Societat Catalana de Medicina Aeronàutica i Espacial. Treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat; principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics.

Nascut a Barcelona, seguí l'especialitat del seu pare, l'otorrinolaringologia. De jove es preocupà per la psicologia de l'audició, i treballà amb Emili Mira en els primers anys de l'Institut Psicotècnic de la Generalitat, on estudià els problemes de la psicologia de l'audició. Quan era catedràtic a la Universitat de Sevilla, va optar a la vacant de la càtedra de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona quan el titular, Ferran Casadesús i Castells, es va jubilar. Va competir amb Rossend Poch Vinyals, que era catedràtic de la Universitat de Granada. Fou nomenat a finals del 1954, càtedra que va regentar fins a la seva jubilació l'any 1971.

A la Universitat de Barcelona fou l'introductor de l'estudi de l'olfacció, l'audiometria, les exploracions laberíntiques, i la cirurgia dels sins paranasals. També organitzà el servei amb criteris més moderns. Seria secretari de la facultat (en temps de Sánchez Lucas) i director de l'Hospital Clínic (1967-1971) substituint a Usandizaga. El 1969 ingressà a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona amb un treball titulat Audiotrauma. Amb l'entrada d'Azoy es volgué fer "foc nou", i es produí una diàspora de metges del servei. Molts d'ells s'incorporaren al servei de l'Hospital de Sant Pau. Com a professor adjunt hi hagué Manuel Maños Gozalbo, i més tard el professor adjunt seria Josep Traserra Parareda que el substituiria en la càtedra.