Adolfo Martín-Gamero y González-Posada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1917  Madrid |
| Mort | 1r setembre 1987 (70 anys) Santander (Cantàbria) |
| Ambaixador d'Espanya a Suïssa | |
| 1979 – 1985 | |
 Procurador a Corts | |
| 23 desembre 1975 – 12 juliol 1976 ← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Ministeri d'Informació i Turisme | |
| 12 desembre 1975 – 5 juliol 1976 ← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo → | |
| Ministre d'Informació i Turisme | |
| 11 desembre 1975 – 7 juliol 1976 ← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo → | |
| Procurador a Corts | |
| 1975 – 1976 | |
.svg){kind=small} Ambaixador d'Espanya al Marroc | |
| 1972 – 1975 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Diplomàtic |
| Premis | |
Adolfo Martín-Gamero y González-Posada (Madrid, 13 de febrer de 1917 –Santander, 3 de setembre de 1987) va ser un diplomàtic i polític espanyol.
Biografia
[modifica]Era net del Adolfo González Posada i besnet de l'historiador Antonio Martín Gamero, va fer els estudis primària a la Institución Libre de Enseñanza i els va continuar a l'Institut-Escola. Es llicencià en Dret a la Universitat Central de Madrid i va ampliar estudis a França, Gran Bretanya i República Federal Alemanya.
Va ingressar en la carrera diplomàtica en 1946 i fou enviat com a secretari d'ambaixada a Dublín (1947-1951), Berna (1951-1955) i Pau (Occitània) (1955). El 1955 Fernando María Castiella el nomenà cap de l'Oficina d'Informació Diplomàtica del Ministeri d'Afers exteriors, i posteriorment, en 1968 va ser nomenat Cònsol general a Nova York, i entre 1962 i 1975 fou ambaixador d'Espanya al Marroc, on es va veure enmig del contenciós pel Sàhara Occidental la Marxa Verda. Va deixar el càrrec en 1975 per ser designat ministre d'Informació i Turisme i ocupar l'escó de procurador en Corts corresponent.[1] Durant el seu mandat foren legalitzats diaris com El País i l'Avui.[2]
El 1976 fou nomenat president del Consell Superior d'Afers exteriors. El 1979 fou nomenat novament ambaixador a Berna fins que es va jubilar el 1983. El 1985 es va veure implicat en un suposat delicte d'evasió de capitals amb el matrimoni García de Enterría i Santiago Muguiro Gil de Biedma, però després de declarar davant el jutge de delictes monetaris Luis Lerga González fou deixat en llibertat sense càrrecs.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa al Congrés dels Diputats
- ↑ «La Real Academia de la Historia recibe el legado documental de Adolfo Martín Gamero». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 gener 2015].
- ↑ El juez Lerga deja en libertad sin cargos a Martín Gamero a El País, 17 de febrer de 1985
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: León Herrera Esteban |
Ministeri d'Informació i Turisme 1975- 1976 |
Succeït per: Andrés Reguera Guajardo |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Fraga Iribarne (Governació) • Juan Miguel Villar Mir (Hisenda) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (sense cartera) | |
| Ministres | Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals) | |
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL) | ||
