Adolphe Nourrit
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 març 1802  Montpeller (França) | ||
| Mort | 7 març 1839 (37 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Causa de mort | suïcidi, suïcidi per precipitació | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Òpera | ||
| Ocupació | cantant d'òpera, pedagog musical, compositor, coreògraf, llibretista | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Professors | Manuel del Pópulo Vicente García, Louis Nourrit i Gioacchino Rossini | ||
| Alumnes | François Wartel | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Fills | Louise Boutet de Monvel, Robert Nourrit | ||
| Pare | Louis Nourrit | ||
| Germans | Auguste Nourrit | ||
 
 | |||
Adolphe Nourrit (Montpeller, França, 3 de març de 1802 - Nàpols, Itàlia, 8 de març de 1839), fou un compositor i principalment tenor francès.
Fill d'un antic i famós tenor que havia cantat a l'Òpera de París, el seu pare, no obstant, volia dedicar-lo al comerç, però Nourrit que estava dotat d'una bella veu de tenor, estudià cant en secret i, mercès a la intervenció del seu mestre Manuel del Pópulo Vicente García més conegut com a Manuel García, fou admès el 1821 en l'Òpera, presentant-se al públic amb el rol de Pilades d'Iphigénie en Aulide, de Gluck, assolint un gran èxit.
En retirar-se el seu pare del teatre el 1825, el succeí Adolphe que, en poc temps, es convertí en l'ídol del públic i en l'artista favorit dels compositors, creant en aquella època Robert le diable i Els Hugonots de Meyerbeer: Guillaume Tell de Rossini; La Juive de Halévy: etc.
El 1837 en ser contractat Gilbert Duprez, abandonà l'Òpera i va fer diversos viatges per França, Bèlgica i Itàlia, però disgustat per la decadència de les seves facultats, una nit, després de la representació de Norma, a Nàpols es llençà per una finestra matant-se. Nourrit també fou un compositor força apreciable, i va escriure alguns balls com: La silfide, La tempestad, El diablo cojuelo, etc.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 1283, pàg. 422 (ISBN 84-239-4538-3)