Adrià Vilalta i Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1906  Barcelona |
| Mort | 1968 (61/62 anys) Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, periodista, advocat |
| Família | |
| Germans | Antoni Vilalta i Vidal Emilià Vilalta i Vidal |
Adrià Vilalta i Vidal (Barcelona, 21 de juliol de 1906 – Mèxic, 1968) fou un advocat i periodista català, exiliat del franquisme. Germà d'Antoni Vilalta i Vidal i Emilià Vilalta i Vidal.
Biografia
[modifica]Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona el 1927, especialitzant-se en dret civil. Durant la Segona República Espanyola treballà com a funcionari de la Generalitat de Catalunya fins al 1936. Alhora es va dedicar al periodisme, publicant alguns articles a El Diluvio. Com a corresponsal d'aquest diari, va estar present en la proclamació de la Segona República Espanyola al balcó de l'ajuntament de Barcelona el 14 d'abril de 1931 i encarregat per Lluís Companys d'explicar la notícia des de Ràdio Barcelona.[1]
De 1933 a 1936 fou cap de Justícia i Dret de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.[2] Quan esclatà la guerra civil espanyola va marxar a Brussel·les amb la família del seu germà Antoni, i el 1938 es traslladà a Mèxic a bord del Flandre.[3]
Allí va reprendre la seva tasca periodística. Durant més de trenta anys va col·laborar al diari Excelsior, on publicà articles sobre qüestions econòmiques, i fou també un dels fundadors de la revista Estampa, dins el mateix grup editorial. El 1953 va rebre la nacionalitat mexicana. Treballà com a investigador a la cambra nacional de comerç i en diverses institucions bancàries mexicanes.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Ràdio contra telègraf, 1931». Arxivat de l'original el 2014-10-19. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ Fundació Josep Irla. Esquerra a Mèxic 1941-1980 (
PDF), p. 309 [Consulta: 12 octubre 2014]. Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Adrià Vilalta i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 332.
