Adrián Conink
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1661  Sevilla (Espanya) |
| Mort | 13 setembre 1728 (67 anys) Madrid |
| Formació | Catedral Nova de Salamanca |
| Es coneix per | Un dels primers acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola |
| Activitat | |
| Ocupació | Clergue i filòleg |
| Activitat | 1713 - |
| Membre de | |
Adrián Conink (Sevilla-fl. 1713-Madrid, 13 de setembre de 1728)[1] va ser un religiós i filòleg espanyol, ardiaca i canonge en la catedral de Salamanca, i Agent General de les Esglésies d'Espanya.[2]
Va ingressar en la Reial Acadèmia Espanyola el 26 d'octubre de 1713, en la qual va ocupar la «cadira L», abans per tant de la constitució oficial i pública de l'Acadèmia, sent un dels primers acadèmics de nombre no considerats acadèmics fundadors. Va presentar a l'acadèmia alguns dels primers treballs sobre Ortografia que s'hi van veure, i se li va encarregar reflectir-los en el tercer dels quatre prolegòmens («discursos proemiales» els va anomenar) del Diccionari.[3][4] En el Diccionario es va encarregar també de les paraules que comencen per «ap» i «aq», així com de definir les veus sobre falconeria i d'extractar passatges de la traducció de Juan de Mariana de Historia de rebus Hispaniae, i d'altres autoritats: Pedro Fernández de Navarrete, Bernardo de Alderete, Tomé de Burguillos (heterònim de Lope de Vega), Francisco de Quevedo…[5] Des del 29 de desembre de 1723 va ocupar en l'Acadèmia un dels dos llocs de revisor, per examinar les cèdules i cuidar de la correcció del Diccionario en la seva primera edició.[1]
Va morir a Madrid el 13 de setembre de 1728. En l'Acadèmia se li va retre homenatge el 30 d'aquest mes, amb una oració panegírica a càrrec de Lorenzo Folch de Cardona,[5] i l'elogi va anar a càrrec de Francisco Manuel de la Mata Linares, que anys després també seria acadèmic.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Memorias de la Academia Española. Madrid: Real Academia Española, 1870.
- ↑ 2,0 2,1 Real Academia Española. Diccionario de la lengua castellana. Del Hierro, 1739.
- ↑ Sociedad Española de Historiografía Lingüística. Caminos actuales de la historiografía lingüística: actas del V Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística : Murcia, 7-11 de novembre de 2005. Editum, 2006, p. 369. ISBN 9788483716366.
- ↑ Freixas Alás, Margarita. «Las autoridades en el primer Diccionario de la Real Academia Española», 2003.
- ↑ 5,0 5,1 Real Academia Española. Memorias, 1870, p. 92.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira L 1713-1728 |
Succeït per: Diego Suárez de Figueroa |