Vés al contingut

Adrian Willaert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdrian Willaert
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1480 Modifica el valor a Wikidata
Rumbeke (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1562 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella basílica de Sant Marc
1527 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia (1527–1562)
Ferrara (1515–1527) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1515 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Mouton Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCipriano de Rore, Andrea Gabrieli i Costanzo Porta Modifica el valor a Wikidata
MecenesHipòlit II d'Este Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 48a4c3b0-69d2-4d92-a2d7-61d0e33fdf02 Lieder.net: 6197 Discogs: 6309383 IMSLP: Category:Willaert,_Adrian Modifica el valor a Wikidata

Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música. Com altres contemporanis va viatjar a Itàlia i van implantar allà l'estil polifònic de la música flamenca. Willaert va ser un dels compositors més versàtils de l'època i va escriure música en gairebé tots els estils i formes existents.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Bruges o a Roeselare al comtat de Flandes (actualment a Bèlgica). Segons el seu alumne i gran teòric de la música renaixentista, Gioseffo Zarlino, Willaert va anar a París a estudiar dret però finalment es va decidir per la música. A París va conèixer Jean Mouton, principal compositor de la capella real francesa i compatriota estilístic de Josquin des Prés.

Cap al 1515 Willaert viatja per primera vegada a Roma. I en aquest viatge es va produir un fet que mostra ja les habilitats del jove compositor. Va anar a escoltar el cor de la capella papal i aquest va interpretar una obra que atribuïen al famós Josquin des Prés; quan Willaert els va informar de l'error i que estaven interpretant una obra seva –probablement el motet a sis veus Verbum vonum et suau–, els cantaires van parar de cantar. Òbviament l'estil primerenc de Willaert és molt similar al de Josquin, amb suaus polifonies, veus balancejades i un ús freqüent de la imitació.

El juliol de 1515, Willaert ingressa al servei del Cardenal Ippolito I d'Este, a Ferrara. Ippolito viatjava molt i Willaert sovint el va acompanyar en els seus viatges. Un dels llocs on van anar va ser Hongria, on sembla que el compositor va romandre entre 1517 i 1519. Quan el cardenal morí, el 1520, Willaert entrà al servei del Duc Alfonso d'Este, a Ferrara. El 1522, obtingué un càrrec a la capella del Duc, i l'any 1525 deixà el càrrec per posar-se al servei d'Ippolito II d'Este a Milà.

Un dels principals èxits de Willaert, i un fet important per a l'evolució de la música, va ser el seu nomenament com a mestre de capella a Sant Marc de Venècia. Allà l'activitat musical passava per un mal moment i amb la seva arribada la situació va canviar. Des del seu nomenament, el 1527, fins a la seva mort l'any 1562, Willaert va mantenir el seu càrrec a Sant Marc, i allà va formar alumnes molt competents com el francès Leonard Barré.[1] Compositors de tota Europa anaven a Venècia per estudiar amb ell cant i composició, entre ells el seu compatriota Hubert Waelrant i els italians Girolamo Parabosco,[2] Gioseffo Guami,[3] Balbi, Nicola Vicentino i Costanzo Porta.[4] Mentre va estar amb el Duc de Ferrara va establir nombrosos contactes i aconseguí tenir amics influents, inclosa la família dels Sforza a Milà. Sens dubte, ells van ajudar a escampar la fama de Willaert provocant l'arribada de músics estrangers al nord d'Itàlia.

Media

[modifica]

Le dur travail Le dur travail (pàg.)

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • "Adrian Willaert," article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
  • Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 909 (ISBN 84-239-4507-3)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1047. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 549. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 576 (ISBN 84-239-4546-4)

Enllaços externs

[modifica]