Vés al contingut

Adriana Basile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Adriana Baroni-Basile)
Plantilla:Infotaula personaAdriana Basile
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1586 Modifica el valor a Wikidata
Posillipo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de agost 1642 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, instrumentista, cantant d'òpera, actriu, editora Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLeonora Baroni Modifica el valor a Wikidata
GermansGiambattista Basile Modifica el valor a Wikidata

Adriana Basile, o també Adriana Basile Baroni, coneguda com la Bella Adriana (Nàpols, 21 de desembre de 1586 - 1642?)[1] va ser una coneguda cantant d'òpera, música, compositora i poeta del barroc. Durant anys va ser considerada la millor cantant d'Itàlia.[2] En l'actualitat no ha sobreviscut res de la seva obra, però sí nombroses referències escrites en què consta, per exemple, que va competir amb Francesca Caccini el 1623, o també la primera referència escrita que tenim del mot prima donna, aplicat a ella.[3][4][5]

Tocava almenys el llaüt, l'arpa, la tiorba, la guitarra i la viola de gamba, componia música barroca i es tenen referències sobretot de la seva veu. Va treballar per als Gonzaga a Màntua, que li van atorgar el títol de baronessa de Piancerreto, fins a l'any 1626. Tant les seves germanes com les seves dues filles van ser cantants també. Nombrosos membres de la seva família, incloent el seu germà Giambattista Basile i la seva filla Leonora Baroni, van treballar com ella per a la casa Gonzaga.

Es van escriure tantes composicions poètiques sobre ella que el 1623 se'n va publicar un recull, amb el nom de Teatre de la glòria de la bella Adriana.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. Palmisciano, Vincenzo «Novità per il profilo biografico di Andreana, Giovan Battista Basile e Giulio de Grazia». ARCHIVIO STORICO PER LE PROVINCE NAPOLETANE, volume CXL dell'intera collezione, 01-01-2022, pàg. 163.
  2. Peter Robb, Street Fight in Naples: A City's Unseen History, editat per A&C Black, 2011. ISBN 9781408818732 (anglès)
  3. Maria Ferrari Bandini Buti, Poetesse e scrittrici, Istituto editoriale italiano B.C. Tosi. (italià)
  4. Vincent Agrech, Diapason, número de juliol-agost de 2014, pàg. 18 (francès)
  5. 5,0 5,1 Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía, Librería de Andrade, 1853.(castellà)
  6. Diccionario histórico o Biografía universal compendiada, Volum 2. Barcelona: Narciso Oliva, 1830. (castellà)