Vés al contingut

Adrien Calmètes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdrien Calmètes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1800 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1871 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Corps Législatif
22 de novembre de 1869 – 4 de setembre de 1870
CircumscripcióPirineus Orientals
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1842 – 1871
← ?
CircumscripcióCantó de Sornià
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Adrien Calmètes, Adrien Victor, Joseph, (Figueres, 19 de setembre del 1800 - Montpeller, 27 de febrer del 1871) va ser un polític i diputat francès d'origen empordanès.

Biografia

[modifica]

De família elnenca, el seu pare Calmètes de Rostan [1] era advocat davant del Consell Sobirà del Rosselló, nasqué a Figueres on havien emigrat els seus pares a causa del període d'inestabilitat que acompanyà la Revolució francesa. Amb una mica més d'un any d'edat, el seu pare el portà a França. Estudià a Perpinyà i al Col·legi de Sorese, on feu gran amistat amb el futur economista i diputat Frédéric Bastiat. Titulat en dret per la universitat de Tolosa, el 1824 s'inscriví al tribunal de Perpinyà. Entrà a la carrera judicial el 4 de setembre del 1830, com a conseller del tribunal reial de Montpeller. Va ser elegit conseller general dels Pirineus Orientals pel cantó de Sornià el 1842 i hi romangué durant vora[2] tres dècades. El 1845 fou president de cambra als tribunals de Montpeller i, ascendit a president del tribunal de Bàstia (1850), el 1859 fou nomenat conseller del Tribunal de Cassació de París; renuncià a la judicatura el 15 d'octubre del 1869 amb el rang de conseller honorari del Tribunal de Cassació. Va ser elegit diputat a l'Assemblea Nacional el 24 de maig del 1869 per la 2a. circumscripció dels Pirineus Orientals; obtingué 11.660 vots contra 5.065 d'Emmanuel Aragó i 2.214 de Michel Noe. A la Cambra segué en els escons de la majoria dinàstica i es retirà a Montpeller amb l'adveniment de la Tercera República Francesa, el 4 de setembre del 1870.[3]

Va ser distingit amb la legió d'Honor el 1835, i promogut a oficial (1855) i finalment a comandant [4] de la mateixa orde el 1869.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 96.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  2. Aragon, Victor. Notice sur M. Calmètes, conseiller honoraire à la Cour de cassation, etc.. Montpellier: Imprimerie typographique de Gras, 1871. 
  3. Robert, Adolphe; Bourloton, Edgar; Cougny, Gaston. Dictionnaire des Parlementaires français de 1789 à 1889. París: Bourloton, 1890.  (facsímil Genève: Slatkine Reprints, 2000)
  4. «Expedient d'Adrien Calmètes al web de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1 fenere 2015].