Adrienne McNeil Herndon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juliol 1869 Augusta (Geòrgia) |
| Mort | 6 abril 1910 (40 anys) |
| Causa de mort | malaltia d'Addison |
| Sepultura | South-View Cemetery |
| Formació | American Academy of Dramatic Arts Universitat Clark Atlanta Curry College |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, actriu de teatre |
| Ocupador | Universitat Clark Atlanta Universitat Estatal de Savannah |
| Alumnes | Caroline Bond Day |
| Família | |
| Cònjuge | Alonzo Herndon |
 | |
Adrienne Elizabeth McNeil Herndon va ser una actriu, professora i activista d'Atlanta, Geòrgia. El seu nom artístic va ser Anne Du Bignon. Va assistir a una de les primeres facultats afroamericanes de la Universitat d'Atlanta, on va conèixer a W. I. B. Du Bois i posteriorment va treballar amb ell. Al costat de Alonzo Herndon, amb qui va estar casada, van formar una parella influent.[1]
Biografia
[modifica]Adrienne Elizabeth McNeil va néixer en Savannah (Geòrgia) el 22 de juliol de 1869.[1][2]
McNeil es va graduar en 1890 a la Universitat Clark Atlanta. Va assistir a l'Escola d'Art Dramàtic de Boston (1902-3)[1] i a la American Academy of Dramatic Arts de Nova York.[3]
Per al seu projecte final va interpretar Marco Antonio i Cleòpatra, sota el pseudònim d'Anne Du Bignon, afirmant que era d'ascendència crioll-francesa.[1][4]
A la Universitat d'Atlanta, Herndon va aconseguir el càrrec de primera director d'interpretació i professora de elocució des de 1895 fins a la seva defunció en 1910.[3] Va ser una de les primeres persones afroamericanes que va ensenyar a la Universitat d'Atlanta (l'altra va ser George Towns), incorporant-se dos anys abans que Du Bois.[4] Allí va organitzar la recollida de fons i la interpretació anual de Shakespeare per part dels alumnes d'últim curs.[5][6]
El gener de 1904 va debutar en solitari en el Steinert Hall de Boston, tornant a usar el nom d'Anne Du Bignon.[7] Herndon va donar suport al sufragi negre. Dubois i Adrienne Herndon van ser col·legues a la Universitat d'Atlanta.[4] A l'octubre de 1904, Alonzo va signar la Conferència de Ontario, encapçalada per Du Bois. Adrienne Herndon va allotjar el Moviment del Niàgara, també dirigit per Du Bois,[8] i el 30 de novembre de 1905 també va participar en la manifestació organitzada per Du Bois[4] a l'Església Baptista de Wheat Street a favor del “moviment del Sud”, al que es va unir en l'estrada. Durant els disturbis d'Atlanta de 1906, dos empleats de Alonzo van ser atacats i van resultar morts. Després dels disturbis, Herndon i el reverend Henry H. Proctor es van reunir amb l'alcalde i el cap de policia per discutir sobre la seguretat de les víctimes i la persecució dels revoltats.[8]
Adrienne McNeil es va casar amb Alonzo Herndon.[3] En 1894[4] abans d'acceptar l'oferta de matrimoni li va fer prometre que recolzaria la seva carrera teatral.[1] En 1897 el matrimoni va tenir un fill, Norris Bumstead Herndon.[9] A l'edifici Herndon Home, ella va anar dissenyant sense plànols, però treballant en estret contacte amb un equip d'artesans negres.[1][3]
Per desgràcia, Adrienne va morir de la malaltia de Addison just quan la construcció de l'edifici, que havia dissenyat per ser la seva “primera llar de debò”, estava finalitzant. Algunes fonts sostenen que va morir quatre setmanes després que la família es mudés a Herndon Home, però unes altres sostenen que va morir una setmana abans que acabessin les obres. També és possible que la família es traslladés a l'edifici abans que aquest estigués acabat.[10][11][12]
Norris Herndon es va graduar a la Universitat d'Atlanta en 1919. Va expandir el negoci d'assegurances del seu pare, que va passar d'un milió a 54 milions de dòlars en actius. En 1947, Norris va establir la Herndon Foundation per a la conservació de Herndon Home.[9]
En 1973 l'edifici es va transformar en museu.[13] En 2000 va ser declarat Fita Històrica Nacional.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Carole., Merritt,. The Herndons : an Atlanta family. University of Georgia Press, 2002, pp. 79-108. ISBN 0820323098. OCLC 47283283.
- ↑ «Register of the Herndon Family Collection». [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 1926-, Peterson, Bernard L., Jr.,. The African American theatre directory, 1816-1960 : a comprehensive guide to early Black theatre organizations, companies, theatres, and performing groups. Greenwood Press, 1997. ISBN 0313295379. OCLC 34958634.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 1966-, Burns, Rebecca,. Rage in the Gate City : the story of the 1906 Atlanta race riot. Rev. ed. University of Georgia Press, 2009. ISBN 0820333077. OCLC 759160206.
- ↑ [1]. Greenwood Press. ISBN 0313295379. OCLC 34958634.
- ↑ [2]. University of Delaware Press. ISBN 1611490286. OCLC 844939589.
- ↑ [3]. University of Georgia Press. ISBN 0820323098. OCLC 47283283.
- ↑ 8,0 8,1 Capeci, Dominic J. «Reckoning with Violence: W. E. B. Du Bois and the 1906 Atlanta Race Riot». The Journal of Southern History, 62, 4, 1996, pàg. 727–766. DOI: 10.2307/2211139 [Consulta: 26 setembre 2017].
- ↑ 9,0 9,1 «Herndon, Norris Bumstead (1897–1977) | The Black Past: Remembered and Reclaimed» (en anglès). [Consulta: 26 setembre 2017].
- ↑ United States Department of the Interior, National Park Service «HERNDON HOME». NATIONAL HISTORIC LANDMARK NOMINATION.
- ↑ «Fotos de HERNDON HOME». NATIONAL HISTORIC LANDMARK NOMINATION.
- ↑ [4]. Routledge. ISBN 0415978262. OCLC 123767310.
- ↑ Winn,, Alisha ««"Black Entrepreneurship: Contradictions, Class, and Capitalism".»». Journal of business anthropology, 2014.
- ↑ [5]. Arcadia Pub. ISBN 0738553778. OCLC 212842934.