Vés al contingut

Ael·lo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAel·lo
Tipuscriatura llegendària Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareElectra Modifica el valor a Wikidata
PareTaumant Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deharpia Modifica el valor a Wikidata
EquivalentAel·lòpoda Modifica el valor a Wikidata

Ael·lo (en grec antic Ἀελλώ, "ràfega", "borrasca") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra. Higí li dona el nom d'Aèlopo.[1]

Hesíode en parla a la Teogonia, i diu que sempre anava amb la seva germana Ocípete, reduint a dues el nombre d'harpies, quan altres tradicions parlen de quatre. Ael·lo era l'enviada dels déus per a fer complir les penes imposades als delictes dels mortals, fins i tot usant la violència.[2] La seva identificació amb el vent tempestuós fa que Ael·lo s'incorpori a les llegendes dels mariners, que deien que desencadenava les tempestes. La tradició més freqüent diu que era un ocell bellíssim amb cap de dona i unes urpes capaces d'emportar-s'ho tot. Raptava els nens i les dones velles i les portava a l'Hades. També portava el nom de Nicótoe.[3]

Referències

[modifica]
  1. Higí. Faules, 14, 18
  2. Hesíode. Teogonia, 265 i 268
  3. Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 6