Ael·lo
Tipus | criatura llegendària |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Mare | Electra |
Pare | Taumant |
Altres | |
Part de | harpia |
Equivalent | Ael·lòpoda |
Ael·lo (en grec antic Ἀελλώ, "ràfega", "borrasca") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra. Higí li dona el nom d'Aèlopo.[1]
Hesíode en parla a la Teogonia, i diu que sempre anava amb la seva germana Ocípete, reduint a dues el nombre d'harpies, quan altres tradicions parlen de quatre. Ael·lo era l'enviada dels déus per a fer complir les penes imposades als delictes dels mortals, fins i tot usant la violència.[2] La seva identificació amb el vent tempestuós fa que Ael·lo s'incorpori a les llegendes dels mariners, que deien que desencadenava les tempestes. La tradició més freqüent diu que era un ocell bellíssim amb cap de dona i unes urpes capaces d'emportar-s'ho tot. Raptava els nens i les dones velles i les portava a l'Hades. També portava el nom de Nicótoe.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Higí. Faules, 14, 18
- ↑ Hesíode. Teogonia, 265 i 268
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 6