Vés al contingut

Aelfgifu Aelfhelmsdotter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAelfgifu Aelfhelmsdotter
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Anglaterra (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1036 Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Noruega Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Knýtlinga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCanut II de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
FillsHarold Peu de Llebre, Sven Knutsson Modifica el valor a Wikidata
ParesÆlfhelm Modifica el valor a Wikidata  i Wulfrun (?) Modifica el valor a Wikidata

Aelfgifu Aelfhelmsdotter va néixer possiblement l'any 970, com a filla del cavaller Aelfhelm, qui va ser assassinat per ordre del rei Etelred l'Indecís.[1]

En algun moment, durant la conquesta danesa d'Anglaterra, Aelfgifu es va casar amb Canut II de Dinamarca, naixent de la seva unió dos fills: Harold Harefoot i Sveinn Knútsson.[2]

Més tard, Canut es va casar amb la filla d'Etelred II, Emma de Normandia, la qual fou considerada l'única i legítima esposa d'acord amb les lleis de l'Església Catòlica. Després d'això, les seves relacions amb Canut són incertes. De totes maneres, ella va romandre lleial a la seva causa i va acompanyar al seu fill Svend a Noruega, qui va viatjar com a lloctinent del seu pare després de conquerir aquest país. Però el govern d'ambdós es va guanyar l'odi dels noruecs pels excessius impostos. A l'any següent (1036), van ser expulsats de Noruega, i Svend va morir en el camí cap a Anglaterra on pensava cercar refugi; entre tant Aelfgifu torna cap a Dinamarca.

Temps més tard, Aelfgifu torna a Anglaterra per donar suport al seu fill Harold per prendre la corona d'aquest país, fent front al seu pare Hardecanut i a Emma.

Va morir cap a l'any 1044.

Referències

[modifica]
  1. Burke. Guide to the Royal Family (en anglès). London: Burke's Peerage, 1973, p. 192. 
  2. Von Lohmeier, G; Johann, L. Der Europäischen Käyser -und königlichen und genealogische Erläuterung (en alemany). Luneburg: Sternischen Bruchdrukerei, 1731.