Vés al contingut

Aerofrenada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter.

L'aerofrenada (no confondre amb aerocaptura[1]) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita. La nau usa la fricció amb l'atmosfera del planeta per frenar-se a cada òrbita, la qual cosa redueix progressivament la mida de l'òrbita per adequar-la als objectius de la missió.[2] Com en la Terra, les capes altes de l'atmosfera d'un planeta canvien dia a dia i de lloc a lloc, amb variacions difícils de predir, de manera que aquesta maniobra és arriscada per l'orbitador i difícil per als operadors. Amb aquesta tècnica s'estalvia molt pes en el propel·lent que seria necessari si es volgués inserir la nau directament en l'òrbita final.

Mètode

[modifica]

Quan la sonda espacial arriba a la seva destinació final, habitualment acaba en una òrbita allargada, producte de la inserció orbital. Normalment l'òrbita s'ha de disminuir i circularitzar-se per complir amb els objectius de la missió. Utilitzant l'aerofrenada la nau fa vols rasants per l'atmosfera superior del planeta, el que la frena i fa que l'apoastre disminueixi, circularitzant l'òrbita una mica en cada passada. La maniobra sol requerir grans quantitats de temps fins a arribar a l'òrbita final. A Mart, per exemple, aquesta operació pren prop de 6 mesos i centenars de passades per l'atmosfera del planeta.[3] Aquest mètode genera molta energia cinètica la qual al seu torn es tradueix en calor, que la nau ha de dissipar.

Missions espacials

[modifica]

La primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica va ser a la missió a Venus de la sonda Magellan, i es va utilitzar en part per determinar la composició de l'atmosfera superior i en part per provar l'eficàcia de la nova tècnica.[4]

La tècnica va ser utilitzada a Mart per primera vegada per la Mars Global Surveyor[5] i posteriorment per la Mars Reconnaissance Orbiter.

Aerofrenada en la ficció

[modifica]

A la novel·la de ciència-ficció Space Cadet (1948) de Robert A. Heinlein, l'aerofrenada s'utilitza per estalviar combustible mentre alenteix la nau espacial Aes Triplex en una missió estesa i no planificada a la superfície del planeta Venus, durant un trànsit des del Cinturó d'asteroides a la Terra.

A la pel·lícula 2010: The Year We Make Contact, la Leonov s'utilitza d'aerofrenada en l'atmosfera de Júpiter, per trobar-se amb la Discovery.[6]

En el quart episodi de Stargate Universe, la nau Destiny dels Antics pateix una pèrdua gairebé completa de potència i ha d'utilitzar l'aerofrenada per canviar de rumb. L'episodi acaba amb una deixada en suspens (cliffhanger), on la nau es va dirigir directament cap a una estrella.

Referències

[modifica]
  1. Alex Calvo. «Aerocaptura» (PDF). Revista Nostra Nau, 01-04-2006. [Consulta: 22 maig 2010].
  2. «Sistema de Aerofrenado del MGS» (en castellà). Arxivat de l'original el 2006-05-05. [Consulta: 22 maig 2010].
  3. «The Mars Society España» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 22 maig 2010].
  4. José Mª Fernández Rúa. «Marte: en busca del agua perdida» (en castellà). PCWorld, 01-12-1997. [Consulta: 22 maig 2010].[Enllaç no actiu]
  5. «Mars Global Surveyor». Arxivat de l'original el 2007-09-13. [Consulta: 22 maig 2010].
  6. «2010. El año que hicimos contacto» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2010].

Enllaços externs

[modifica]