Aeroport de Berlín-Tegel

Infotaula edificiAeroport de Berlín-Tegel
	IATA: TXL ; OACI: EDDT ;
Nom en la llengua original	(de) Flughafen Berlin-Tegel
Epònim	Otto Lilienthal, Berlín i Tegel
Dades
Tipus	Aeroport internacional i aeròdrom de tràfic comercial
Arquitecte	Gerkan, Marg and Partners (en)
Construcció	1948
Obertura	1939
Dona servei a	Berlín
Característiques
Estat d'ús	decomissat
Superfície	466 ha
Altitud	37 m; 122 ft
Pista d'aterratge
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Reinickendorf (Alemanya)
Localització	Flughafen Tegel, 13405 Berlin
	52° 33′ 35″ N, 13° 17′ 16″ E / 52.55972°N,13.28778°E
Activitat
Utilització	? – 8 novembre 2020
Gestor/operador	Berliner Flughafen-Gesellschaft mbH (en)
Passatgers	22.000.430 (2018)
Lloc web	berlin-airport.de…

L'Aeroport de Berlín-Tegel "Otto Lilienthal" (codi IATA: TXL, codi OACI: EDDT) (en alemany: Flughafen Berlin-Tegel "Otto Lilienthal") era un aeroport internacional que donava servei a Berlín, localitzat a Tegel, una secció del nord del districte de Reinickendorf, a 8 km al nord-oest del centre de la ciutat. L'Aeroport de Tegel destacava pel seu edifici terminal hexagonal al voltant d'una plaça oberta, cosa que feia que s'haguessin de caminar distàncies tan curtes com 30 metres des de l'avió fins a la sortida de la terminal. L'any 2010, va gestionar poc més 15 milions de passatgers, convertint-se en el quart aeroport més transitat d'Alemanya i en l'28è més transitat d'Europa.

Història

Durant el Bloqueig de Berlín es va construir la pista d'aterratge més gran d'Europa (2.400 m) en tan sols dos mesos de treballs duts a terme per les forces franceses a Alemanya. D'aquesta manera, el primer avió del pont aeri que va poder aterrar ho va fer el 5 de novembre de 1948, un mes abans de la seva obertura oficial. Durant la dècada del 1970, l'aeroport s'ha anat dotant d'una infraestructura moderna i ha anat substituint progressivament l'Aeroport de Berlín-Tempelhof per tal d'esdevenir el principal aeroport de Berlín Oest.

Durant la Guerra Freda, i a causa de la situació especial de Berlín Oest, només la companyies aèries aliades podien operar a Tegel. No va ser el 3 d'octubre de 1990, data de la reunificació alemanya, quan Lufthansa va poder beneficiar-se de les seves instal·lacions. La seva activitat cessà el 31 d'octubre de 2020, després de l'entrada en funcionament del nou aeroport de Berlín-Brandenburg.^[1]

Terminals

Terminal A: És una gran sala de forma hexagonal integrada dins de l'edifici principal, la part original de l'aeroport. Hi operaven les aerolínies més grans i importants, principalment les que ofereixen serveis intercontinentals o rutes als principals aeroports d'Europa.
Terminal B: Com la Terminal A, està integrada dins de l'edifici principal i és una antiga sala d'espera convertida.
Terminal C: Va ser oberta al maig de 2007 com una solució temporal a la saturació de l'aeroport.
Terminal D: Va obrir les seves portes el 2001 i era utilitzada per aerolínies amb aeronaus petites. L'àrea d'arribades situada al nivell superior era anomenada Terminal E.