Affordance
El terme Affordance va ser encunyat pel psicòleg James J. Gibson. Originàriament, el va utilitzar en el seu llibre publicat el 1966, The Senses Considered as Perceptual Systems,[1] per fer referència a les característiques dels objectes que indiquen les possibilitats d'acció per a un actor, però ja estava present en escrits anteriors.[2] Aquesta definició de "possibilitats d'acció" s'ha convertit en sinònim de l'obra de Gibson, tot i que el propi Gibson mai va fer cap referència a les possibilitats d'acció en cap dels seus escrits.
Més endavant, en el 1988, Donald Norman es va apropiar del terme "affordances" en el context de la interacció entre humans i màquines per referir-se a aquelles possibilitats d'acció fàcilment perceptibles per un actor. La seva definició més "aproximació ecològica a la percepció visual".[2]
Aquesta nova interpretació del concepte d'Affordance s'ha utilitzat àmpliament en els camps de l'interacció entre humans i ordinadors, així com en la creació d'experiències d'usuari i molts altres camps. La percepció de l'Affordance dels objectes permet a les persones determinar com es podria utilitzar un objecte, cosa que contribueix a garantir una bona usabilitat en dissenys d'interfícies.
Tipus
[modifica]
És un terme molt genèric, però normalment es refereix les físiques. Hi ha 4 tipus d' Affordance:
- Físiques: Característica que ajuda els usuaris a identificar una acció física disponible. Com per exemple a l'hora d'agafar una tetera, aquesta té una nansa per poder ser agafada, si s'agafa per un altre lloc mentre l'interior està calent, l'usuari no podria servir l'interior sense cremar-se.
- Cognitives: Característica que permet pensar, aprendre, comprendre i conèixer alguna cosa realment ràpid. Com per exemple una etiqueta d'un botó que ens ajuda als usuaris a saber què passarà si es fa clic.
- Sensorials: Funció de disseny que ajuda els usuaris a sentir alguna cosa. Com per exemple en els jocs "shooters", quan un enemic et dispara i et fereix, la pantalla se't posa vermella i normalment hi ha una part més vermella de la pantalla que és d'on ha vingut el tret.
- Funcionals: Funció de disseny que ajuda els usuaris a acomplir una tasca. Com per exemple ordenar bé l'inventari d'un joc per poder completar una missió.
Usos
[modifica]
El concepte d'Affordance és útil, ja que permet qüestionar el disseny. Millorant les Affordances permetrà als usuaris aprendre de forma més senzilla, ser més eficients, etc.
Qüestionar les Affordances és molt útil per millorar gradualment la usabilitat de cualsevol cosa. Alguns usos serien en qualsevol interfície de pantalla, a l'hora de crear objectes, per fer volants i interiors de cotxes, etc.
Utilitzar les Affordances per limitar la càrrega cognitiva: el que és intuïtiu no necessita ser après, per tant, requereix menys recursos assistencials per processar. En disseny, una disponibilitat dona o proporciona alguna cosa que ajuda a l'usuari a fer alguna cosa (cf.Gibson, 1977; Hartson, 2003).
William Gaver va dividir les Affordances en tres categories: falses, ocultes i perceptibles.[3]
Es pot fer un mal ús de les Affordances, com per exemple posar una interfície d'un videojoc que sembla interactuable, però que no ho sigui o al revés. Això pot pasar el mateix amb qualsevol cosa, amb un carro de la compra, amb un caixer automàtic, etc. Per corregir això s'ha de fer la cosa interactuable més visible i amb el no interactuable deixar-lo més al marge i no donar-li importància.
Referències
[modifica]- ↑ J. J. Gibson (1966). The Senses Considered as Perceptual Systems. Allen and Unwin, London.
- ↑ 2,0 2,1 E.g., J. J. Gibson (1975). 'Affordances and behavior'. In E. S. Reed & R. Jones (eds.), Reasons for Realism: Selected Essays of James J. Gibson, pp. 410-411. Lawrence Erlbaum, Hillsdale, NJ, 1 edn.
- ↑ Gaver, William W. «Technology affordances». A: Proceedings of the SIGCHI conference on Human factors in computing systems Reaching through technology - CHI '91, 1991, p. 79–84. DOI 10.1145/108844.108856. ISBN 978-0-89791-383-6.