Vés al contingut

Agèlades

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgèlades
Nom original(grc) Αγελάδας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Argos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat520 aC Modifica el valor a Wikidata - 450 aC Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFídies Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Agelades o Agèladas[a] (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.[1] Suides diu que va ser el mestre de Fídies, i Plini el Vell explica que també ho va ser de Miró i Policlet.[2]

Era famós per les estàtues que havia fet dels vencedors dels Jocs Olímpics. Va fer una estàtua de Cleòstenes, un conductor de carros que va guanyar una prova a la LXVI olimpíada. Va fer també estàtues de Timasiteu de Delfos (executat per la seva participació en l'intent d'Isàgores d'establir una tirania a Atenes) i Anocos de Tarent, que va guanyar una prova a la LXV olimpíada. Aquestes dades fan que es pugui situar el seu naixement a l'entorn de l'any 540 aC.

Una altra obra d'Agelades va ser un grup d'estàtues de les tres Muses, que representaven els estils diatònic, cromàtic i enharmònic de la música grega. També va fer una estàtua de Zeus per encàrrec dels messènics de Naupactos, però com que els messènics no es van establir a Naupactos fins al 455 aC les dues dates semblen contradictòries i se suposa que van poder existir dos escultors del mateix nom, un d'ells nascut a Sició, que seria més de mig segle posterior al primer.[3]

Notes

[modifica]
  1. segons el Diccionari Grec-Català, p. 143

Referències

[modifica]
  1. Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 8, 4
  2. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV, 8
  3. Smith, William (ed.). «Ageladas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Martín Roland. Diccionario de la civilización griega (en castellà). Barcelona: Ediciones Destino, 1972. B-26323-72.