Agal (lligadura)

Un agal (en àrab عقال, ʿiqāl), també anomenat egal, igal o iqal, és un accessori, una mena de cordó, utilitzat generalment pels homes a diversos països de la península Àràbiga.

Descripció

En la seva versió més simplificada, es limita a un cordó negre (més o menys gruixut) que es disposa com un doble llaç sobre el mocador tradicional ghutra o kufiyya, utilitzat per cobrir el cap, amb l'objecte de sostenir-lo i fixar la seva posició.^[1] Tradicionalment està fet de pèl de cabra.^[2]

Normalment es fa servir a la península Aràbiga (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Bahrain i Qatar), Mesopotàmia (Iraq, est de Síria i Kuwait) i el sud-oest de l'Iran pels àrabs del Khuzestan i els hola, així com en comunitats del Llevant (Síria occidental, Líban, Palestina i Jordània).

Història

L'ús de l'agal i la kuffiya està documentat en l'antiguitat en baixos relleus i estàtues i es remunta als temps antics; de fet l'ús de l'agal es remunta a les civilitzacions semítiques del centre de l'Orient Mitjà, com es pot veure a diferents artefactes elamites, com ara monedes i estatuetes i fins i tot en els antics regnes d'Aràbia. El conegut arqueòleg i elamòleg alemany Ernst Herzfeld (1879-1948), en el seu llibre Iran In the Ancient East, en referir-se als baixos relleus de Susa, apunta a l'objecte distintiu sobre el cap dels elamites que els distingia d'altres nacions, que recorda un agal àrab antic:

«

Aquests són els regiments de susians [elamites] que han deixat l'empremta dels seus oficials en 30.000 tauletes elamites. Es distingeixen dels guàrdies medievals pel seu uniforme i dels perses per la diferent lligadura, semblant a l'agal àrab.^[3]

»

Walther Hinz, el famós erudit alemany, especialista en Pèrsia i Elam, fa referència a aquests elamites en el seu llibre The Last World Of Elam:

«

Aquests deuen ser elamites del hinterland. Encara ara homes de pell bruna, però no negres, es poden veure amb facilitat al Khuzistan. La majoria es consideren a si mateixos àrabs i parlen àrab entre ells. Sembla com si en algun moment la població de l'antic Elam hagués estat mixta, formada per aborígens de pell bruna de raça incerta i per semites que s'haurien infiltrat de Mesopotàmia en successives incursions des del període accadi.^[4]

»

Agal de xeic

L'agal de xeic, o també agal de príncep, ja que és portat sovint per dignitaris i prínceps, rep el nom d'al-muqàssab (en àrab عقال المقصب), i es diu així perquè duu trenats fils d'or o de plata. A Aswan, Egipte, diu la tradició, que cada banda d'un agal representa 1,000 membres familiars de qui el porta.^[5]

Hi ha altres tipus d'agal, segons l'estatus social i l'ocasió en què es vesteix.

l'agal negre (en àrab عقال الأسود), fet de pel de cabra
l'agal blanc (en àrab عقال الأبيض)
l'agal az-zarí (en àrab عقال الزري), portat en celebracions i ocasions nacionals
l'agal al-wabr (en àrab عقال الوبر), fet de pel de camell (d'un to marró o de color blanc)
l'agal al-muqàssab (en àrab عقال المقصب), sovint portat per dignitaris i prínceps (anomenat al-muqàssab perquè duu trenats fils d'or o de plata), es coneix normalment com ‘agal de príncep’ o ‘agal de xeic’.^[5]

Peces de vestir relacionades

Kuffiya
Bisht
Litham
Izar
Sirwal
Taqiya
Thawb

Galeria

Cap beduí de Palmyra (Síria) amb un agal negre (foto de Félix Bonfils, 1870)
Estàtua d'home del regne de Lihyan, a l'Aràbia, cofat amb un agal amb lligadura, com l'actual kufiyya
Figura d'elamita amb l'agal àrab tal com el va descriure l'arqueòleg alemany Ernst Herzfeld i amb una lligadura, amb patrons similars a les kuffiyes d'avui. Estatua trobada a Susa, a la regió d'Ahwaz
El príncep haiximita Faisal a Versalles
El secretari d'estat estatunidenc J. Kerry amb al rei Fàysal