Vés al contingut

Agallas (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAgallas
Fitxa
DireccióSamuel Martín Mateos, Andrés Luque Pérez
Protagonistes
ProduccióPancho Casal i Antonio Saura
GuióJavier Félix Echániz, Juan Antonio Gil Bengoa
MúsicaXavi Font Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Carlos Gómez Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSony Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGalícia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagallaslapelicula.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1288633 FilmAffinity: 630857 Rottentomatoes: m/guts Letterboxd: agallas Allmovie: v500897 TCM: 776337 TMDB.org: 34703 Modifica el valor a Wikidata

Agallas és una pel·lícula espanyola del 2009 de Samuel Martín Mateos i Andrés Luque Pérez.[1] Fou estrenada a la Corunya.[2]

Argument

[modifica]

Sebastián, un delinqüent d'estar per casa acabat de sortir de presó, decideix buscar ocupació en una petita empresa de Galícia, “Isolina, Productos del Mar”. Però no per vocació per descomptat, sinó perquè alguna cosa li diu que l'amo de l'empresa, Regueira, no s'ha pagat el Jaguar amb crancs. Mitjançant una astúcia, es fa amic d'un encarregat, Raúl, i aconsegueix que el contractin.[3]

Regueira s'ho creu només a mig fer, però comprova molt ràpidament que aquell jove de dents esdentegades té coratge i decideix convertir-lo en el seu ajudant. A poc a poc, Sebas canvia d'aspecte, es guanya roba nova, noves dents i sobretot la confiança del seu cap. Ara sembla haver arribat al cim - o gairebé. Però, Sebastián, tan llest i tan despietat, ignora que forma part d'un joc que el supera...

Comentari

[modifica]

Agallas és una comèdia negra plena de picardia, de paranys mortals i de personatges sense escrúpols. Aquí tot val per a pujar al cim. Tot. Aquí guanya el més fort. I el més fort és el que té més por... Quan un creu arribar pel cap alt alt, comprova que sempre hi ha algú més àgil, més mesquí, més cruel. Llei de vida. Agallas il·lustra aquesta llei amb una història trepidant plena d'humor àcid i de sobresalts inesperats.[4]

Candidatures

[modifica]
XXIV Premis Goya[5]
Categoria intèrpret Autors Resultat
Millor cançó original Hugo Silva X.Font/A.Vaquero/J.Echaniz/JA.Gil Candidat

Referències

[modifica]
  1. Hugo Silva y Carmelo Gómez, el lado oscuro de los negocios, El Mundo, 2 de setembre de 2009
  2. «Agallas» se estrena esta noche en A Coruña, la voz de Galicia, 4 de setembre de 2009
  3. Agallas a Fotogramas
  4. 'Agallas', mafiosos de pacotilla, espinof.com
  5. Agallas al web dels premis Goya

Enllaços externs

[modifica]