Agatèmer
|
No s'ha de confondre amb Claudi Agatèmer. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III  Alexandria (Egipte) |
| Mort | segle III |
| Activitat | |
| Ocupació | geògraf |
| Període | Imperi Romà i període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Agatèmer (grec antic: Ἀγαθήμερος, Agathémeros, llatí: Agathemerus) fou un escriptor grec, fill d'Ortó, que va escriure una petita obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu deixeble Filó i titulada τῆς γεωγραφίας ὑποτυπώσεις ἐν ἐπιτομῆ ('Esbós de geografia en un epítom')
Segurament va viure a inicis del segle iii i sens dubte després de Claudi Ptolemeu, qui el cita diverses vegades, i abans que Bizanci canviés el nom per Constantinoble l'any 330, car només l'anomena Bizanci, «l'antiga ciutat».
La seva obra, actualment perduda, es conserva principalment en diversos extractes de Ptolemeu i d'altres escriptors anteriors. Plini diu que una part de l'obra d'Agatèmer es basava en la d'Artemidor d'Efes, i que en va fer una mena de compendi al primer llibre. Agatèmer fa una breu descripció de les diverses paraules amb què els escriptors anteriors a ell designaven les parts de les terres, tracta de les divisions de la terra, els mars i les illes, els vents i la durada dels dies i estableix les distàncies entre les parts habitades del món, calculades en estadis.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Agathemerus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 62