Ageratum
 Ageratum houstonianum  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Ageratum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Ageratum és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies. Les espècies d'aquest gèneere són natives de les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica, des del sud d'Amèrica del Nord, fins al Brasil i zones del Carib.[1]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies perennes o anuals, fulles ovades, oposades i peciolades i de vegades dentades. Flors, en forma de tub, són d'un color que pot anar de blau a rosaci o blanques i es presenten agrupades en inflorescències cimoses o en forma de corimbe. El fruit és un aqueni.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[1][4]
Espècies
[modifica]Dins d'aquest gènere es reconeixen les 38 espècies següents:[1]
- Ageratum albidum Hemsl.
- Ageratum ballotifolium (Maguire, Steyerm. & Wurdack) R.M.King & H.Rob.
- Ageratum candidum G.M.Barroso
- Ageratum chiriquense (B.L.Rob.) R.M.King & H.Rob.
- Ageratum chortianum Standl. & Steyerm.
- Ageratum conyzoides L.
- Ageratum cordatum (S.F.Blake) L.O.Williams
- Ageratum corymbosum Zuccagni
- Ageratum echioides Hemsl.
- Ageratum elassocarpum S.F.Blake
- Ageratum ellipticum B.L.Rob.
- Ageratum fastigiatum (Gardner) R.M.King & H.Rob.
- Ageratum gaumeri B.L.Rob.
- Ageratum grossedentatum Rzed.
- Ageratum guatemalense M.F.Johnson
- Ageratum hondurense R.M.King & H.Rob.
- Ageratum houstonianum Mill.
- Ageratum iltisii R.M.King & H.Rob.
- Ageratum littorale A.Gray
- Ageratum lundellii R.M.King & H.Rob.
- Ageratum maritimum Kunth
- Ageratum microcarpum (Benth.) Hemsl.
- Ageratum microcephalum Hemsl.
- Ageratum molinae R.M.King & H.Rob.
- Ageratum munaense R.M.King & H.Rob.
- Ageratum myriadenium (Sch.Bip. ex Baker) R.M.King & H.Rob.
- Ageratum paleaceum (J.Gay ex DC.) Hemsl.
- Ageratum peckii B.L.Rob.
- Ageratum petiolatum (Hook. & Arn.) Hemsl.
- Ageratum platylepis (B.L.Rob.) R.M.King & H.Rob.
- Ageratum platypodum B.L.Rob.
- Ageratum riparium B.L.Rob.
- Ageratum rugosum J.M.Coult.
- Ageratum salvanaturae B.Smalla & N.Kilian
- Ageratum solisii B.L.Turner
- Ageratum standleyi B.L.Rob.
- Ageratum tehuacanum R.M.King & H.Rob.
- Ageratum tomentosum (Benth.) Hemsl.
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Ageratum:[1]
- Blakeanthus R.M.King & H.Rob.
- Caelestina Cass.
Usos
[modifica]Els Ageratums es cultiven com plantes ornamentals per les seves flors, especialment en el cas de l'espècie A. houstonianum. El color més comú de les flors és el blau, però també n'hi ha tipus de color viola, rosa o blanc. Sovint es planten en el jardí de rocalla. Poden esdevenir males herbes.[5][6]
Toxicitat
[modifica]Diverses espècies d'Ageratum són tòxiques i contenen alcaloides pirrolidizínics. Ageratum houstonianum i Ageratum conyzoides causen lesiona al fetge i són tumorogènics.[7][8][9][10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ageratum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ «Ageratum». Flora of North America.
- ↑ «ageratum» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ Linné, 1753, p. 839.
- ↑ «Global Compendium of Weeds, Ageratum conyzoides (Asteraceae)». Arxivat de l'original el 2020-02-24. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ «Global Compendium of Weeds, Ageratum houstonianum (Asteraceae)». Arxivat de l'original el 2023-02-16. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Acamovic, T., Stewart, C.S., Pennycott, T.W.,"Poisonous Plants and Related Toxins", 2004
- ↑ Noa, M., Sanchez, L.M., Durand, R., "Ageratum houstonianum toxicosis in Zebu cattle", Veterinary and human toxicology, 2004, vol.46, no4, pp.193-195.
- ↑ Sani, S.; Bahri «Pathological changes in liver due to the toxicity of Ageratum conyzoides (babadotan)». Penyakit hewan, vol. 26, núm. 46, 1994, pàg. 64-70. ISSN: 0216-7662.
- ↑ Fu, P. P.; Yang, Y. C.; Xia, Q.; Chou, M. C.; Cui, Y. Y.; Lin, G. «Pyrrolizidine alkaloids - Tumorigenic components in Chinese herbal medicines and dietary supplements». Journal of Food and Drug Analysis, vol 10., núm. 4, 12-2002, pàg. 198-211. DOI: 10.38212/2224-6614.2743.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
