Agnès d'Assís

Agnès d'Assís
	Pintura de Santa Agnès d'Assís, s. XV
Nom original	(it) Agnese d’Assisi
Biografia
Naixement	Agnese Scifi di Offreduccio; 1197 (Gregorià) ; Assís (Itàlia)
Mort	16 novembre 1253 (Gregorià) (55/56 anys); San Damiano (Itàlia) (en)
Sepultura	Basílica de Santa Clara (Assís)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	monja
Orde religiós	Clarisses
verge, abadessa
	santa ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	16 de novembre
Iconografia	Hàbit de clarissa, amb bàcul
Família
Mare	Ortolana
Germans	Clara d'Assís

Agnès d'Assís (Assís, ca. 1197 - 1253), va ser una religiosa italiana que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia

Nascuda Agnese Scifi, fou la filla més jove de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'Assís. Passà la infantesa amb els seus pares a Assís i a la casa de Sasso Rosso, al Mont Subasio.^[1] En 1211, la seva germana Clara va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat: volia seguir les directrius de Francesc d'Assís, que havia començat a predicar una vida austera, de retir i apostolat. Va demanar refugi al monestir de monges benedictines de San Paolo delle Badesse de Bastia Umbra, a 4 kilòmetres d'Assís, i després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo.^[2]

Agnès va decidir de seguir les passes de la seva germana i anà al mateix monestir benedictí de Sant'Angelo. Francesc, com havia fet amb Clara, li va tallar els cabells i li va donar l'hàbit de la pobresa de l'Orde de Sant Francesc. Les dues s'instal·laren a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc, on començaren a viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren: llur altra germana Beatriu i llur mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Seguint l'exemple de Francesc, es formà una comunitat de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres; anomenades Damianites pel poble i Dames Pobres per Francesc, van esdevenir les monges clarisses.

Agnès fou elegida com a abadessa de la comunitat, i fou tinguda com a exemple de vida per a la resta de monges.^[3] Francesc la trià en 1219, malgrat la seva joventut, per fundar una comunitat similar a Monticelli, prop de Florència. Agnès ho va fer i fundà d'altres monestirs de clarisses al nord d'Itàlia: Màntua, Venècia, Pàdua… En 1253 fou cridada a San Damiano, quan la seva germana Clara anava a morir, i l'assistí en la seva mort i al funeral. Poc després, el 16 de novembre del mateix any, Agnès també va morir.^[4]

Veneració

Les restes d'Agnès reposen a l'església de Santa Clara d'Assís, vora el cos de la seva mare i les seves germanes. Benet XIV va confirmar en 1753 el culte a Agnès al si de l'Orde de Sant Francesc, amb festa el 16 de novembre, que després s'estengué a la resta de l'Església.^[4]^[3]

Llegendes

El seu pare, envià un germà, Monald, i altres parents perquè fessin tornar Agnès a casa. Segons una tradició, Monald, enrabiat per la negativa de la seva germana, va treure la seva espasa per colpejar-la, però no va poder fer-ho: el seu braç va quedar sense força i restà penjant, sense que el pogués moure. Els altres, mentrestant, prengueren Agnès i l'arrossegaren fora del monestir, colpejant-la. Clara arribà llavors i el cos d'Agnès es va fer tan feixuc, que els homes no podien moure-la i acabaren fugint, deixant-la al descampat. A partir de llavors, els parents acceptaren que es quedessin fent vida religiosa, ja que les protegien poders contra els quals no podien lluitar.