Agnès de Courtenay

Agnès de Courtenay

Repudi d'Agnès de Courtenay
Biografia
Naixement	1136 Comtat d'Edessa
Mort	1184 (47/48 anys) Acre (Israel)
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comte de Sidó (1174–1184) Lady of Ramla (en) (1163–1170) Comte de Jaffa (1158–1162) Lord of Marash (en) (1146–1149)
Família	Courtenay
Cònjuge	Reginald de Sidó (1170–) Hug d'Ibelin (1167 (Gregorià)–) Hug d'Ibelin (1163–1169) Amalric I de Jerusalem (1158, 1157 (Gregorià)–1162) Renaud of Marash (1148–1149) Renaud of Marash Reginald de Sidó
Fills	Sibil·la de Jerusalem  () Amalric I de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem  () Amalric I de Jerusalem
Pares	Joscelí II d'Edessa   i Beatriu de Saona
Germans	Joscelí III d'Edessa Isabel de Courtenay

Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.

Procedia de la família Courtenay, que va governar el Comtat d'Edessa, al nord dels estats croats, des del 1118, quan se li va concedir a Joscelí I d'Edessa (o de Courtenay).

Es va casar primer amb Reinald de Marash i, a la seva mort, es va comprometre amb Hug d'Ibelín, però no va arribar al matrimoni perquè aquest va ser fet presoner en una batalla. Després, es va casar amb Amalric, hereu de Jaffa i Ascaló, el 1157. Li va donar dos fills: Sibil·la (nascuda cap a 1160) i Balduí (el futur Balduí IV, nascut el 1161).

Després de les morts de la reina Melisenda el 1161 i del seu successor Balduí III el 1162, Amalric I va ser l'hereu, però la Haute Cour no acceptava Amalric si no es divorciava d'Agnès. Amalric hi estigué d'acord, mantenint la legitimitat dels seus dos fills i el seu dret successori. Després es casaria amb la princesa Maria Comnena, neboda de l'emperador Manuel I Comnè, establint així una beneficiosa aliança política amb Constantinoble.

A Agnès no se li va permetre criar els seus fills. El 1163 es va casar amb Hug d'Ibelin (el seu compromís anterior) i, en morir aquest el 1170, amb Reginald de Sidó.

Després de la mort d'Amalric I el 1174, va heretar el regne Balduí IV, i Agnès va tornar a la cort, car el seu fill era menor i malalt de lepra. Va poder exercir certa influència, encara que el regent oficial era Ramon III de Trípoli. Però la seva influència va créixer amb la majoria d'edat de Balduí. Es va convertir així en capitost d'un dels partits, el nucli de l'anomenat “partit cortesà”, al qual se'n van unir molts dels croats nouvinguts.

El 1182, gràcies a l'influx d'Agnès, el moribund Balduí IV va nomenar regent a Guiu de Lusignan. Guiu estava casat amb Sibil·la (per influència d'Agnès) i potser va abusar de la seva posició. Balduí IV va intentar alliberar la seva germana d'aquest matrimoni, però no va poder oposar-se al creixent poder i estil desafiador de Guiu. Agnès, descontenta també amb els abusos de Guiu, va proposar un acord que seria acceptat pels seus rivals del partit dels nobles: Balduí, fill del primer matrimoni de Sibil·la, seria l'hereu; després d'ell es convocaria un consell (amb els reis de França, Anglaterra i l'emperador) per decidir la successió del regne. No obstant això, aquest acord va ser després infringit.

Agnès va morir a Acre cap al 1184. La divisió entre tots dos partits va créixer després de la seva mort, la qual cosa portaria en últim terme a la caiguda del regne el 1187.

Arbre genealògic

Guiu I de Montlhéry

Hodierna de Gometz

Melisenda X Hug I comte de Rethel

Elisabet X Joscelí senyor de Courtenay

Balduí II rei de Jerusalem

Joscelí I comte d'Edessa

Melisenda X Folc d'Anjou

Joscelí II comte d'Edessa

Amalric I

Agnès

Bibliografia

• René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 L'équilibre, Paris, Perrin, 1935 (réimpr. 2006), 1013 p.
• Pierre Aubé, Baudouin IV de Jérusalem, le roi lépreux, Hachette, coll. « Pluriel », 1981 (réimpr. 1996), 498 p. (ISBN 2-01-278807-6)
• Régine Pernoud, La femme au temps des croisades, Paris, Stock, 1990, 405 p. (ISBN 2-234-02229-0)