Vés al contingut

Agnes Elisabeth Overbeck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgnes Elisabeth Overbeck
Biografia
Naixement10 octubre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1919 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEugen Borisowitsch Onégin
Ella Overbeck
Eugen Borisowitsch Baron Onégin
Eugen Borissowitsch Lhwoff-Onegin
Jimmy Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Stuttgart (1912–1919) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSigrid Onégin (1913–) Modifica el valor a Wikidata
ParesGustav Overbeck Modifica el valor a Wikidata  i Louise Thelen Modifica el valor a Wikidata
GermansBertha Overbeck Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d0c317ed-34e5-487f-a426-3e1554c6e4f3 IMSLP: Category:Onegin,_Eugen Find a Grave: 156778394 Modifica els identificadors a Wikidata

Agnes Elisabeth Overbeck, pseudònims de baronessa Ella Overbeck i baró Eugen Borisowitsch Lhwoff-Onégin, sobrenom Jimmy (Düsseldorf (Rin del Nord-Westfàlia), 10 d'octubre, 1870 - Stuttgart (Baden-Württemberg), 12 de novembre, 1919), va ser una compositora i pianista alemanya. Des de 1906, Overbeck només va viure amb una identitat masculina sota el nom de baró Eugen Borisowitsch Onégin.

Biografia

[modifica]

A causa de les diferents identitats i biografies que va assumir al llarg de la seva vida, hi ha informació diferent sobre la vida i els orígens d'Overbeck a la literatura.

El que és segur és que era la segona filla del fotògraf (Carl Wilhelm) Gustav Overbeck (1827–1901) i de la seva dona Elise (Luise) Helene, de soltera Thelen (1831–1904). El seu pare era fotògraf i, de vegades, dirigia un estudi fotogràfic a Düsseldorf juntament amb el seu germà més conegut Arnold Overbeck. Era besnéta de l'alcalde de Lübeck, Christian Adolph Overbeck, neboda del pintor Friedrich Overbeck i neboda de l'arqueòleg Johannes Adolph Overbeck.[1] Els pares es van separar inicialment el 1886 quan Gustav es va traslladar de Düsseldorf a Winkelsmühle prop de Mettmann, on va criar peixos, mentre que Luise es va traslladar a Londres amb les seves filles el mateix any.[2]

Una altra versió de la seva història d'origen, segons la qual va néixer a Rússia de pares russos i portada a Anglaterra quan era petita, on una mare adoptiva rica va proporcionar la seva educació després de la mort dels seus pares,[3] contradiu el cens britànic de 1891 que diu que Ella Overbeck es registra com vivint al districte londinenc de Kensington en una llar compartida amb els seus pares Gustavus i Louise Overbeck i la seva germana Bertha Overbeck (1863–1928).[4]

També hi ha proves que va rebre formació al Royal College of Music de Londres i va aparèixer en concerts d'estudiants el 1890 i el 1891. Es va graduar amb un diploma en direcció d'orgue, piano i composició.[5] Va ser piano acompanyant de Clara Butt i d'alumnes de Manuel Patricio Rodríguez Sitches a Londres.[5] A la dècada de 1890 es va fer amiga d'Edward Gordon Craig i va escriure la música incidental de la seva adaptació de On ne badine pas avec l'amour d'Alfred de Musset, interpretada a Uxbridge el 1894. A causa de la seva aparença andrògina i la seva preferència per la roba d'home, va rebre el sobrenom de Jimmy[6] o Jo durant aquest temps. Craig va retratar a Overbeck disfressat de nen el 1902.[7]

El 1898 Overbeck va conèixer Zinaïda Guíppius a Taormina i va començar una relació amb ella. Amb Hippius va arribar a Sant Petersburg, on el 1902/1903 va escriure música incidental per al Teatre Alexandrinski (l'obertura Antígona, Phedre i Danse russe).[8] El 21 de febrer de 1904, hi va haver una actuació de la seva música incidental de Petersburg a "East Stonehouse" prop de Plymouth, dirigida per la mateixa baronessa Overbeck.[9][10] Va causar un gran enrenou com a "primer compositor rus les obres del qual van rebre atenció a la seva terra natal". Ja en aquest moment, la baronessa Ella Overbeck va declarar que descendia del príncep Alexei Fyodorovich Lvov per part de la seva mare, el compositor de l'himne nacional rus Bosche, Zarja chrani! (Déu salvi el Tsar).[11] El 1906 va compondre la música per a una màscara de Lady Alix Egerton, filla del 3r comte d'Ellesmere, La princesa i l'estranger. L'actriu Italia Conti va protagonitzar l'actuació al jardí de Stafford House (ara Lancaster House), que es va convertir en un esdeveniment social.[12]

Poc després va tornar a Alemanya[13] amb el nom de “Baró Eugen Borisowitsch Onégin” (també “Baró Eugen Borisowitsch Lhwoff-Onégin”)[14] i va declarar que era un nebot besat de, nascuda el 10 d'octubre de 1883 a Sant Petersburg Ser Alexei Fiodorovich Lvov. No està clar fins a quin punt Overbeck es va inspirar en aquest canvi d'identitat per Clara Butt, a qui li agradava portar pantalons d'home i fumar cigars. A l'exterior, la transformació va ser completa. Onégin va ser responsable de la formació vocal de l'aleshores jove artista de cançons i més tard cantant d'òpera Sigrid Onégin, que en aquell moment encara actuava amb el seu nom real Lilly Hoffmann. Al mateix temps, Onégin l'acompanyava al piano durant les actuacions. Es van conèixer en una audició al Conservatori Spangenberg, el precursor de l'actual Acadèmia de Música de Wiesbaden. Les dues van entaular una relació: "la parella desigual, el quasi majestuós jove de disset anys, que s'alça gairebé de cap sobre l'home de dinou anys més gran,[15] i el company petit, gairebé massa delicat. ... Sabia que la gent es va sorprendre que ella, que havia rebutjat tants pretendents, se sentia connectada amb un home... Encara que Lilly havia tingut un amor tendre pels nens des de ben petita... no se li permetia pensar. sobre ella mateixa ara."[5] El 25 de gener de 1913, el baró Onégin es va casar amb Lilly Hoffmann a Londres.[16] La mare d'Hoffmann "encara no havia superat la seva antipatia per ell... L'única solució aquí era retirar la noia del testament de la seva mare... Sense informar-ne la mare, van marxar i es van casar d'amagat a Londres".[17] A partir de 1912. fins a la seva mort el 1919, Onégin va viure amb Hoffmann a Stuttgart, on es dedicava a l'òpera i ara actua sota el nom de Sigrid Onégin. Durant la Primera Guerra Mundial, Onégin va haver d'amagar-se de les autoritats com a suposat "home rus" fins que Onégin va ser denunciat i arrestat el 1916. Suposadament per la seva influència, Sigrid Onégin va aconseguir la seva llibertat. El 1919, Onégin va morir a Stuttgart, segons l'obituari, "després de llargs i difícils patiments als 36 anys".[18][19]

El baró Eugene Boris Onegin va rebre una tomba que ha sobreviscut fins als nostres dies al Waldfriedhof Stuttgart, al costat de la qual més tard va ser enterrada Sigrid Onegin.[20] Un escenari del poema satíric de Heinrich Heine, Sabatilles vermelles es va publicar pòstumament el 1920.[21]

S'ha conservat una gravació de l'Ave Maria composta per Onégin i cantada per Sigrid Onégin.[22][23]

La identitat com a Onégin, que es va mantenir sempre a partir de 1906, fins a la làpida, la biografia de Sigrid Onégin i articles en obres de referència[24] suggereix que la identitat original del mateix Onégin no es va fer pública mai fins després de la seva mort. Va ser només cap a finals del segle XX que va quedar clar que Ella Overbeck i el baró Eugen Borisowitsch Onégin eren una mateixa persona.[25]

Treballs

[modifica]
  • Eleanore. Song, words by E. Mackay. Londres: C. Woolhouse, [1893]
  • [Two Songs.] Londres : R. Cocks & Co, 1894.
I’ve wept in Dreams. Words by Heine.
A Slave Girl's Song. Words by C. Kingsley.
  • Parted. Song, words by T. Hood. Londres : C. Woolhouse, [1893]
  • Since my Love now loves me not. [Song.] Words by Heine, translated by F. Johnson. Londres : C. Woolhouse, [1893]
  • Toi. Old French poetry. [Song.] Londres : C. Woolhouse, [1893]
  • The Voice of the Beloved. [Song.] Poetry … from Marie Corelli's "Soul of Lilith". Londres : C. Woolhouse, [1893]
  • Four Lyrics. Londres : J. Williams 1903.
1. Les Sanglots longs. With long-drawn Sobs. French words P. Verlaine, English words M. C. Gillington.
2. Peu de Chose. Life’s a Bubble. French words L. de Montenaeken, English words M. C. Gillington.
3. Butterflies, from J. Davidson's adaptation of F. Coppée's "Pour la Couronne".
4. Chanson d’Aspiration. Song of Aspiration. French words by E. Overbeck ... English words by M. C. Gillington.
  • Sonate pour piano et violon. Londres: Charles Woolhouse [o. J.]
  • (als Eugen B. Onegin, posthum): Rote Pantoffeln: Gesangs-Suite im alten Stil. 1920

Referències

[modifica]
  1. ↑ Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (= Deutsches Familienarchiv. Band 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266, S. 189; hierzu kritisch ohne Belege Peter Thoemmes: Lilly Dieckmanns Lübecker Salon und die „Schweinegesellschaft“. In: Lübeckische Blätter. Heft 21, 2023, hier: S. 378 ff. (die-gemeinnuetzige.de, PDF).
  2. ↑ Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (= Deutsches Familienarchiv. Band 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266, S. 180
  3. ↑ Sophie Fuller: „Devoted Attention“. Looking for Lesbian Musicians in Fin-de-siecle Britain. In: Queer episodes in music and modern identity. University of Illinois Press, 2002, ISBN 978-0-252-02740-6, S. 87. “born in Russia to Russian parents and brought to England as a young child.”
  4. ↑ Census 1891, The National Archives of the UK (TNA); Kew, Surrey, England; Census Returns of England and Wales, 1891; Class: RG12; Piece: 19; Folio: 85; Page: 20; GSU roll: 6095129, abgerufen über ancestry. com am 29. Dezember 2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Fritz Penzoldt: Sigrid Onégin. Magdeburg 1939, S. 45.
  6. ↑ Sophie Fuller: „Devoted Attention“. Looking for Lesbian Musicians in Fin-de-siecle Britain. In: Queer episodes in music and modern identity. University of Illinois Press, 2002, ISBN 978-0-252-02740-6, S. 87. – Fuller weiss allerdings nichts über ihr späteres Leben und hält sie für eine echte russische Adelige.
  7. ↑ Edward Gordon Craig, 1872-1966: Watercolours & Drawings, 1898-1908. London: Piccadilly 1902, S. 1901; die Zeichnung ist abgedruckt in Nina Auerbach: Ellen Terry, Player in Her Time. Philadelphia: University of Pennsylvania Press 1987, ISBN 978-0-8122-1613-4, S. 400.
  8. ↑ Sophie Fuller: „Devoted Attention“. Looking for Lesbian Musicians in Fin-de-siecle Britain. In: Queer episodes in music and modern identity. University of Illinois Press, 2002, ISBN 978-0-252-02740-6, S. 87. – Fuller weiss allerdings nichts über ihr späteres Leben und hält sie für eine echte russische Adelige.
  9. ↑ The Strad, 16. Jahrgang 1904, S. 375. (auch besprochen in Musical Times)
  10. ↑ Es gab zu dieser Zeit auch eine echte Baronin Overbeck: Romaine Vinton Goddard, Baroness von Overbeck, die Frau von Gustav Freiherr von Overbeck (1830–1894) und zeitweilige Geliebte von Hans von Bülow.
  11. ↑ The Baroness Overbeck, in: Sketch: A Journal of Art and Actuality (1904), S. 277. Das dem Artikel beigefügte Foto zeigt Overbeck in Frauenkleidung. Deutlich ist die Identität der Dargestellten mit dem späteren Porträt von Eugen Borissowitsch Onegin.
  12. ↑ The Sphere: An Illustrated Newspaper for the Home 26 (1906), S. IV (books.google.com);The Sketch: A Journal of Art and Actuality 54 (1906), S. 392 (books.google.com).
  13. ↑ Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (= Deutsches Familienarchiv. Band 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266, S. 189.
  14. ↑ Eine deutliche Bezugnahme auf Puschkins Versroman Eugen Onegin.
  15. ↑ Was wiederum ein Geburtsjahr 1870 voraussetzt …
  16. ↑ Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (= Deutsches Familienarchiv. Band 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266, S. 189.
  17. ↑ Fritz Penzoldt: Sigrid Onégin. Magdeburg 1939, S. 49 f.
  18. ↑ Todesanzeige, Neue Zeitschrift für Musik 86 (1919), S. [1]
  19. ↑ Eine weitere Variante findet sich in Leander Jan De Bekker: De Bekker’s Music & Musicians: An Encyclopædic Dictionary of Terms and Biographies. New York 1925, S. 455 books.google.com: “was killed while serving in the Russian Army early in the World War …”. Diese Variante beruht vermutlich auf einer Aussage Sigrid Onégins in einem Interview während ihrer USA-Tournee 1922: „When the war broke out I was in Germany and as the wife of Baron Lvoff Onegin, a Russian composer and pianist, nephew of the minister president, I was an enemy alien. As such I was not permitted to leave the country. And although my husband was killed during the early part of the war, I was compelled to remain in Germany throughout the duration of the war.“ Sigrid Onegin, Who Will Sing Leading Contralto Roles at the Metropolitan This Season, Speaks of Her Career and American Plans, in: Musical Observer 21 (1922), S. 13
  20. ↑ Agnes Elisabeth Overbeck in der Datenbank Find a Grave
  21. ↑ Siehe dazu Arnold Pistiak: Ausgewählte Heine-Lieder des 20. Jahrhunderts. In: Heine-Jahrbuch 55, 2016, ISBN 978-3-476-04369-6, S. 89–120, hier S. 99–101
  22. ↑ The Wilhelm Mengelberg Society, NEWSLETTER NO. 37: “The German contralto Sigrid Onégin (1889–1943) often sang under Mengelberg. Her second husband, the German medical doctor Fritz Penzoldt, who survived her by 16 years, wrote her biography, published in Germany in 1939. He tells her life (uncommonly interesting for a musician) in the first person, as though she were writing her own story. Her first husband, who died in 1919 of a bad liver, was the Russian baron Eugen Borisowitsch Onégin, who was also her teacher & accompanist, & a.composer, whose songs she sang, one of which, Ave Maria, she recorded.”
  23. ↑ Die Aufnahme ist abrufbar bei Europeana
  24. ↑ Siehe beispielhaft den NDB-Eintrag: Stephan Hörner: Onegin, Elisabeth Elfriede Emilie Sigrid. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 19, Duncker & Humblot, Berlin 1999, ISBN 3-428-00200-8, S. 540 f. (Digitalisat).
  25. ↑ Derzeit frühester Beleg ist die familienkundliche Publikation von Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (= Deutsches Familienarchiv. Band 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266, S. S. 189

Bibliografia

[modifica]
  • Sophie Fuller: „Devoted Attention“. Looking for Lesbian Musicians in Fin-de-Siècle Britain. a: Sophie Fuller, Lloyd Whitesell (Edició): Queer Episodes in Music and Modern Identity. Urbana / Chicago 2002, S. 79–101.
  • Fritz Penzoldt: Sigrid Onégin. Leben und Werk. Magdeburg 1939. (Nova edició sota el títol: Alt-Rhapsody. Neustadt an der Aisch 1953.)
  • Isabel Sellheim: Die Familie des Malers Friedrich Overbeck (1789–1869) in genealogischen Übersichten. (Arxiu familiar alemany. Volum 104.) Neustadt an der Aisch 1989, ISBN 3-7686-5091-X, GW ISSN 0012-1266.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agnes_Elisabeth_Overbeck&oldid=34116788»