Vés al contingut

Agnes Obel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgnes Obel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Agnes Caroline Thaarup Obel
(da) Agnes Obel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín Modifica el valor a Wikidata
FormacióDet frie Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautora, pianista, cantant, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica i música tradicional Modifica el valor a Wikidata
Influències
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPlay It Again Sam (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webagnesobel.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1425679 TMDB.org: 1325611
Facebook: agnesobelofficial X: agnesobel Instagram: agnesobel Youtube: UC23qupoDRn9YOAVzeoxjOQA Bandcamp: agnesobel Soundcloud: agnes-obel-1 Spotify: 1rKrEdI6GKirxWHxIUPYms Apple Music: 369610392 Last fm: Agnes+Obel Musicbrainz: e3c4c4af-f83b-4168-84cb-898009dd0447 Songkick: 2875201 Discogs: 1679804 Allmusic: mn0002487710 Deezer: 398298 Modifica el valor a Wikidata

Agnes Obel Agnes Obel (danès: Agnes Caroline Thaarup Obel) (Copenhaguen, 28 d'octubre de 1980) nom artistic d'Agnes Caroline Thaarup Obel [1] és una compositora i cantant danesa. El seu primer àlbum, Philharmonics , va ser llançat per PIAS Recordings el 4 d'octubre de 2010 a Europa, concretament a Dinamarca, Noruega i Alemanya.[2] Philharmonics va ser guardonat com a disc d'or el juny de 2011 per la Belgian Entertainment Association (BEA) després de vendre'n més de 10,000 còpies.[3] Al Danish Music Awards al novembre de 2011, Agnes Obel va guanyar cinc premis: Millor Àlbum de l'Any, Millor Llançament Pop de l'Any, Millor Artista Debut de l'Any, Millor Artista Femenina de l'Any i Millor Compositor de l'Any.[4]

Biografia

[modifica]

Joventut

[modifica]

Obel, i el seu germà més jove Holger, van créixer en un entorn poc convencional. El seu pare tenia tres fills d'un altre matrimoni. Ell adorava col·leccionar estranys objectes i instruments com el xilòfon i el contrabaix.[1] La seva mare, Katja Obel, era jurista, però també una músic brillant. Ella acostumava a tocar Bartók i Chopin al piano.[5] En una casa envoltada de so i música Agnes Obel va aprendre a tocar el piano a una edat molt jove. Sobre el seu aprenentatge, Obel diu: "Vaig tenir un mestre de piano clàssic que em deia que no havia de tocar el que no m'agradava. Així que jo només tocava el què m'agradava. Mai em van obligar a tocar res més."[6] Durant la seva infantesa, Agnes Obel trobà la seva inspiració en el treball de Jan Johansson. Les cançons de Johansson, tonades d'Europeu folk amb un estil proper al jazz, van influir sobre la jove músic.[7]

El 1987, Obel es va unir a una petita banda de música com a cantant i baix elèctric. El grup va aparèixer en un festival i va enregistrar alguns títols.[8]

El 1994, Agnes Obel va tenir un petit paper al curtmetratge The Boy Who Walked Backwards / Drengen der gik baglæ ns produït per Thomas Vinterberg. El seu germà, Holger Thaarup, va ser el personatge principal de la pel·lícula. Agnes Obel apareix només en dues escenes. Ella actua el paper d'un alumne que comparteix la seva taula amb el nouvingut Andreas (Holger Thaarup).[9] Va ser en aquella època que Obel va descobrir el primer àlbum de Portishead. Dummy esdevenia una revelació per a la jove artista: "Estava completament fascinada per aquest àlbum i el so de Bristol. Com a adolescent, sentia que em pertanyia, em va definir. Aquesta barreja de melancolia i fantasia...".[10]

Agnes va assistir a institut Det frie Gimnàs, una escola lliure on va poder rebre 10 hores setmanals de classes de ceràmica i tocar molta música. Però de seguida va deixar l'escola.[11] "Als disset,(…) vaig conèixer un home que duia un estudi. Vaig deixar de pressa els meus estudis musicals per aprendre tècniques de so." Més tard, i amb l'ajuda del productor i músic danès Elton Theander, Obel va fundar la banda Sohio a Copenhaguen. Però una feina en una banda de rock va mostrar els perills d'un música carregada. Durant una visita a Berlín, l'artista va veure la ciutat com un lloc ideal per a la creació musical, lluny de Copenhaguen que havia esdevingut "una ciutat massa petita, massa obturant."[5] Des del 2005, Obel ha viscut a Berlin.[2] Agnes Obel tenia tres pianos a casa seva: Un Grotrian- Steinweg, un Berdux i un petit orgue antic.[12]

El 2009, Obel va publicar un una cançó de mostra, "Just So", a Myspace. L'empresa de telecomunicacions Deutsche Telekom va utilitzar "Just So" per a un anunci i, després d'aquesta gran oportunitat, fou més senzill per a Obel de trobar un segell discogràfic pel seu primer àlbum.[13]

Vida personal

[modifica]

Agnes Obel ha viscut des del 2006 a Berlin [14] amb la seva parella Alex Brüel Flagstad.[6][15] Flagstad és un fotògraf i artista d'animació que va filmar i va dirigir el vídeo de música per "Riverside" de l'àlbum debut d'Obel "Philharmonics" (2010). Flagstad ha dirigit també vídeos per alguns títols del seu LP Aventine (2013), incloent "Dorian", "The Curse" i " Aventine". Sobre Flagstad, Obel diu : "Paro de treballar quan ell m'empeny fora de l'estudi i, fins i tot si tenim gustos diferents, (…) Ell és el meu millor crític. (…) El conec des de la meva adolescència." [16]

Philharmonics

[modifica]

Obel debutà com a cantant solista amb el seu primer àlbum Philharmonics (2010). Ella escriu, toca, canta, grava i produeix tot el material. "La música orquestral o simfònica mai em va interessar. Sempre em van atreure les melodies senzilles, gairebé infantil.(…) Vaig esperar un llarg temps abans d'escriure textos perquè la música sembla explicar una història, projectar imatges."[5] El seu piano és realment molt més que un instrument— Obel diu, "El piano i el cant són dues coses iguals per mi – potser no inseparables, però molt connectades. Podries dir que són com dues veus iguals."[12] Obel diu que, "La música és la manera més òbvia d'expressar què sóc, on sóc."[17] "No tinc el sentiment de ser motivada per la ràbia, la venjança o la frustració. Faig exactament el que sempre vaig voler fer. De fet, no tinc el sentiment d'haver escollit la música. La música em va escollir a mi."[5]

"No surto i busco inspiració, crec que la inspiració em ve de la melodia. De vegades sento que una melodia no té res a veure amb mi, però és simplement una cosa que ve, se'm va acumulant mentre toco el piano i, aleshores, aquesta petita criatura simplement apareix."

——Agnes Obel sobre la seva inspiració a El Quietus [18]

Totes les cançons de Philharmonics són originals, excepte "Close Watch" ("I keep A Close Watch" per John Cale) & "Katie Cruel" (un folk tradicional; a la pista bonus de l'album a iTunes). Dins Live à Paris, llançat l'11 d'abril del 2011 a iTunes, Agnes Obel canta una versió de la canço "Between The Bars" d'Elliott Smith. A més, Agnes va fer un duet amb el cantant Tom Smith de la banda Editors, interpretant "The Christmas Song" per Mel Tormé – que es pot trobar a l'àlbum Funny Looking Angels de Smith & Burrows (llançat al novembre del 2011).

Per la promoció de Philharmonics, Agnes Obel apareix (sota l'objectiu de Mali Lazell) al costat d'un impressionant i preocupant mussol. Això és clarament una referència al clàssic Els Ocells d'Alfred Hitchcock. Tanmateix no hi ha cap mussol a la pel·lícula d'en Hitchcock i moltes persones troben més connexió amb l'univers d'Ingmar Bergman. "Agnes, realment magnífica, s'assembla a Liv Ullmann a la pel·lícula Persona d'Ingmar Bergman o a Tippi Hedren disfressat d'un orgullós Marnie més que al seu catatonic personatge a Els Ocells .[19]

Philharmonics ha obtingut generalment crítiques positives amb per exemple James Skinner de la BBC que diu que "les composicions... són lentes, lúgubres, sepulcrals fins i tot, però no sense un sentit ocasional de bellesa singular".[20] En la revista cultural francesa Les Inrockuptibles, Johanna Seban parla sobre una "puresa desarmada" i diu, "Hi ha, en aquestes profundes i melancòliques balades, la claredat i la tranquil·litzant noblesa des discs de capçalera."[21] Finalment, a Musicomh, Ben Edgell escriu, "Obel canta amb una baixa i tendre gràcia que brilla malencòlica i serene sobre anhelants estampes de cello, arpa i piano. Ella és una màgica sirena, amb una obscur, quasi xiuxiuejada vocal que parla a Ane Brun o Eva Cassidy."[22] Els periodistes francesos han dit que Obel és "Una revelació a seguir".[23]

Aquest primer àlbum ha esdevingut un èxit tan pel que fa a les crítiques rebudes com a nivell comercial. Philippe Cornet subratlla que Philharmonics és "Un èxit que hipnotitza una era de pau i redempció."[1] El març de 2011 Obel va aparèixer per primer cop als Estats Units. Al festival de música South by Southwest (SXSW) a Austin, Agnes Obel va tocar tots els títols del seu àlbum.[24] L'octubre de 2011, Agnes Obel va signar ambWintrup Musik per a una difusió més important de Philharmonics . Wintrup és un editor independent amb el seu propi departament de promoció de ràdio i televisió i una xarxa mundial d'una "major".[25]

"Just So" va ser presentat en un anunci de Deutsche Telekom a Alemanya.[2] Tres cançons de l'àlbum eren en la banda sonora de la pel·lículaSubmarine[26] rodat el 2009. "Riverside" va ser presentat a l'episodi "Not Responsible" de Grey's Anatomy i a l'episodi 12 de la segona temporada d'Offspring. "Avenue" va ser utilitzat a l'episodi "Trust" de la sèrie Revenge.[27] "Riverside" va ser utilitzat en l'episodi "Duplicity" Revenge i als episodis "What Are You Doing Here, Ho-Bag" del CW's Ringer.[28] "Brother Sparrow" és utilitzat a l'anunci de Nivea pel producte Nivea Pur & Natural.[29] L'abril 2011, el grup danèsLulu Rouge ha tret un remix de Riverside. Mantenint la bellesa original de les cançons, Lulu Rouge ha afegit el seu tempo electrònic especial a aquesta coneguda cançó.[30]

Agnes Obel al Cirque Reial, Brussel·les (2011)

PIAS Recordings va llançar, el 7 de febrer de 2011, una versió "Deluxe" de Philharmonics . Aquesta versió conté onze pistes addicionals. Sis de les quals gravades en un concert a Copenhague i, les cinc restants, instrumentals. Aquests treballs només estan disponibles en aquest àlbum.

El juny de 2011, Philharmonics va ser certificat com a disc d'or per la Belgian Entertainment Association (BEA) després de vendre'n més de 10.000 còpies.[3] Al febrer de 2011, aquest primer àlbum va ser nomenat Àlbum Impala Independent Europeu de l'Any[31] i la cançó Riverside (de la banda sonoraSubmarine ) va guanyar el Premi Robert a la millor cançó de l'any 2011 [32]

L'octubre del 2011, Agnes Obel guanyà un dels premis del 2012 European Border Breakers Awards. El premi celebra els millors nous talents Europeus en música pop.[33]

Al novembre de 2011, Agnes Obel triomfa als Danish Music Awards amb cinc premis pel seu primer àlbum Philharmonics. L'artista guanya pel Millor Àlbum De l'Any, Millor Llançament Pop De l'Any, Millor Artista de Debut De l'Any, Millor Artista Femenina De l'Any i Millor Compositor De l'Any.[4]

Aventine

[modifica]

Obel va començar a treballar en el seu segon àlbum el 2011. En una entrevista, Obel explicà, "hi hi haurà melodies noves que no tenen origen en la meva vida a Berlín o quan era un adolescent. Començaré a enregistrar aquest estiu quan faci una pausa en la meva gira."[13] Sobre el seu nou àlbum va dir, "vaig començar per escriure peces noves, però totes eren instrumentals, únicament amb el piano… En aquest moment, em sento més inclinada a compondre peces instrumentals. Ja he començat a escriure alguns textes, però per mi, és més difícil compondre melodies."[17]

L'abril de 2012, Agnes Obel va començar a enregistrar el seu nou àlbum nou al Lichte Studio de Berlín.[34] El 20 de juny de 2013, Obel va revelar que el seu àlbum nouAventine es llançaria el 30 de setembre de 2013.

"Al darrer àlbum no volia destorbar la melodia amb massa històries. Aquesta vegada volia saber si era possible crear imatges amb paraules, amb el so de les paraules.(…) Penso que això està bé quan el que escolta, sent d'una manera diferent al que crea. Tots escoltem des de diferents perspectives. (…) No vull imposar la meva subjectivitat al que escolta."

——Agnes Obel a Aventine[35]

La canço Aventine Hill fa referència al turó Aventí, un dels set turons que envolten Roma, però Obel diu: "Si vaig escollir aquest nom és només perquè m'agrada la manera com sona." [36]

Sobre Aventine, Agnes Obel va comentar: "Ho vaig enregistrar tot força junt, tot de prop en una habitació petita, amb veus aquí, el piano aquí – tot proper. Així que és dispers, però canviant el rang dinàmic de les cançons vaig poder crear gairebé paisatges musicals. Era capaç de fer que una cosa semblés gran només amb uns pocs instruments."[37]

Únicament disponible a iTunes: "September Song' és una feina molt personal del compositor. En una entrevista, Obel va especificar : "Quan componc, no penso en una estació en particular. Però la tardor m'agrada especialment. Una atmosfera molt poètica emergeix de dies de cels blaus immensos quan les fulles vermelloses són il·luminades pel sol."[38]

La revista francesa Les Inrockuptibles comenta: "Aquest àlbum nou és, lògicament i per moltes persones, un esdeveniment."[39] "The Curse", el primer single de l'àlbum, va ser llançat el 20 d'agost. El videoclip de "The Curse", amb una estètica onírica i vintage, va ser dirigit per Alex Brüel Flagstad.[40] Les Inrockuptibles dona també un enllaç per descobrir un altre títol d'Aventine: "Fuel to Fire".[41] Flagstad dirigí també el clip de vídeo d'"Aventine" i va utilitzar només un telèfon mòbil per a filmar Agnes.[42]

Agnes Obel va tocar al Festival de Regne Unit iTunes UK Festival a Roundhouse a Londres el 17 de setembre de 2013.[43] L'espectacle està disponible dins a l'iTunes.[44]

Franc Eidel, de quebecspot.com, comenta: "és una fascinant col·lecció de peces notables, amb arranjaments rics i intensos que donen suport a l'enlluernadora veu d'Obel."[45]

Des del 24 de setembre, Aventine és disponible a iTunes. Tom Burgel escriví: "Les poques reaccions recollides han estat molt positives i, ja, amb molt d'amor: L'elegància d'Agnes i la singular gràcia de les seves escriptures causarà, sense dubte, fortes palpitacions als cors dels seguidors."[46]

El lloc de web Mushroompromotions subratlla: "‘Aventine' és un bonic àlbum, intriganment relaxat. Si el primer rècord fos una volta a través del bosc, aquest dona temps de veure la bellesa i sentir la textura en una sola fulla. És microcosmic i universal al mateix temps. (…) Agnes crea el seu propi món, o com ella l'anomean, una bombolla o bomba de buit, per fer la seva música. Una vegada dins (o hauria de ser fora?), ella ja no conscient que està passant. Això és el misteri del seu modus operandi, cosa que ella no pot explicar. Que simplement afegeix a la qualitat etèria de la seva música."[47]

Influències

[modifica]

Agnes Obel és influïda per artistes com Roy Orbison, Joni Mitchell i PJ Harvey, i també pels compositors francesos Claude Debussy, Maurice Ravel i Erik Satie.[48] També li agrada Edgar Allan Poe i els fotògrafs Sybille Bergemann, Robert Mapplethorpe, Tina Modotti i Alfred Hitchcock.[49] Sobre Hitchcock, ella diu, "adoro el seu enigmatic estil, la seva sofisticada estètica, però sempre amb una simplicitat extrema."[50] La portada del seu primer àlbum, fotografiada pel fotògraf de Berlín Mali Lazell,[51] és un 'homenatge' a The Birds . A Agnes Obel li agrada també el cineasta Maya Daren. De vegades, Obel prova algunes de les seves demos a les pel·lícules de Daren.[42]

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Llista d'àlbums, amb posicions i certificacions seleccionades
Títol Detalls de l'àlbum Posicions més altes de la llista Certificacions
DEN
[52] 		BEL
[53] 		FRA
[54] 		IRE
[55] 		NLD
[56] 		NOR
[57] 		SWI
[58] 		UK
[59]
Philharmonics 1 1 8 — 9 — 58 —
Aventine
  • Released: 30 September 2013
  • Label: PIAS
  • Formats: LP, CD, descàrrega
 1 1 2 38 5 23 9 63
Citizen of Glass
  • Released: 21 October 2016
  • Label: PIAS
  • Formats: LP, CD, descàrrega
 3 8 6 37 9 — 9 30
Myopia
  • Released: 21 February 2020
  • Label: Strange Harvest Limited
  • Formats: LP, CD, descàrrega
 11 6 7 15 — 5 34
"—" Llançaments que no han aconseguit posicions rellevants

[modifica]

EP

[modifica]
Llista d'àlbums amb posicions de la llista seleccionades
Títol Detalls de l'Àlbum Posicions més altes de la llista
DEN
[52] 		BEL
[53] 		FRA
[54] 		NLD
[56] 		SWI
[58]
iTunes Live à Paris
  • Llançat: 11 d'abril del 2011
  • Segell: PIAS
  • Formats: Descàrrega digital
 — — 131 — —
iTunes Festival: London 2013
  • Llançat: 25 September 2013
  • Segell: PIAS
  • Formats: Descàrrega digital
 — — — — —
"—" Llançaments que no han aconseguit posicions rellevants

Singles

[modifica]
Llista de singles, amb posicions seleccionades de la llista amb any de llançament i nom d'àlbum
Single Year Posicions més altes a la llista Certificacions Àlbum
DEN
[52] 		BEL
[53] 		FRA
[54] 		GER
[66] 		NLD
[56] 		SWI
[58]
"Riverside" 2010 2 3 71 — — 58 Philharmonics
"Just So" — 12 — 44 87 —
"Brother Sparrow" 2011 — — — — — —
"The Curse" 2013 — 43 112 — — Aventine
"Fuel to Fire" — — 88 — —
"—" denotes releases that did not chart.

Altres cançons destacades

[modifica]
Llista de singles, amb posicions seleccionades de la llista amb any de llançament i nom d'àlbum
Single Any Posicions més altes a la llista Àlbum
BEL
[53]
"On Powdered Ground" 2011 26 Philharmonics

Artista promocionada

[modifica]
Títol Any Posicions més altes a la llista Àlbum
DEN
"How Do You Dare?"[69]
(Mofosteel featuring Agnes Obel) 		2009 — Mofosteel
"The Christmas Song"[70]
(Smith & Burrows featuring Agnes Obel) 		2011 — Funny Looking Angels

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Cornet, Philippe «Il faut laisser la mélodie décider du texte». FocusVif, 05-05-2011 [Consulta: 3 maig 2014]. Arxivat 8 de maig 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 3 maig 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Schlosser, Rune «Agnes Obel – Ny melodisk klaverpop». Gaffa, 04-10-2010 [Consulta: 14 octubre 2010]. Arxivat 29 de desembre 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-29. [Consulta: 3 maig 2014]. (danès)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Disque D'O 2001» (en francès). [Consulta: 21 juny 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 «:agnes-obels-botiga-triumf-ved-dma.html# Agnes Obels botiga triumf ved DMA» (en danès), 05-11-2011. [Consulta: 5 novembre 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Cassavetti, Hugo «Rencontre avec Agnes Obel». Telerama, 03-02-2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Agnes Obel Entrevista» (en francès), 09-11-2010.
  7. ↑ Moreau, Florence «Agnes Obel». La Voix du Nord, 30-01-2011 [Consulta: 25 febrer 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-14. [Consulta: 3 maig 2014].
  8. ↑ Davet, Stephane «La grace mélancolique secrète d'Agnes Obel». Le Monde, 10-02-2011 [Consulta: 28 febrer 2011].
  9. ↑ «Drengen der gik baglæns En IMDB». .
  10. ↑ Beauvallet JD. Article: " Obel aboca toi" dans Les Inrockuptibles N°939 du 27 Novembre au 3 Décembre 2013.
  11. ↑ Borg, Carina «Portræt af Agnes Obel». Dr, 29 december [Consulta: 4 gener 2011].
  12. ↑ 12,0 12,1 Salter, Jessica «El món de cantant-compositor Agnes Obel». [Consulta: 14 març 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 Bounoua, Mélissa «Agnes Obel sur 20minutes.fr». 20minutes, 22-03-2011 [Consulta: 22 març 2011].
  14. ↑ Agnes Obel live in Berlin
  15. ↑ «Agnes Obel Interview». [Consulta: 21 maig 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 3 febrer 2021].
  16. ↑ Agnes Obel, une Danoise à Berlín
  17. ↑ 17,0 17,1 Millecamps, Matthieu «La Grâce naturelle de Mademoiselle Obel». , 13-09-2011. Arxivat 2 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 3 maig 2014].
  18. ↑ Wallace, Wyndham. «Perseguint El Obel Arts: Una Entrevista Amb Agnes Obel», 04-08-2011. [Consulta: 13 gener 2014].
  19. ↑ «Agnes Obel au Bikini le 19 Septembre 2011». , 19-09-2011.[Enllaç no actiu]
  20. ↑ Skinner, James «Agnes Obel Philharmonics Revisió». BBC, 06-10-2010 [Consulta: 14 octubre 2010].
  21. ↑ Seban, Johanna «Agnes Obel La Pureté désarmante». Les Inrockuptibles, 09-12-2010 [Consulta: 3 maig 2014]. Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-05. [Consulta: 3 maig 2014].
  22. ↑ Edgell, Ben «Agnes Obel Philharmonics». Musicomh, 04-10-2010 [Consulta: 3 maig 2014]. Arxivat 21 de desembre 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-21. [Consulta: 26 desembre 2021].
  23. ↑ «Agnes Obel» (en francès), 08-02-2011.
  24. ↑ «Agnes Obel schedule». [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 3 maig 2014].
  25. ↑ Nützel, Michael «Wintrup signt Agnes Obel weltweit». musikmarkt, 27-10-2011 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2 de maig 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-02. [Consulta: 24 maig 2014].
  26. ↑ Kønigsfeldt, Amalie «obel-philharmonics Agnes Obel – en symfoni af vellyd». Soundvenue, 07-10-2010 [Consulta: 14 octubre 2010].[Enllaç no actiu] (danès)
  27. ↑ «Agnes Obel en Revenge (ABC)». Rock Steady Música, 16-09-2011. [Consulta: 29 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Ringer Music». , 08-02-2012.
  29. ↑ «Nivea Pur & Natural». , 08-02-2011 [Consulta: 3 maig 2014]. Arxivat 2 de juny 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 3 maig 2014].
  30. ↑ Berri, Gras «Agnes Obel Riverside per lulu coloret remix». , 26-04-2011.
  31. ↑ «Impala European Independent Album of the Year». , 30-01-2011 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 13 de maig 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-13. [Consulta: 3 maig 2014].
  32. ↑ «Nominerede personer 2011». , 01-03-2011 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 24 maig 2014].
  33. ↑ «European Border Breakers Awards 2012». , 05-10-2011 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 17 de gener 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-17. [Consulta: 24 maig 2014].
  34. ↑ «Recording choir with Agnes Obel». .
  35. ↑ «Pour la musicienne Agnes Obel, "on trouve la liberté en se limitant"» (en francès), 26-09-2013. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2013. [Consulta: 12 abril 2022].
  36. ↑ *Bourdais Sophie. Article: "*Obel *Masquée" *dans *Télérama *N°3323 *du 21 *au 27 *Septembre 2013.
  37. ↑ «Agnes Obel Announces New Album 'Aventine' Released 30th September 2013». .
  38. ↑ «Agnes Obel et son nouvel album». [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2014-01-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-21. [Consulta: 24 maig 2014].
  39. ↑ Burget, Thomas «Agnes Obel : nouvel album en septembre». .
  40. ↑ «The Curse nouveau clip d'Agnes Obel». .
  41. ↑ Burgel, Thomas «Agnes Obel : Le titre "Fuel to Fire" en avant-première». .
  42. ↑ 42,0 42,1 «Agnes Obel - Aventine (Official Video)». .
  43. ↑ «Le concert d'Agnes Obel à l'iTunes Festival à voir en intégralité». .
  44. ↑ «Agnes Obel in concert at Itunes Festival». . Arxivat 2014-07-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 24 maig 2014].
  45. ↑ «Aventine, le nouvel album d'Agnes Obel, disponible le 1r octobre». [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 24 maig 2014].
  46. ↑ «Aventine, en avant première». .
  47. ↑ «Agnes Obel – Aventine (Out Friday, September 27th 2013)». [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 maig 2014].
  48. ↑ Cassavetti, Hugo «La soif de Spleen d'Agnes Obel». Telerama, 03-02-2011.
  49. ↑ «Agnes Obel : Découvrez ses artistes fétiches». [Consulta: 3 maig 2014]. Arxivat 2013-06-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-17. [Consulta: 3 maig 2014].
  50. ↑ Cassavetti, Hugo «de-spleen,65289.php Rencontre avec Agnes Obel». Telerama, 03-02-2011.[Enllaç no actiu]
  51. ↑ «Mali Lazell Carpeta de lloc – del Web : Tempera De Naturalesa». .
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 danishcharts. com – Discography Agnes Obel. Arxivat 2012-10-25 a Wayback Machine. va Recuperar 3 April 2011.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 ultratop.Ser – Discographie Agnes Obel. va Recuperar 3 April 2011.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Discographie Agnes Obel. lescharts. com, va Recuperar 3 April 2011.
  55. ↑ «Top 100 Artist Album, Week Ending 3 October 2013». Chart-Track. IRMA. Arxivat de l'original el 4 d'octubre 2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 dutchcharts. nl – Discografie Agnes Obel. va Recuperar 3 April 2011.
  57. ↑ Discography Agnes Obel – norwegiancharts. com, va Recuperar 11 octubre 2013.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 Discographie Agnes Obel – hitparade. ch, va Recuperar 3 April 2011.
  59. ↑ «2013 Top 40 Official Albums Chart UK Archive». Official Charts Company. [Consulta: 7 octubre 2013].
  60. ↑ «Certificeringer» (en danish). IFPI Denmark. [Consulta: 20 juny 2013].
  61. ↑ 61,0 61,1 «LES DISQUES D'O/DE PLATINE – SINGLES – 2011» (en francès). Ultratop. ULTRATOP & va Penjar Medien / hitparade.ch. [Consulta: 22 maig 2011].
  62. ↑ «Agnes Obel Platinum in France». PIAS Recordings, 27-04-2011. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2011. [Consulta: 20 maig 2011].
  63. ↑ «Koncert lirycznej Agnes Obel». Polskie Ràdio, 15-11-2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
  64. ↑ «Certificeringer». IFPI Denmark. [Consulta: 24 octubre 2013].
  65. ↑ «Les certifications». snep. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  66. ↑ «Single – Agnes Obel, Just So». Media Control Charts. Arxivat de l'original el 14 de gener 2014. [Consulta: 20 juny 2013].
  67. ↑ «Track Top-40». Hitlisten. IFPI Danmark & Nielsen Music, 25-11-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  68. ↑ «AGNES OBEL "BROTHER SPARROW" (VME)». IFPI. IFPI Danmark & Nielsen Music, 07-12-2011. [Consulta: 10 desembre 2013].
  69. ↑ «How Do You Dare? (feat. Agnes Obel) – Single». iTunes [Consulta: 15 novembre 2013].
  70. ↑ «Amazon Preview > The Christmas Song (featuring Agnes Obel) > Single». Amazon Online. [Consulta: 15 novembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnes Obel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agnes_Obel&oldid=34251663»