Agorafòbia
| Tipus | fòbia i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica |
| Clínica-tractament | |
| Tractament | psicoteràpia |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6B02 |
| CIM-10 | F40.01 F40.00, F40.01 |
| CIM-9 | 300.22, 300.21 |
| DSM | 300.22 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 000923 |
| Patient UK | agoraphobia-pro |
| MeSH | D000379 |
| UMLS CUI | C0001818 |
| DOID | DOID:593 |
S'entén per agorafòbia l'aversió morbosa als espais oberts o la por morbosa de travessar-los.[1] Des del punt de vista de la psicopatologia, la paraula agorafòbia també fa referència a la por als llocs tancats o claustrofòbia (una sala de cinema, un centre comercial, etc.), als llocs concorreguts (un passeig, una plaça pública, etc.), a viatjar en algun mitjà de transport (tren, cotxe, autobús, etc.), o simplement a sortir de casa.[2] En línies generals, qui pateix agorafòbia té por a trobar-se en un lloc que li crea inseguretat i del qual creu que no podrà fugir immediatament cap a un altre considerat segur, amb el risc de patir un atac de pànic (anomenat també crisi d'angoixa o crisi d'ansietat).
Malgrat això, qui pateix agorafòbia pot atrevir-se a anar a un lloc que li provoca por, amb la condició d'estar acompanyat d'una persona que li generi confiança. Però aquest recurs, lluny d'ajudar a superar la por, incrementa la dependència dels altres[3] i deteriora l'autoconfiança, la qual cosa posa en risc la pròpia autoimatge.
Com és propi de qualsevol tipus de fòbia, qui pateix agorafòbia té tendència a evitar les situacions que li són potencialment ansiògenes, és a dir, que li provoquen por (passejar per una avinguda, endinsar-se a un centre comercial, anar a una sala de cinema, viatjar en un transport públic, etc.). Són el que s'anomenen “conductes d'evitació”. De fer-ho, s'arrisca a patir un atac de pànic. En els casos més greus d'agorafòbia, fins i tot s'evita sortir de casa.[4]
Però les conductes d'evitació encara generen més desconfiança cap a un mateix i afegeixen més por a la que ja es tenia, de tal manera que s'arriba un moment en què ja es té por de tenir por.[5]
Història
[modifica]El terme “agorafòbia” deriva del grec “àgora”, que vol dir “lloc de mercat”, i va ser utilitzat per primera vegada pel psiquiatre alemany Westphal al 1871 per descriure “la impossibilitat de travessar determinats carrers o places, o la possibilitat de fer-ho amb por o ansietat".[6] Westphal descrivia d'aquesta manera la pertorbació: “Des de fa diversos anys venen a veure'm pacients amb la queixa singular que no els era possible travessar places, anar al teatre a l'aire lliure i passar per certs carrers, i que la por a aquests recorreguts els impedia la seva llibertat de moviments”[7]
Epidemiologia
[modifica]S'estima que l'agorafòbia afecta a un 1,7% de la població adolescent o adulta.[8]
Diagnòstic diferencial
[modifica]Diferent de l'agorafòbia és el que s'anomena fòbia social, que fa referència a la por a sentir-se observat per un grup de persones o haver d'interactuar amb una o diverses persones que no pertanyen al cercle de confiança (8). A l'agorafòbia no es té por de la presència d'altres persones sinó de les característiques de determinats espais físics. L'agorafòbia “és la fòbia en l'espai”.[9]
Causes
[modifica]L'agorafòbia sol manifestar-se a partir de tres situacions:[10]
Haver patit una experiència traumàtica
[modifica]per exemple, qui ha patit un atracament mentre passejava pel carrer, pot generar-se-li la por a sortir de casa; qui ha patit un accident de circulació, pot necessitar temps fins que s'atreveixi a desplaçar-se en cotxe.
Haver patit un atac de pànic
[modifica]un atac de pànic és una reacció abrupta, en què el cor s'accelera, costa respirar, els muscles s'engarroten i el pensament es bloqueja. En aquell moment, qui ho pateix sol creure que es tracta d'una malaltia cardíaca fulminant i que morirà. Un atac de pànic és per si mateixa una experiència traumàtica i després d'haver-la patit es genera la por que torni a produir-se. Sovint, la persona que ha patit un atac de pànic començarà a evitar anar sol a determinants indrets, creient que si ho fa, podria tornar a succeir-li. És a dir, comença a desenvolupar una agorafòbia.
Al reactivar-se les pors que són pròpies de la infantesa i l'adolescència, però que no es van resoldre correctament en aquell moment evolutiu
[modifica]Durant la infantesa és normal patir diverses pors (no poder dormir amb la llum apagada, por al fet que hi hagi un fantasma dins l'armari o sota del llit, por a ser segrestat, etc.). Són pors pròpies d'aquest moment evolutiu, però que a poc a poc el nen haurà de ser capaç de resoldre i superar. Si no ho fa, aquestes pors poden seguir existint de forma manifesta (per exemple, un nen d'onze anys que segueix necessitant dormir amb la llum oberta) o bé encoberta. Una por encoberta és aquella que actualment no fa acte de presència, però que pot fer-ho en un moment futur (per exemple, una noia de 18 anys que sempre havia anat a la mateixa escola propera a casa seva i compartit les mateixes amigues, quan ingressa a la Universitat, que està situada a l'altre extrem de la ciutat i a la qual no hi va cap persona coneguda per ella, comença a manifestar por a viatjar en transport públic: en realitat no és que abans no tingués aquesta por sinó que mai s'havia hagut d'enfrontar a ella).
Referències
[modifica]- ↑ «Agorafòbia». Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2013. Arxivat de l'original el 2012-06-20 [Consulta: 21 abril 2022].
- ↑ American Psychiatric Association, Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Publishing, Washington, DC,, 2013,, pp. 217-221..
- ↑ Freud, Sigmund. «Inhibición, síntoma y angustia», Obras Completas, XX,. Buenos Aires,: Amorrortu Editores,, 1988,, p. 121..
- ↑ Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament «Ansietat, agorafòbia i atac d'angoixa». Ansietat, agorafòbia i atac d'angoixa. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ Badós, Arturo «Agorafobia y pánico». Agorafobia y pánico.
- ↑ Barcia Salorio, Demetrio. Tratado de Psiquiatría, Tomo I. Madrid: Arán Ediciones, 2000.
- ↑ Westphal, Carl. Die Agoraphobia' eine neuropatische Erscheinung. Berlín: Gesammelte Abhandlungen, Band 1, Psychiatrische Abhandlungen, 1892, pp. 353 ss..
- ↑ American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders,. Fifth Edition (DSM-5). Washington, DC,: American Psychiatric Publishing, 2013.
- ↑ Valon, Serge. El espacio y la fobia vol. I,. Barcelona: Ediciones del Serbal,, 1998, p. 15.
- ↑ Martínez Farrero, Pau. Agorafobia y crisis de angustia. Causas y desencadenantes. Barcelona: Editat per Pau Martínez Farrero amb el recolzament del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, 2018. ISBN 978-84-697-9275-9.